Difícil, però no impossible. O veient-ho des d'una altra perspectiva. A l'abast, tot i que més lluny que mai. Es miri com es miri, per fer el play-off el Girona necessita capturar resultats positius el més aviat possible. Res que no pugui fer perquè de jornades per davant en té unes quantes, però al mateix temps se li presenta un escenari inèdit al llarg de la seva història. Amb el format actual, fins a quatre cops ha jugat la promoció per jugar a la Primera Divisió l'equip i en cap d'aquestes ocasions, després de 25 jornades, s´havia vist a una distància tan àmplia com l'actual. Si vol tancar la lliga regular entre els sis primers classificats, per tant, el vestidor ja sap què és el que ha de fer a partir d'aquest diumenge, quan rebrà la visita del Castelló a l'estadi de Montilivi.

El Girona és ara mateix el novè classificat. Té 34 punts, amb un balanç irregular que compta tantes victòries (9) com derrotes (9) i més gols en contra (23) que no pas a favor (20). El play-off. La frontera la marca el Rayo Vallecano. Necessita, per tant, eixugar aquesta distància i mai, en 90 anys d'història, ho ha pogut fer quan s'ha trobat en una situació així després de 25 jornades. En dos dels quatre precedents més recents sí que ha vingut des del darrere, però en cap cas remuntant tants punts com fins ara. La temporada passada, el Girona també era novè a aquestes alçades amb només un punt més que no pas ara (35), però la sisena plaça la tenia molt més propera. Es trobava a només un punt. A tocar. Hi acabaria arribant en les darreres jornades, ja amb Francisco Rodríguez al capdavant de l'equip i el somni de la Primera Divisió s'acabaria esvaint en l'última eliminatòria.

Més va haver de remar l'equip del curs 2015/2016. Va plantar-se a les vacances de Nadal a tocar del descens i mesos després acabaria disputant la promoció. Acabada la jornada 25 era catorzè amb 33 punts, un menys que ara i alguna posició per sota a la classificació actual. El play-off tampoc estava a prop, però no tan lluny com ho està ara: a sis punts. S'acabaria atrapant la quarta plaça amb una remuntada de manual. La gesta que es necessita ara, però, és encara més gran. Les temporades 2012/2013 i 2014/2015, que també es tancarien amb l'equip entre els sis primers classificats, a aquestes alçades de la pel·lícula ja s'ocupava place de promoció i, per tant, no va ser necessari eixugar cap distància.

Es troba d'aquesta manera el Girona en un context diferent al que ha viscut fins ara. Sembla que se li han posat les coses ben difícils, però tampoc ho té pas impossible perquè hi ha d'altres equips que han sigut capaços de protagonitzar remuntades encara més espectaculars per acabant-se jugant l'ascens de categoria en una promoció. És el cas del Saragossa de l'exercici 2017/2018. Aquell equip, dirigit per Natxo González, l'ara entrenador del Bolívar on hi juga Àlex Granell, va tancar la jornada 25 en la dotzena posició. Ho va fer amb 31 punts al seu sarró i veient com el play-off estava a deu punts. Tres més dels que separen l'actual Girona amb el seu objectiu més ambiciós. A partir d'aquell moment, el Saragossa guanyaria sis partits seguits i vuit dels següents nou, per acabar aconseguint 40 dels darrers 51 punts en joc. Només en va deixar escapar onze. Va enfilar-se fins la tercera posició però ho va fer sense massa benzina perquè a la primera eliminatòria el Numància el va despatxar a doble partit.