Optimistes a la dreta i pessimistes a l'esquerra. En un costat els que pensin que és possible i en l'altre els que creguin que la promoció és una quimera. I per uns i els altres, números que avalen les dues opcions.

Diumenge vinent amb la vista de l'Almeria a Montilivi es tancarà el segon terç de lliga i fins ara, en les deu temporades precedents dels gironins en l'època moderna de la Segona Divisió A, no pot haver-hi més igualtat a l'hora de buscar un paràmetre que permeti valorar què pot passar a la darrera part del campionat.

Ara mateix amb els 38 punts actuals, els de Francisco superen la puntuació feta en aquests moments del campionat en cinc de les deu campanyes esmentades. Però per contra, ni tan sols guanyant diumenge -i sumant-ne 41- es podrien igualar els 42 punts de l'any d'Agné, ni els 45 de la temporada de Rubi, que va acabar amb promoció contra l'Almeria. Tampoc s'atraparien els 51 de l'any del Lugo i posterior eliminatòria contra el Saragossa, ni els 55 de la campanya de l'ascens directe. I també es quedaria per sota dels 42 de la lliga passada, que també va acabar en promoció per pujar. Vaja, que dels anys que el Girona FC ha lluitat per ascendir, només en un s'havien fet pitjors registres que ara.

Però comptant que el futbol té poca lògica, un bon terç final de lliga podria obrir les portes a un objectiu que el propi tècnic Francisco sembla veure lluny, si ens atenim a les seves reiterades paraules després del partit d'ahir.

I potser no n'hi ha per menys, després de treure un sol punt contra el Fuenlabrada i de veure com es perdia l'opció clara de retallar distàncies amb el sisè lloc. Perquè pels d'un costat, el Girona FC ha puntuat en els tres darrers partits; mentre que pels de l'altra banda, només s'han sumat onze dels darrers trenta punts. O sigui, una setmana més a la muntanya russa habitual d'aquesta temporada d'un equip que ja espera un Almeria que arribarà en clara pugna per l'ascens directe. I mentrestant mirant el Rayo i la Ponferradina, que ara mateix són els que donen vida.