23 de febrer de 2021
23.02.2021
Diari de Girona

Un objectiu tan llunyà com proper

El Girona torna a situar-se a 4 punts del «play-off» en un curs on ha arribat a tenir-lo a 7 punts però també ha atrapat el sisè

22.02.2021 | 23:35
Stuani pressiona Iago Indias, fill de l'exjugador del FigueresAlejo. m.martí

Fa dies que Francisco Rodríguez i els seus jugadors han tornat al discurs del partit a partit. De pensar només en el Mirandés, en el Castelló i aquest cap de setmana en el Fuenlabrada. «Pensar en el play-off ens angoixarà i no té cap sentit», deia dimecres passat Enric Franquesa. Una reflexió que va molt en la línia del discurs de l'entrenador de les darreres setmanes. Sobretot arran de la derrota contra el Leganés que va allunyar el Girona fins a 7 punts de les posicions de play-off d'ascens a Primera Divisió. Era la distància més gran de tota la temporada respecte als llocs de promoció. La derrota contra els madrilenys a Montilivi (0-2) va arribar justament la jornada en què Francisco havia parlat en conferència de premsa que era el moment «d'acostar-se a la sisena posició«. I ja se sap, és la llei de Murphy. La garrotada va fer mal a un Girona que, a més a més, venia de perdre a Palma contra el Mallorca (1-0) en l'afegit en un partit prou notable. Tot plegat va fer que el tècnic i el vestidor decidissin aparcar la paraula play-off de les compareixences públiques per evitar generar-se una autopressió gens benvinguda.

A partir d'aquí, les coses han anat una mica millor. A Miranda de Ebro, el Girona va arreglar un mal començament amb un gol en l'afegit de Stuani (3-3) que permetia mantenir els 7 punts respecte a la promoció i, diumenge, la victòria contra el Castelló (2-1), combinada amb la derrota del Rayo Vallecano a Màlaga, va fer que els gironins tornin a estar a 4 punts de l'objectiu. Perquè sí, és clar que l'objectiu és entrar al play-off. Ningú s'ha d'enganyar. Enguany l'ascens directe està impossible perquè Mallorca, Espanyol, Almeria i Leganés mengen a part. I el discurs dels 50 punts és molt bonic però la realitat és que el Girona té plantilla per aspirar a força més que salvar-se, tot i que per futbol a vegades no ho sembli. Aquest és l'objectiu, i més ara que amb 37 punts, la permanència semblaencarrilada.

El Girona mai ha estat en posicions de play-off d'ascens aquesta temporada. De fet, la vegada que hi ha estat més a prop va ser en la 17a i 18a jornada quan tenia els mateixos punts que el Rayo (sisè) però era setè per pitjor average general. La tònica del Girona aquesta temporada ha estat fer la goma, com els ciclistes, i veure les places de promoció a una distància relativa. Ni gaire a prop ni gaire lluny, però sense mai acabar de ficar-se al grup capdavanter. Tampoc d'allunyar-se'n gaire. De fet, com dèiem, els 7 punts han estat la diferència màxima de l'equip respecte al sisè. Abans de la penúltima jornada, el Girona també havia estat a 7 punts després de perdre contra el Fuenlabrada el segon partit de Lliga. Això sí, l'equip llavors encadenava dues derrotes i a més a més tenia dos partits menys que els rivals perquè havia començat més tard la Lliga.

Després del mal inici de campionat, la irregularitat va fer que el Girona passés per molts alts-i-baixos i es mogués entre els dos i sis punts de distància del play-off. Les tres victòries consecutives contra Mirandés (1-0), Albacete (0-2) i UD Logronyès (2-0) van fer que l'equip se situés a tocar de la sisena posició, amb els mateixos punts que el Rayo. Tanmateix, tal com van arribar els bons resultats, també van desaparèixer i l'equip va encadenar una ratxa de 6 punts de 21 possbiles (un triomf contra l'Espanyol, tres empats amb Rayo, Sabadell i Ponferradina i tres derrotes davant Tenerife, Mallorca i Leganés) que el van allunyar fins altre cop la distància màxima del play-off. L'empat a Miranda va permetre continuar viu l'equip i diumenge passat, amb els tres punts contra el Castelló, l'objectiu s'ha tornat a acostar a 4. Manca encara, però, fer el pas endavant definitiu. Una bona ratxa de victòries que permeti als gironins no només treure el nas a la zona noble, sinó consolidar-s'hi. Això, lògicament, costarà i molt d'aconseguir. De temps n'hi ha i de ganes per part del cos tècnic i el vestidor, també.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook