Encesa defensa de Joaquim Boadas de Quintana, expresident del Girona i actual quart màxim accionista del club, sobre la gestió, ara en entredit, de l'exvicepresident Josep Rofes durant el procés de conversió en SAE el 2009. Rofes serà jutjat dilluns a l'Audiència per un delicte d'apropiació indeguda pel qual el fiscal li demana cinc anys de presó i una indemnització de més de 700.000 pel Girona FC, club que, per la seva banda, no es considera perjudicat ni civilment ni penal. Segons Boadas, «Josep Rofes no va robar res, hi va perdre molts diners, i més que anar a judici es mereixeria un monument perquè si el club és on és ara és gràcies a la seva gestió». L'expresident considera que no hi haver cap irregularitat en la transformació en SAE i també eximeix de cap responsabilitat el difunt Josep Gusó.
Boadas és un dels testimonis cridats a declarar durant el judici. Coneix bé tot aquell procés perquè independentment que més tard acabés presidint el club, va ser el representant legal de l'empresa de Josep Delgado, que va adquirir la majoria d'accions a Gusó i Rofes el 2010, quan tots dos van abandonar després del penal de Kiko Ratón i una temporada marcada pels greus problemes econòmics. Per tot plegat no s'explica «com aquest cas ha pogut arribar a judici» i assegura que «si el propi club no es considera perjudicat, no hi pot haver delicte».
Aquell Girona que es va transformar en SAE sobre la botzina a finals de juliol de 2009 no tenia res a veure amb l'actual. En dos anys havia passat de l'amateurisme de Tercera, a l'LFP. «Es devien 1.100.000 euros a Hisenda i mig a la Seguretat Social i ja només per això et podien descendir. Rofes va provocar una inspecció per determinar les quantitats exactes que calia pagar i va crear una figura clau, activant els intangibles com el valor de tenir una plaça a LaLliga, els traspassos de jugadors, i la compensació pel descens com a garantia per fraccionar els pagaments», assegura Joaquim Boadas. Segons ell, «era impossible fer aquells pagaments i de cop havien de posar al dia una comptabilitat que no hi existia. Hi van treballar tres persones del despatx de Rofes i dos advocats, a banda d'ell. No crec que els seus honoraris, per un any i vuit mesos de feina, fossin excessius, potser podia haver facturat més».
També va parlar l'expresident del Girona del paper de l'exdirectiu acusat durant el procés de transformació en SAE. «Va aportar diners que li corresponien a ell per a la compra d'accions i que es pogués aconseguir l'objectiu dels 3,2 milions que feien falta. Podria haver dit que cobrava la seva part i marxava, però Gusó li va demanar i ho va fer», recordava ahir Joaquim Boadas. També va susbscriure Rofes un préstec a La Caixa per alliberar una subvenció de 200.000 euros que estaven trabats el 2009 i permetre que es pogués pagar als jugadors, i va fer incomptables viatges a Madrid per negociar amb advocats de l'Estat i estaments. «Transformar-se en SAE anava lligat a eixugar el deute també, era un club amateur que de sobta aterrava a l'elit i no era gens fàcil», afegeix.
El fiscal atribueix a Rofes un presumpte delicte d'apropiació indeguda pel qual li demana cinc anys de presó. Boadas apunta que l'informe pericial «està agafat amb pinces» i que conté termes inexactes. «Abans de cobrar els honoraris, ell fa la transferència de 207.000 euros i després rep aquesta quantitat. Ell va cobrar una cosa que li devien i ho va apostar al club. Dels 360.000 euros d'honoraris en va arribar a cobrar 50.000 i la resta ho va perdre», assegura l'expresident. El desembre de 2010 el Girona anunciava una ampliació de capital amb el sistema d'acordió que obligava Josep Rofes a vendre els títols que havia adquirit per 500 euros a 1. Boadas ho té clar: «Tot el que va invertir o ho va condonar o ho va vendre a un euro, no hi va guanyar res».
Un altre punt de l'acusació és la compra d'accions de Josep Gusó a través d'una societat (Oredia) de Josep Rofes. Segons Joaquim Boadas, no hi va haver cap irregularitat: «Gusó tenia el 24% de les accions. Hi havia posat molts diners, potser les seves formes eren més de Tercera que de l'LFP, però ningú li pot retreure que no es deixés la pell pel club». Com que tenia el 24%, necessitava autorització del Consell Superior d'Esports per adquirir-ne més «i no hi havia temps». Per això van usar la societat de Rofes amb uns diners del club que Gusó deia que se li devien. Però tot va quedar regularitzat i consta al llibre major. Quan nosaltres vam entrar amb la societat de Delgado el 2010 ens vam fer càrrec d'aquestes quantitats i vam demanar al Consell que la propietat pogués superar el 24%. No hi va haver res estrany», conclou.
