Ni VAR, ni expulsions, ni cap altra història. Ja no hi ha excuses que valguin. O tot o res. I encara menys en «una final» com va titllar Santi Bueno el partit d'ahir a Montilivi. Per vendre un missatge de cara a la galeria, primer cal creure-se'l des de dins. La irregultaritat del segon terç de temporada -i bona part del curs- va convertir la visita del Lugo en una situació d'excepcionalitat per a l'equip de Francisco. El risc de perdre la confiança era elevat, però també era el moment de treure el millor de cadascú per posar-ho al servei del bé comú. Li va costar excessivament posar-ho en pràctica al Girona amb un empat molt pobre (1-1) que deixa escapar un altre tren per la lluita pel play-off. No va ser fins al final que un gol de Mamadou Sylla va evitar el desastre, incrementat per l'expulsió de Monchu amb vermella directa a instàncies del VAR al minut 72. L'espurna va ser insuficient perquè només valia sumar els tres punts. Per tenir aspiracions, cal convicció. I el bloqueig general que desprèn el conjunt blanc-i-vermell no ajuda.

Després de comprovar que els retocs a l'onze titular havien funcionat per incomodar tot un Almeria ?malgrat la derrota per 0-1?, el tècnic gironí va mantenir el 3-4-3 amb Gerard Gumbau de tercer central. Una decisió arriscada davant la temible amenaça d'Appiah per banda dreta. L'extrem del Lugo va encarregar-se des del primer minut de deixar en evidència les tasques defensives del de Campllong i Aday. Va marejar-los, fent i desfent, tant com va voler.

Al primer minut Appiah ja va mostrar la seva carta de presentació. Arran d'una errada de Gumbau, la perla cedida per l'Almeria va plantar-se dins l'àrea blanc-i-vermella avisant amb un xut al travesser que Juan Carlos treia a córner. Venancio va donar un altre ensurt amb un cop de cap a un pam per damunt de la fusta. A la tercera va ser la bona. El Hacen no va perdonar des de la segona línia en rebre un regal d'Appiah, que va trobar-se amb tota la defensa venuda per fer una passada de la mort dins la petita (min. 6). A Juanpe i Santi Bueno encara se'ls espera perquè apareguin; i Gumbau tampoc va poder frenar-ho.

Si el Girona pretenia tenir aspiracions a la Lliga, l'inici va ser l'exemple clar del que no s'ha de fer. L'equip funcionava a batzegades davant d'un Lugo que portava el control però que tampoc es complicava gaire per generar perill més enllà del que podia oferir Appiah. Un dels noms propis del partit al costat de Juan Carlos. En una jugada similar a la del gol, el porter va estar atent per impedir-ho. Evitant més retrets i deixant-se endur per l'empenta dels seus companys des de la banqueta, els gironins van fer un pas endavant a partir de la primera mitja hora de joc. Stuani va quedar-se sense l'empat per mil·límetres amb una rematada després d'una bona centrada de Samu Sáiz. Abans Yan Couto havia vist com Roberto Canella li escapçava un cacau que va anar a córner. La reacció dels de Francisco, però, va ser tímida. Ni ells mateixos es convencien i així era impossible arribar a l'àrea de Cantero.

Com no podia ser d'una altra manera, Appiah va encarregar-se de donar el xoc de realitat. Juan Carlos va ser determinant per evitar el 0-2 traient un xut de l'extrem, després que Gumbau li perdés la pista i guanyés tots els u contra u amb la pilota. Montilivi es va quedar glaçat. I això que sense públic l'ambient ja és prou demolidor de per si. Per acabar-ho d'amanir, El Hacen va tenir-la fregant el travesser abans de marxar als vestidors.

Francisco va intentar corregir la desoladora imatge que oferia el Girona amb el primer canvi: Nahuel Bustos per Gumbau. Tot i saber que no tenien temps per perdre, els gironins van necessitar un procés llarg per assimilar la millora. Estaven espessos, bloquejats. Per més que trepitgessin l'àrea, eren maldestres. El Lugo seguia sense patir i tampoc feia la sensació que ho pogués fer malgrat tenir un avantatge mínim al marcador. Semblava difícil fer-ho pitjor. Era incomprensible. Sobretot, l'oportunitat que va fallar Santi Bueno tenint l'esfèrica al llindar de la línia de gol (min. 60). De la mateixa manera que el parell d'ocasions que s'havia fabricat. Faltava més determinació. I és que tenint a tot el Lugo tancat al seu camp i sense intencions de sortir-ne -Appiah va ser substituït per l'empordanès Gerard Valentín al minut 57-, a Stuani gairebé ni se'l va veure. Un parell de rematades a fora i prou.

Per si no n'hi havia prou, el VAR va aparèixer per complicar les coses als de Montilivi. Aquest cop va ser per avisar l'àrbitre Gorostegui Fernández-Ortega d'una possible targeta vermella a Monchu per una entrada a Valentín. Després de revisar la pantalla, el col·legiat ho va tenir clar per expulsar-lo, de forma rigorosa, i deixar el Girona amb deu. Per donar més benzina a la maquinària, Francisco va fer l'últim doble canvi fent entrar Sylla i Kebé per Bárcenas i Terrats (m. 77). S'augurava el pitjor quan el vallesà es va retrobar amb el gol, a passada de Couto, per calmar les aigües al darrer minut (89). Un cop aconseguit l'empat, però, el Girona es va donar per satisfet. I això que només li valia la victòria.

9

GALERIA | Girona - Lugo