Li havia costat, però Francisco semblava haver trobat el seu onze tipus. Després de bregar contra mil i un contratemps, el que l'obligava a retocar l'equip jornada rere jornada, per fi havia repetit protagonistes. O tots o almenys la majoria. Hi havia peces que s'etiquetaven com a intocables. Algunes encara mantenen aquest estatus, com és el cas del porter Juan Carlos o del central Bernardo Espinosa. En aquest mateix apartat hi semblava estar Samu Sáiz. El 10 agafava el testimoni que li deixava Borja García, ara a l'Osca, per convertir-se en la font d'inspiració de l'equip. Francisco va entendre així la seva teòrica importància dins l'equip i el va fixar a l'onze. Sempre que estava disponible, jugava. Només algun problema físic o una sanció l'apartaven dels focus. Aquest panorama ha canviat i al madrileny ara li toca mirar-s'ho de la distància. No se sap fins quan, perquè potser aquest diumenge és titular a Fuenlabrada, però veure'l 180 minuts consecutius assegut a la banda ja és notícia, tenint en compte quina ha sigut la seva trajectòria en el que va de temporada.

El 7 de febrer va abandonar Montilivi ben emprenyat. Pel resultat, un 0-2 amb el Leganés, i per l'última acció, quan un excés de confiança i una passada compromesa el van posar a l'ull de l'huracà en l'acció del segon i definitiu gol dels visitants. Des d'aquell dia no ha tornat a jugar. Va viatjar a Miranda però es va quedar sense ni un sol minut contra el Mirandés (3-3), mentre que repetia convocatòria aquest últim cap de setmana, encara que li tocava de nou seguir la victòria amb el Castelló 2-1 assegut al costat de la resta de suplents. Són 180 minuts consecutius sense participar. Notícia, perquè no li havia passat encara aquest curs.

Samu Sáiz és el vuitè jugador més utilitzat aquesta temporada amb 1.680 minuts. L'any passat Borja, un jugador de característiques i rol similars, va ser el quart amb més participació. Samu acumula 22 partits i 20 d'ells els ha començat sortint d'inici. Només en els dos restants ha aparegut des de la banqueta. Es troba un xic lluny de companys com els defenses Bernardo Espinosa i Jordi Calavera, i també del porter Juan Carlos Martín, els únics que superen la barrera dels 2.000 minuts.