Tornar a sentir, il·lusionar-se, patir i gaudir. D'això es tracta el futbol. Però la pandèmia del coronavirus va trasbalsar-ho tot, fent que una cosa tan senzilla com animar el teu equip es convertís en un impossible. Després d'un any de partits a porta tancada, l'afició del Girona es moria de ganes d'anar a Montilivi i ahir ho va poder tornar a fer en un dia molt especial en clau blanc-i-vermella. El femení va debutar a l'estadi amb una important victòria contra el Saragossa B (1-0), que el situa a un punt de l'objectiu de la permanència. Un total de 510 espectadors van posar-se dempeus per ovacionar les futbolistes i mostrar-los el seu escalf arran del gran espectacle que van oferir sobre la gespa. Impossible no vibrar.
Gent apropant-se al voltant de l'estadi, cues ben organitzades per entrar-hi, indicacions des de megafonia en tot moment, aplaudiments, càntics, banderes, samarretes i un munt de complements del Girona... La imatge que projectava Montilivi de nou feia patxoca. «Que estrany veure gent», comentaven treballadors del club acostumats al silenci sepulcral que s'ha instaurat en el darrer any. L'alleugeriment de les restriccions per part del Procicat va permetre el retorn del públic a gran part dels estadis i pocs van voler perdre's la reobertura de Montilivi. «De seguida que vaig saber que podia tornar-hi, ho vaig tenir clar. Tenia moltes ganes de Montilivi perquè no venia des de l'últim partit del Girona contra l'Albacete i espero que puguem repetir aviat», explica el soci Antonio Romero. Era el primer cop que veia en escena el femení, de la mateixa manera que la sòcia Aitana Brines: «Em fa il·lusió venir una altra vegada i que sigui per veure un partit del femení».
Entre la grada, a les primeres files de Tribuna, no deixava d'animar Arnau Martínez al costat de la seva família. El jove defensa, que s'està guanyant un lloc al primer equip, és el cosí de la jugadora Paula López i assegura que «és un orgull veure-la jugant a Montilivi, no m'ho volia perdre per res perquè és un dia important per ella i vull que tingui un gran record». «Mai ens hauríem imaginat estar jugant junts aquí», afegeix. A més a més, coneixent de primera mà el que significa jugar sense públic amb els de Francisco, celebra el retorn de l'afició perquè «quan no la tens fa la sensació que ningú et veu i es fa dur». També va aprofitar per agrair el suport del Jovent Gironí des de fora, que un cop més va repetir donant escalf a l'equip d'Eduard Sanmartín amb bengales.
La primera vegada a Montilivi va ser un aparador per a les jugadores, que per fi van tenir l'oportunitat de reivindicar-se i demostrar alt i clar que hi han aterrat per quedar-se. «Hem demostrat un cop més que el futbol femení ha de seguir creixent i que ens mereixem molt més del que tenim», manifestava després del xiulet final la golejadora Blanca Cros.
