No hi ha manera que el Girona carburi. Ni amb un joc gris i espès com a Fuenlabrada ni sent protagonista i gaudint de prou ocasions per, com a mínim, puntuar com ahir contra l'Almeria. Els de Francisco van competir i vendre cara la pell però van acabar capcots i resignats, rendits a la llei de l'eficàcia. Els andalusos van endur-se els tres punts de Montilivi gràcies a un gol polèmic de Sadiq en posició dubtosa, en un partit on els gironins no van ser prou contundents a l'àrea rival. I aixo que ahir d'ocasions en van generar moltes més que de costum. Tanmateix, ni Bárcenas, ni Stuani ni Aday van tenir el punt de mira afinat en tres clares ocasions. L'Almeria, per contra, en va endreçar una de les que va tenir, que en van ser forces també, i va sortir victoriós de Montilivi. La derrota deixa el Girona provisionalment a cinc punts del play-off i, el que és pitjor, amb la sensació que no és capaç de fer el pas endavant necessari per acostar-se als millors mentre veu els trens passar davant seu.
Veient que no trobava la tecla per aconseguir, no ja resultats, sinó un joc més fluïd en atac que permetés generar més ocasions, Francisco va apostar ahir per revolucionar l'onze titular. Bé, l'onze i també la manera de jugar perquè el tècnic va recuperar ahir la línia de tres centrals amb dos carrilers amb Juanpe, Bueno i Gumbau, sí Gumbau, a l'eix, amb Couto i Aday a les bandes. Cristóforo i Samu Saíz també van entrar a l'equip, mentre que els sacrificats van ser Bernardo, Franquesa Calavera, Monchu i Sylla. L'empresa no era fàcil; més ben dit, era més que complicada. L'Almeria arribava amb una plantilla tant o més potent que l'Espanyol i com un dels grans candidats a l'ascens directe. Ben aviat va veure el Girona que tocaria patir fort. Després d'un primer intent forçat de Lazo, l'Almeria va perdonar el primer gol en un u contra u de Sadiq amb Juan Carlos. El porter gironí li va guanyar la partida en una aturada de gran mèrit que va evitar que els andalusos s'avancessin. Encara no havien passat ni deu minuts i l'Almeria ja havia ensenyat les urpes.
L'Almeria tocava la pilota amb criteri i qualitat superant amb facilitat les línies del Girona. A més a més, quan els de Francisco tenien la pilota, la perdien massa de pressa i els andalusos sortien com bales al contracop amb Lazo, Corpas i Sadiq. El ritme dels primers minuts no convenia a un Girona a qui li interessava un partit més tancat i sense tantes transicions. Qui sap si el partit hauria pogut canviar d'escenari si Bárcenas, després d'una gran assistència de Samu Sáiz, hagués definit com cal davant el porter Makaridze. El panameny, sol com un mussol, va rematar a les mans del porter visitant, desaprofitant així una oportunitat immillorable d'avançar-se. L'ocasió va servir per despertar els gironins, que van veure com els anul·laven un gol de Stuani per fora de joc clar. El retoc de Francisco en la pressió i fent que Bueno i Gumbau tapessin més bé l'esquena de Couto i Aday donava fruits. Ara sí, l'equip estava a l'altura del partit.
Encara abans de la mitja part, l'Almeria va reclamar un possible penal sobre Sadiq, que Iglesias Villanueva no va considerar punible. El Girona havia corregit el mal inici del primer quart d'hora i havia sabut, no només competir, sinó tenir tancats a la seva àrea els andalusos durant bona part de la primera meitat.
Sadiq va posar la por al cos als gironins amb una rematada desviada en la primera acció de la represa. Els gironins havien sortit serens, tenint la pilota i trepitjant àrea; tanmateix, les oportunitats eren per a l'Almeria. Així, Juan Carlos va haver d'estirar-se de valent per desviar un cacau de Buñuel a córner. Sí que va entrar, per contra, una rematada de Sadiq en acció personal des de la banda dreta. Aixo sí, van caldre cinc minuts de rellotge perquè l'amic Pérez Pallás validés el gol de l'Almeria, en posició dubtosa i sense cap repetició clara ni les línies del VAR públiques.
El 0-1 no servia de res al Girona i Francisco va fer un triple canvi fent entrar Pablo Moreno i Bustos , a més de Bernardo per un Juanpe fos. El cronòmetre, ara sí, corria en contra dels gironins. De seguida hauria pogut Stuani tornar a equilibrar el marcador però la seva rematada, franca, va sortir desviada. Amb deu minuts per endavant, Francisco va arriscar tornant a una línia de quatre al darrere i fent entrar Sylla i Monchu. El mallorquí ho va provar amb un xut llunyà desviat per molt poc. Molt més clara va ser una internada d'Aday per l'esquerra que, sol davant Makaridze, no va saber xutar ni fer la passada de la mort i l'acció va acabar en no-res. El Girona, més amb el cor que amb el cap, no abaixava els braços i Stuani de cap va tornar-ho a prova, però les ganes d'empatar provocaven precipitació i imprecisions. Els nervis també van aparèixer i Bernardo va veure la vermella directe en l'afegit per ventar una coça a Juan Villar. El Girona havia caigut al parany de l'Almeria i, durant els set minuts d'afegit no va trepitjar amb perill l'àrea rival. Un últim xut de falta d'Aday va sortir alt.
