Fent camí pel mes de març i amb encara una tretzena de jornades per davant, el futur immediat del Girona és una incògnita. Els últims resultats el situen al mig de la classificació, amb opcions de tot i res alhora. Una situació estranya, tenint en compte que des de fa un grapat d'anys aquest club s'havia acostumat a les emocions fins a darrera hora, ja fos tot lluitant per no baixar o somiant amb l'ascens. D'opcions de fer la promoció encara en té l'equip de Francisco, però cada cop són més llunyanes. Per sensacions i, sobretot, perquè la distància amb el sisè ja és de set punts. Res impossible d'atrapar, tot i que l'empresa s'ha complicat. Més lluny encara es troba el descens i imaginar una pèrdua de categoria potser seria perdre el temps. Ara bé, la permanència no està lligada i sense sumar de tres en tres el temps pot venir acompanyat de presses i nervis. Interrogants sobre com acabarà la cosa i una pàgina en blanc també pel que fa a la plantilla de l'any vinent. La direcció esportiva sempre treballa pensant en el present i en el futur a curt termini i la planificació fa temps que està en marxa. Aquests mesos hi ha feina, tenint en compte que l'horitzó preveu un èxode important.
De temps i marge de maniobra el club en tindrà més que l'última vegada. La pandèmia va sacsejar el calendari de l'última temporada i arribar fins al darrer partit de l'última eliminatòria de la promoció va provocar que el Girona actués més tard que ningú i amb molts menys dies per vendre, fitxar i lligar cessions. Una altra cosa és si després el vestidor ha quedat més o menys equilibrat, si el número de jugadors és o no l'encertat. El cas és que a dia d'avui es treballarà en igualtat de condicions respecte als altres equips. Ara, la feinada és de por. El panorama, desolador. Perquè la meitat dels futbolistes de l'actual plantilla acaben contracte aquest proper 30 de juny i, si no es fa alguna cosa, tots marxaran. Són deu jugadors dels vint que ara mateix tenen fitxa amb el primer equip que poden acabar fora de Montilivi. El vincle dels deu restants seguirà vigent.
Els que acaben contracte
Per començar, hi ha quatre futbolistes en propietat que ara mateix són lliures de negociar amb qualsevol altre club i deixar el Girona, si ho volen, en tres mesos i escaig. Es tracta del porter Juan Carlos, del capità Aday Benítez, el defensa Antonio Luna i el migcampista Seba Cristóforo. Sobre els dos primers, ningú del club ha declarat obertament que ja hi hagi cap negociació en marxa perquè continuïn sent blanc-i-vermells com a mínim el curs vinent. La intenció, això sí, és clara: al porter se'l vol renovar sí o sí. Sobretot veient els seus números i com de decisiu està sent fins ara. Luna i Cristóforo tenen una opció d'ampliar la seva vinculació per contracte. Sempre i quan es pugi a Primera, cosa ara mateix poc probable.
Després, torns pels cedits que el 30 de juny hauran de fer les maletes i tornar als seus respectius equips. Aquí hi ha fins a mitja dotzena de jugadors. El primer és Enric Franquesa, propietat del Vila-real i pel qual no hi existeix cap opció de compra. Sí que en tenen Monchu, encara propietat del Barça, i l'extrem Yoel Bárcenas, de préstec del Cancún FC. Està per veure si finalment es compliran les condicions de cadascun d'ells perquè s'acabin quedant, però a dia d'avui la seva cessió s'acaba al final de temporada. Com també marxaran Nahuel Bustos, Pablo Moreno i Yan Couto, tots cedits pel City.
Amb contracte en vigor
Deu futbolistes que tenen ara mateix més opcions de marxar que no pas de continuar. I deu més que tenen contracte en vigor i que, si no se'ls ven, rescindeix o se'ls cedeix, seran del Girona també el curs vinent. Fins al 2022 estan lligats Juanpe Ramírez, Mamadou Sylla, Gerard Gumbau i Jordi Calavera. Un any més tenen Cristhian Stuani, Bernardo Espinosa, Samu Sáiz i Adriá Ortolá. Més ampli encara és el vincle amb Santi Bueno, fins al 2024. Aquí s'hi sumen dos jugadors més, encara amb fitxa del filial però que el club vol promocionar al primer equip a partir de la temporada vinent. Un d'ells és Ramon Terrats, que firmava la seva renovació fins al 2024 fa ben poques setmanes i que s'ha convertit en un habitual en els esquemes de Francisco. L'altre és Ibrahima Kébé, encara amb contracte fins al 2022. En el seu cas, des de Montilivi s'han iniciat les converses per intentar-lo renovar encara que també té d'altres ofertes.
