Anduva és un estadi especial. Malgrat els últims retocs i renovacions manté aquella màgia d'abans. Amb una estètica britànica, s'hi respira futbol. Fins fa quatre dies, els periodistes picaven tecles just al costat dels aficionats que bramaven i aplaudien. Fer-la petar, uns i altres, era el pa de cada dia. Com a casa s'hi va sentir Enric Franquesa. Va ser només un any, però a Miranda va viure la seva temporada més prolífica, tot esperant igualar o superar-ne les sensacions i també els números aquest curs a Montilivi. Demà hi torna, uns mesos després de jugar-hi el seu últim partit. Ho farà amb una samarreta diferent, tot decidit a aportar el seu granet de sorra perquè l'equip sumi d'una vegada per totes i per collar, encara més, el seu lloc a la banda esquerra de la defensa.
Més de 2.000 minuts va disputar Franquesa amb el Mirandés. Van ser 27 partits oficials, 22 d'ells sortint a l'equip titular. Des que competeix a Segona B i Segona A, mai havia signat uns números així. Encara no els ha atrapat. A Girona acumula 1.053 minuts repartits en 18 partits. La lesió i posterior recaiguda d'Antonio Luna li obria les portes de la titularitat, encara que està per veure què passarà quan torni el balear, qui en té per una o dues setmanes encara. Sota les ordres d'Andoni Iraola i competint per un lloc amb el veterà Gorka Kijera, Franquesa va participar en una temporada força amable a la Lliga, sense massa ensurts, i sobretot en una aventura ben exitosa a la Copa. Va sortir d'inici contra el Celta, Sevilla i Vila-real. Tots ells van caure a Anduva. No pas la Reial Societat, també amb el català d'entrada. Demà, torn per reivindicar-se. Ell i l'equip. Necessita el Girona la millor versió de Franquesa i de tots els seus futbolista. Són tres derrotes consecutives en partits oficials. En canvi, el Mirandés ha guanyat els tres darrers duels de Lliga.
