Pocs jugadors tenen l'honord'haver marcat un gol en el seu únic partit amb el Girona.

(Riu) Soc una llegenda... Me'n recordo perfectament. Al camp del Nàstic a la Copa. Més eficient no es pot ser. Llàstima que vaig fallar el penal de la tanda.

Era un central alt i fort, dels que li agradaven a Machín. Què li va mancar al Girona?

Era un nano jove i, a més a més, venia d'una llarga lesió. Em van marcar els primers partits de pretemporada. Mai havia jugat amb l'estil de Machín i necessitava rodatge. Després van fitxar Alcalá a finals d'estiu. Eren jugadors d'altíssim nivell i el més normal era que jo no participés tant.

Quin balanç en fa de la seva estada al Girona?

L'equip estava molt bé i tenia centrals que eren els millors de la categoria com Pedro, Kiko Olivas o Lejeune. Jo m'ho vaig prendre com un any d'aprenentatge d'ells i també de Richy. Vaig ser una esponja per agafar el millor d'ells. El Girona em va donar l'oportunitat de poder aprendre en el futbol professional de veritat i ho vaig fer. A més a més, soc de Poble Nou (Calella) i era com estar casa.

Què li deia Machín?

Que em fixés en Lejeune. Ell i, sobretot, Jordi Guerrero em deien que teníem qualitats semblants i que mirés com llegia l'última línia, les passades llargues... Em van ajudar molt.

Va tenir temps de congeniar amb el vestidor?

I tant! Encara ara amb en Cristian (Herrera) parlem del gran grup humà que teníem aquell any. Ens ho vam passar molt bé. Hi havia Alcaraz, Mata, Eloi, Becerra, Pere... Si els veiés els faria una gran abraçada.

Li va quedar la sensació que no li van deixar demostrar res?

Els futbolistes som egoïstes i tots volem jugar sempre. Em va quedar l'espineta de dir que si m'haguessin donat l'oportunitat hauria pogut parlar al camp i créixer més de pressa.

Lugo, Fulham, Extremadura... De nivell en tenia.

El Lugo em va donar l'oportunitat de demostrar que podia ser jugador professional i per això li dec tant al club. Em va fer confiança i això em va permetre fitxar pel Fulham, que em va canviar la vida, perquè allà hi vaig conèixer la meva dona.

Va jugar-hi poc, al Fulham. Com va anar l'experiència?

Vaig tenir mala sort perquè vaig encadenar moltes lesions. Tot i això va ser increïblel'experiència, segurament la millor. M'encanta el futbol anglès i sempre havia somiat jugar-hi.

Recorda el partit contra el Girona del curs passat a Lugo?

I tant! Va ser un punt d'inflexió per a tots dos. Nosaltres si perdíem se'ns complicava moltíssim la salvació i el Girona, no guanyant se li escapava el tren de l'ascens directe. Van estar a punt de guanyar però en l'última jugada vaig lluitar una pilota amb Alcalá i va quedar mort a Cristian Herrera que va marcar un golarro. Un gol de dos exgironins.Recordo que els jugadors del Girona al final estavan molt fotuts. Tenien un equiparro i l'obligació de pujar.

Ser entrenador del Lugo és un esport de risc?

En dues temporades n'he vist 6 jo... He après de tots. Recordo que Machín sempre deia que al jugador se'l paga per entrenar i el problema dels entrenadors és preparar els partits.

Expliqui'm la història del seu pas pel Juventus.

Va ser una mica rocambolesc, la veritat. Una oferta del Juventus per mi? Però sí, vaig anar-hi, vaig signar 3 anys de contracte i vaig fer la pretemporada durant quinze dies, cinc dels quals amb el primer equip amb Pirlo, Chiellini, Buffon... Vivia en un hotel al costat del camp i cada dia menjava pasta! Després em van tornar a cedir al Granada.

El Girona ha fet tard pel ­play-off

No! Jo l'hi veig. És dels grans. L'any passat potser tenia més noms però continuen amb una plantilla d'alt nivell i amb Stuani.