Destitucions i posteriors relleus que han servit, si més no, per millorar els números de l'últim any de Primera, però que a la categoria d'argent, en canvi, s'han acabat estancant tot i que l'inquilí de la banqueta no sempre hagi sigut el mateix. El balanç és més positiu que negatiu i per això l'equip ve d'una promoció i encara lluita per disputar-ne una altra. Tot i això, les sensacions i els resultats són una mena de dejà vu constant. Allò que vam viure amb Pep Lluís Martí, s'està repetint amb Francisco Rodríguez. El temps avança i els guarismes són gairebé idèntics.
En pocs mesos farà un any que Francisco va aterrar a Montilivi. Ho va fer amb la lliga regular encarant el seu tram final i tot per decidir. El club no acabava d'estar prou satisfet amb el que s'estava veient, sobretot després de fer una forta inversió i de disposar de la plantilla més cara de tota la categoria. Els resultats no arribaven i les sensacions, un cop represa la temporada superat el parèntesi pel confinament, tampoc eren per llançar coets. Quan moria el juny es signava el quart entrenador del curs, comptant que Juan Carlos Moreno va fer-se càrrec del Girona una jornada, en l'empat amb l'Alcorcón a la tardor. Nou mesos després, Francisco atrapa els 41 partits oficials al capdavant de l'equip, entre la passada temporada i la present, comptant la Lliga i també la Copa del Rei.
Els números
Sense entrar en detall, la seva arribada es podria veure com a positiva si es fa un cop d'ull, per sobre, al seu balanç. Del passat juliol fins ara, es comptabilitzen més victòries (18) que no pas derrotes (12), completant els números amb 11 empats. L'últim, el diumenge al camp del Fuenlabrada, deixant escapar una molt bona oportunitat per acostar-se al play-off, principal objectiu i encara a l'abast tot i que la distància amb la sisena plaça és de quatre punts. Com a punt a favor, Francisco ha atrapat el promig de victòries d'un dels noms propis del club de l'última dècada: Pablo Machín. Un i altre han guanyat els 44 per cent dels partits que li han dirigit al Girona. S'ha de tenir en compte, això sí, que el sorià va estar-se molt més temps al capdavant de la plantilla, amb diverses etapes i contextos. Machín va acumular 189 partits i en d'aquests se'n van guanyar 83, a banda de 50 empats i 56 desfetes. Vol dir això que Francisco i Machín hagin aconseguit el mateix? Ni de bon tros. Amb l'andalús es va aconseguir una classificació per la passada promoció d'ascens. Està encara per veure si aquest any es repetirà la història. De moment, hi ha feina per fer. Són tres jornades sense perdre, però els cinc punts dels últims nou possibles són una mitjana massa pobre per intentar atrapar, almenys pel que s'està veient ara, el sisè lloc.
No són del tot negatius els números amb l'andalús, tot i que obrint una mica més el punt de vista es comprova que són molt similars als de Pep Lluís Martí. El balear va estar-s'hi menys temps. Van ser 26 partits pels 41 de l'andalús. Encara que la mitjana és gairebé calcada. Amb un i altre entrenador, el rendiment pel que fa els punts, s'assembla molt. El Girona de Martí va guanyar el 42 per cent dels partits que va disputar. Fins i tot, en va perdre menys. Amb Francisco, el percentatge de derrotes és del 29 per cent. Amb el de Palma, del 27. També s'assembla moltíssim el dels empats: 27 (actual) i 31 (amb Martí). Tot queda allà.
Menys paciència hi va haver amb Juan Carlos Unzué, l'encarregat de començar a la banqueta l'última temporada. Només 12 partits marcats per una irregularitat encara més accentuada. El navarrès va registrar un 42 per cent de les victòries. Com Martí i molt similar a Francisco. Però és en les desfetes on s'accentua la cosa. Aquell Girona va perdre la meitat dels compromisos que va disputar: sis de dotze. És a dir, el 50 per cent. Molt pitjors són els guarismes d'Eusebio Sacristán, aquests sí a Primera i amb un concurs llarg a la Copa del Rei, accedint fins als quarts de final. De 44 partits oficials se'n van guanyar només 10 (23 per cent), a banda de 13 empats (30 per cent) i un total de 21 derrotes (47 per cent).
Encara té jornades per davant Francisco per millorar els seus registres. Passi el que passi, el que sembla que sí que s'ha estabilitzat és la paciència d'un Girona que no té previst moure fitxa fins al final de temporada. Amb l'equip encara viu i opcions de play-off, el club confia plenament en Francisco Rodríguez, qui acaba contracte el 30 de juny. D'una i altra banda sempre s'ha volgut mantenir la calma en aquest aspecte tot i repartir-se elogis, pel que la sintonia és positiva. Setmanes hi ha per davant per abordar una hipotètica renovació. Al mateix temps que s'espera que els resultats, els positius, es vagin acumulant. De moment, diumenge un test d'altura: un Almeria candidat a l'ascens directe.
Els seus millors registres
Fa una dècada que Francisco entrena, després que el 2010 decidís posar el punt i final a la seva carrera com a futbolista vestint la samarreta de l'Oriola a la Segona Divisió B amb 31 anys. Ha dirigit a mitja dotzena d'equips i és amb el Girona on ha aconseguit els seus millors registres com a tècnic. Aquest 44 per cent de victòries no l'havia aconseguit enlloc encara. On més a prop s'hi va quedar va ser dirigint el filial de l'Almeria. L'equip que més temps ha entrenat. Un total de 74 partits per guanyar-ne el 36 per cent. Baixa al 34 el percentatge de triomfs al capdavant del Lugo en només una temporada, mentre que encara és menor amb el primer equip de l'Almeria (26%), UCAM Múrcia (28) i sobretot l'Osca (19).
Passa el mateix amb les derrotes. El millor promig també el viu a dia d'avui a Montilivi. El 29 per cent de desfetes és la xifra més baixa de la seva carrera. En contraposició, s'enfilava fins el 50 per cent a Almeria o al 51 a l'Osca, equip amb el qual no va poder evitar el descens de Primera a Segona tot i lluitar per la permanència fins les últimes jornades del campionat.
Amb Rubi a l'horitzó
En aquesta etapa moderna en el futbol professional i comptant un mínim de deu partits, els actuals registres de Francisco els supera un dels altres entrenadors de renom que ha trepitjat Montilivi i que hi ha deixat una bona empremta. Parlem de Joan Francesc Ferrer Sicilia, a qui tothom coneix com com a Rubi. El maresmenc va dirigir el Girona només un any amb molt bons resultats i acostant-se a un ascens que només s'escaparia en l'última eliminatòria de la promoció per pujar. Va dirigir un total de 47 partits, sis més dels que duu Francisco, superant la seva mitjana de victòries. El de Rubi és de gairebé el 47 per cent. Això sí, també és major el de les derrotes, que s'enfila fins als 34 per cent.
Un nom propi més a Girona. El de Raül Agné. Amb el de Mequinensa, el mes de juny del 2008 s'aconseguia el desitjat ascens de Segona. A la categoria d'argent, comptant també la Copa i tenint en compte les seves dues etapes com a blanc-i-vermell, els percentatges són pitjors que els de Francisco. Les victòries baixen fins al 27 per cent, proper dels números d'Eusebio i encara força lluny del propi Francisco, Rubi, Machín, Martí o fins i tot Unzué. Amb Agné es van perdre més partits dels que es van empatar perquè el promig de derrotes pujava fins el 39 per cent. Això sí, no es compten els registres de la seva primera temporada a la banqueta. A Segona B la cosa es dispara: 53 per cent de victòries. A veure qui hi arriba...
