Bon reportatge el que es podia llegir aquesta setmana en aquestes mateixes pàgines, sobre l'estat contractual de la plantilla del Girona FC. Bàsicament perquè s'ha arribat a un moment actual de tantsemfotisme esportiu, que potser és bo començar a mirar al futur, o sigui a la pròxima temporada.
Que fins a 10 jugadors, entre els que acaben contracte i els que estan cedits, puguin abandonar el club el 30 de juny, ja augura una cara nova a l'equip de l'any que ve. I que entre els altres 10 que no són en aquest paquet inicial hi hagi noms com els de Juanpe, Kebé, Bueno o Terrats, no fa altra cosa que ampliar i multiplicar aquesta sensació.
Però vaja, res que no s'hagi viscut moltes altres vegades en el món del futbol. De fet, saber-se regenerar és una de les virtuts dels grans equips. I una cosa que en els darrers anys no s'ha acabat de lligar bé a Montilivi.
Però més enllà de la plantilla, la gran pregunta és: I Francisco? Aquesta és la qüestió. L'andalús ha estat un dels tècnics més cobejats dels darrers anys, fins i tot a Montilivi on ja se'l volia molt abans del curs passat. Tothom hi creia quan va arribar i també a l'inici de l'actual exercici i m'atreviria a dir que tot i patir els dubtes normals d'un equip que no guanya, l'entrenador encara és vist com el pal de paller d'aquest Girona, que si no suma punts és per falta de potencial i de qualitat i no per manca de direcció des de la banda.
Però de moment, el tècnic no ha obert boca i quan ho ha fet ha estat per enviar la pilota endavant, amb allò que quan toqui parlar-ne ja es farà. Sembla que Francisco tindrà dues opcions. O quedar-se a Montilivi amb un equip regenerat de joves per tornar a començar de zero; o marxar a algun conjunt potent, amb un projecte que li brindi l'oportunitat de tornar estar a dalt. Perquè el que sembla clar és que aquesta segona opció, l'any vinent aquí no la tindrà pas.
I mentrestant a Las Palmas, agafar aire, evitar un foc i acostar se a la permanència.
