Alenada d'aire fresc. La victòria de divendres a l'estadi de Gran Canària (1-2) ha tornat a fer somriure el Girona. Sense Stuani, lesionat un altre cop i dubte per la setmana vinent contra l'Albacete, la visita a Las Palmas pintava costeruda. Ara la realitat ha tornat a fer un gir -cosa que passa molt a Montilivi-, i els ànims han revifat, i més amb el calendari que ve: Albacete, Sabadell i Ponferradina. A què pot aspirar aquest Girona, ara mateix, ningú ho té clar.

Del triomf contra els canaris es poden extreure diversos factors per ser optimistes. Primer, el nou sistema de Francisco amb defensa de tres. L'esquema, estrenat en la derrota contra l'Almeria, va donar la primera victòria. I segon, i correlacionat amb l'anterior, el protagonisme que està tenint un Yan Couto que es va estrenar com a golejador amb la samarreta blanc-i-vermella posant l'1-2 definitiu. Seu va ser el gol, tant se val si li va robar a Sylla o no. Amb la defensa de 4, de ben segur, que no hagués estat dins l'àrea per introduir la pilota al fons de la xarxa. El brasiler se sent còmode amb la defensa de tres. Caracteritzat per les seves tasques ofensives que no pas defensives. Couto pot pujar i trepitjar la línia de fons tantes vegades com vulgui sense preocupar-se gaire de baixar. Sap que està protegit per una rereguarda que poques vegades fa estralls. Ara el jove brasiler viu el millor moment, però el seu periple per Montilivi no havia començat gaire bé, marcat per l'escàs protagonisme. De blanc-i-vermell va debutar contra el Mallorca (0-1) sortint de la banqueta per rellevar Aday.

Amb tan sols 17 anys, el Manchester City, que el té cedit al Girona, va fer una inversió de prop de 6 milions d'euros per fer-se amb els serveis d'un lateral a qui comparaven amb Dani Alves. Venia del Coritiba. A això cal afegir-hi el gran Mundial sub-17 que va realitzar amb Brasil, que va generar certa revolada i moltes expectatives. Ara, i gràcies a un procés d'adaptació, el brasiler està tenint el protagonisme que anhelava. I ja suma un primer gol com a professional «que no oblidaré mai».