És impossible no associar el gol amb Cristhian Stuani. Van de la mà. La seva relació fa anys que perdura. Ha passat, com tot matrimoni, per etapes més crues i d'altres amb més esplendor. Al jugador l'avala un rendiment que s'ha disparat des que va fitxar pel Girona, però que ja feia prou patxoca en etapes anteriors. Montilivi no ha descobert el golejador, tot i que és cert que els seus números han crescut des que vesteix de blanc-i-vermell. Camí dels 35 anys, edat que abraçarà a la tardor, el seu currículum ve farcit de xifres positives. Anys més prolífics que d'altres, però sempre ha vist porteria, des que va vestir la samarreta del Reggina italià fins ara. És al campionat espanyol on més temporades hi acumula. On més porteries a perforat. Entre Primera i Segona s'ha enfrontat a 54 equips diferents. D'aquests, només quatre han escapat de la seva voracitat a l'àrea: Real Unión, Alcorcón, Girona i Albacete. Curiosament, els dos últims s'enfronten aquest cap de setmana a l'estadi.
D'aquesta etapa més recent se n'ha parlat sobradament. Duu 77 gols en 124 partits oficials amb el Girona: 21 com a targeta de presentació (17/18), 20 per confirmar que no havia sigut una qüestió de sort (18/19) i 31 per batre tots els seus registres personals (19/20). Cal sumar-hi els 5 d'aquest curs, més irregular i sense tanta incidència ni sent igual de determinant. Menys temps va jugar a l'Albacete però amb una temporada va tenir-ne prou per demostrar de què era capaç. Fa més d'una dècada del seu pas pel Carlos Belmonte. Hi va aterrar ben jove. Amb només 23 anys, en un curs va ser capaç de marcar 22 gols. Un sostre que no va atrapar i superar fins fa pocs mesos.
És curiós perquè ha vestit la samarreta de més equips, com ara l'Espanyol, Racing de Santander i Llevant. I amb ells, també ha vist porteria amb facilitat. Potser no tanta, però sempre ha acabat fent gols. Però mai ha pogut batre el porter de torn ni de l'Albacete i tampoc del Girona. Quan li ha tocat enfrontar-s'hi, que no ha sigut pas massa vegades, ha preferit guardar-se els gols per un altre dia.
És més, mai ha trepitjat Montilivi com a visitant. I si als blanc-i-vermells només els ha tingut per rivals un cop. Sí, sent jugador de l'Albacete i al Carlos Belmonte. A tocar de l'estiu del 2010, en un final de temporada boig, pocs dies abans del famós penal de Kiko Ratón que ho canviaria tot. Stuani va jugar aquell dolorós 3-0 que va fer saltar les llàgrimes dels ulls de Narcís Julià, llavors a la banqueta. Però no va marcar, malgrat ser el segon màxim anotador del curs per darrere de Jorge Molina, llavors a l'Elx.
I contra l'Albacete? Tres quarts del mateix. L'ha tingut dues vegades al davant i tampoc mai hi ha perdut. Els dos cops, sent jugador del Girona. Aquest curs va participar en els 29 últims minuts del 0-2 al Belmonte, però sense fer cap gol. Com tampoc l'any passat a Montilivi, en aquell 1-1 que passarà a la història per ser el darrer partit abans del confinament absolut per la pandèmia del coronavirus. Hi haurà un tercer capítol? Qui sap. Ara mateix, Stuani és dubte per demà. En té la culpa un problema muscular a l'adductor, que ja el va eliminar de la convocatòria pel partit amb el Las Palmas. Si juga, tindrà l'oportunitat de batre, per fi, un rival més i elevar la llista de víctimes fins als 51 equips. Si no, ja se sap que una vegada més s'haurà guardat els gols per un altre dia. De moment, ahir s'entrenava al damunt la gespa de Montilivi. Està per veure si s'ha recuperat o no a temps.
Bárcenas, 90 minuts
Qui no hi serà segur és Yoel Bárcenas, que la nit de dijous a divendres va disputar els 90 minuts de la victòria de la seva selecció, Panamà, contra Barbados (1-0) amb un gol de Jair Catuy. Diumenge, cita contra Dominica abans de tornar cap a Girona.
