La sisena posició no és pas lluny, però tampoc a tocar. Cinc punts és una distància considerable i no pas fàcil d'eixugar, tenint en compte dos factors. El primer, l'enorme igualtat d'una categoria com ho és la Segona Divisió. L'altre, la irregularitat que va de la mà del Girona, capaç d'oferir tota mena de resultats a una afició que es comença a desesperar i que li seria difícil apostar cada jornada tenint en compte que el seu equip guanya, empata o perds partits sense seguir una rutina clara. Malgrat tot, Francisco diu sentir-se optimista. Veu el got mig ple. Missatge de portes cap a fora i segurament també el que ha volgut transmetre al vestidor. Queden «catorze finals» com bé deia el defensa Santi Bueno a l'equador de la setmana i el tècnic focalitza tota l'atenció en la que primer ha decidit treure el cap. La d'aquesta tarda a l'estadi contra el Lugo. Francisco parla de la remuntada anímica dels seus jugadors, fomuts uns dies enrere per perdre amb l'Almeria, però a dia d'avui centrats en sumar els tres punts. Cal veure, però, si amb l'optimisme de l'entrenador n'hi ha prou per enllaçar bons resultats. L'única manera d'espolsar-se la inconstància i de mirar d'una vegada per totes cap amunt abans que sigui massa tard.

Deu triomfs. Les mateixes ensopegades. I fins a vuit empats. Resultats de tota mena, ben variats. Moments per les alegries i les decepcions. Així és la temporada del Girona. Una veritable muntanya russa, per la qual cosa cada jornada obre mil i un interrogants. L'últim cap de setmana, amb canvi de dibuix inclòs i noves peces a l'onze, l'equip no va oferir la millor imatge de la temporada però va competir contra l'Almeria, concedint ocasions i també generant-ne per haver fet, com a mínim, algun gol. El 0-1, però, és el que és pel que és encara més necessari collir un bon resultat aviat per no deixar escapar en excés la porta del play-off. Per encarar la visita del Lugo, Francisco només tindrà la baixa del central Bernardo Espinosa, el jugador de camp amb més minuts de la plantilla, però suplent el darrer diumenge. Just el dia que el tècnic va decidir apostar per una defensa amb tres homes. Obria ahir el tècnic la possibilitat a repetir l'esquema, però sense el colombià, la nòmina de centrals disponibles es redueix a només dos: Juanpe i Santi Bueno. Tots dos seran titulars. Cal veure si els acompanyarà Gerard Gumbau per facilitar la sortida de la pilota des del darrere o si es recuperarà algun dels dibuixos anteriors com ara el 4-4-2 o el 4-3-3.

Amb efectius per triar i remenar, veient que l'altre dia va fer uns quants canvis hi ha algunes posicions que ara mateix no tenen amo i senyor. Cristhian Stuani està confirmat i serà novament la referència ofensiva. Està per veure si l'acompanyarà Mamadou Sylla, com també si Samu Sáiz haurà recuperat o no la confiança de l'entrenador, que l'havia arraconat a la banqueta durant tres partits. Bárcenas, Aday, Pablo Moreno i també Valery tenen opcions de sortir de bon començament partint des de la banda. També Yan Couto, ja sigui en posicions més avançades o fent de lateral, tot i que fins ara ha ofert més garanties atacant que no pas defensant. Al costat esquerre de la defensa hi podria reaparèixer Antonio Luna, que no juga des de fa un grapat de setmanes per diversos problemes físics.

Jugui qui jugui, el que intentarà el Girona és millorar els seus números a casa, força pitjors que els de la darrera temporada. A Montilivi ja hi ha perdut cinc partits de Lliga i en set ocasions ha sigut incapaç de fer cap gol al rival de torn. Avui, bona oportunitat per fer-ho. Un Lugo que només ha guanyat un dels onze últims partits oficials que ha disputat i que no guanya a fora des del 24 d'octubre a Logronyo.

Un visitant ben fluix

Els números poden explicar moltes coses però en el futbol mai són determinants. Una cosa és ben clara, això sí. El Lugo no se'n surt fora de casa. És el cinquè pitjor visitant de tota la categoria i avui tindrà una bona prova de foc per intentar millorar uns registres força pobres. Ha jugat fins ara 14 partits de Lliga lluny de l'Anxo Carro i només n'ha guanyat dos. També ha esgarrapat quatre empats com a forani, a banda d'haver encaixat fins a vuit derrotes. Són 10 punts de 42 possibles. A més, és l'equip de la Segona Divisió A que més gols encaixa com a visitant. En són ja 24, els mateixos que ha rebut el cuer Castelló a fora.

Dues taques a l'expedient

És el Lugo un dels rivals davant dels quals millor li van les coses al Girona a Montilivi, però tot i uns precedents més que positius, hi ha un parell de taques impossibles d'esborrar. Una única derrota, la tardor del 2015, per un mínim 0-1 en un partit sense gairebé ocasions visitants i marcat pel desencert i l'infortuni dels de casa. Més sonat va ser l'empat d'uns mesos abans (1-1) amb el famós gol de Pablo Caballero al descompte que va frustrar l'ascens directe a Primera. La resta, tot victòries pels gironins davant del seu públic: 4-0 (12/13), 6-0 (13/14), 3-1 (16/17 i 19/20) i el 2-1 d'aquesta temporada a la Copa del Rei, resolt en una pròrroga del tot esbojarrada després de tancar els 90 minuts reglamentaris sense gols en el marcador.