Si ja és difícil arribar al futbol professional, fer-ho amb 17 anys encara ho ha de ser més. Sobretot a l'hora d'enfrontar-se a jugadors contrastadíssims, que han estat a mil i un equips, han jugat a Primera o han estat internacionals. No va pas semblar que resultés gaire complicat per a Arnau Martínez diumenge en el partit contra l'Albacete. Segurament, haver-se estrenat ja a la Copa del Rei amb quatre partits contra Segoviana, Lugo, Cadis i Vila-real, li va donar un coixí d'experiència per saber què havia de fer i, sobretot, què no podia fer. Amb una dosi de sang freda envejable, Arnau va exhibir també col·locació, capacitat de correcció, velocitat i intel·ligència futbolística per acabar posant la cirereta a la seva estrena a la Lliga amb l'assistència del gol de la victòria a Stuani. L'abraçada del crac uruguaià -que li dobla l'edat- per agrair-li la passada va ser una de les fotos d'un partit que, de ben segur, no oblidarà mai el central de Premià de Dalt.

Arnau ha estat un fruit més sorgit de l'Acadèmia del Girona, que el va captar procedent del juvenil de l'Hospitalet, abans havia estat al Barça, l'estiu del 2018. La precocitat d'Arnau és destacable però el maresmenc no és l'únic futbolista que ha tret el nas al primer equip sense haver arribat encara a la majoria d'edat els darrers temps. En l'última dècada, el rècord és propietat de Joel Arimany, que va estrenar-se en un partit contra el Saragossa la temporada 2014-15 amb Pablo Machín a la banqueta. El davanter de Quart va debutar amb 17 anys, 4 mesos i 24 dies, uns quants mesos més jove que Arnau quan es va estrenar. Per tant, l'actual davanter del Saragossa B és el jugador més jove que ha debutat amb el Girona d'ençà del retorn al futbol professional el 2008.

Arimany i Arnau Martínez no són els únics joves del planter blanc-i-vermell que han tastat el primer equip abans de fer els 18 anys. Ja fa més d'una dècada, la temporada 2009-10, ho van aconseguir Fran Pérez i Jordi Masó. El migcampista de Fontcoberta, actualment jugador de l'Olot, ho va fer en un partit contra el Llevant (0-4) amb 17 anys i 6 mesos de la mà de Narcís Julià, mentre que l'extrem gironí ho havia fet abans davant el Rayo Vallecano (1-1) amb Cristóbal Parralo amb 17 anys i 7 mesos.

Si ampliem el ventall a les dues darreres dècades trobem dos jugadors que van debutar encara amb menys edat que Arimany. El primer és Andreu Fontàs. El banyolí, que ara juga a l'Sporting Kansas City de la MLS, va estrenar-se amb 17 anys i 4 mesos en un partit de Tercera contra el Castelldefels a Montilivi el curs 2006-07. Fontàs, que estava cedit pel Banyoles, només va jugar un partit amb el primer equip perquè ràpidament el Barça s'hi va fixar i el va pescar. La resta és una història coneguda: 122 partits a Primera entre FC Barcelona, Mallorca i Celta de Vigo, dues Lligues, una Copa d'Europa, una Copa ...En definitiva, un palmarès que fa patxoca. Ara bé, el jugador més jove que ha defensat la samarreta del Girona en partit oficial els últims 20 anys és Marc Mas. El silenc va estrenar-se a Tercera el curs 2006-07 amb només 16 anys i set mesos en un matx a l'estadi contra el Santboià (3-1). Com Fontàs, Mas va volar ràpidament de Girona amb destí a l'Espanyol. Mas, de 30 anys, és protagonista aquesta temporada amb el Linares, que ha acabat tercer de grup a Segona B i amb qui encetarà els pròxims dies la lligueta per accedir a la fase d'ascens a Segona Divisió A.

De jugadors del planter del Girona n'han debutat una bona colla, sobretot en els anys en què els pressupostos anaven més justos i calia cercar a casa el que no es podia trobar a fora. Tot i això, en els primers anys del retorn al professionalisme va costar molt consolidar algú de la casa al primer equip. Alguns van aparèixer anecdòticament com Marc Serramitja (un partit la 2008-09), Fran Pérez i Jordi Masó (dos i un partits respectivament, la 2009-10), Albert Vivancos i Gerard Muñoz (1 partit la 2013-14), David Bigas i Marc Rovirola (2 i 5 partits la 14-15), Joel Arimany (un partit la 15-16) o Marc Carbó (un partit la 16-17). D'altres van tenir una mica més de continuïtat i protagonisme com ara Carles Mas i Sebas Coris mentre que homes com Pere Pons i David Juncà es van consolidar al primer equip abans de fer el salt a altres clubs de Primera Divisió.

La política de captació de talent pel planter del Girona va canviar arran de l'arribada dels nous propietaris que van obrir el límit de captació per tal de potenciar el filials, el Peralada primer i el Girona B ara. Per aquesta via, han tret el nas al primer equip jugadors com David Serrano (15-16), Soni (17-18), l'internacional Pedro Porro, Paik, Montes o Andzouana (18-19). L'escalenc Valery Fernández també va ser fitxat per jugar al Peralada però ja havia passat per la casa durant la seva etapa de formació abans d'anar-se'n al Barça. Entre la passada temporada i, sobretot, aquesta el Girona ha hagut de recórrer molt al filial per completar onzes i convocatòries. Això ha fet que Ramon Terrats i Ibrahima Kébé s'hagin fet amb un lloc ja a la primera plantilla i que, per la seva banda, Pau Víctor, Pachón (que ja havia debutat el 2019), Adri Turmo, Èric Monjonell i Jandro Sánchez hagin tingut protagonisme a la Lliga. A més a més, Àlex González, Gonpi ja ha debutat a la Copa del Rei, mentre que el porter Jona Morilla, Pau Resta i Suli Camara han anat convocat alguna vegada per Francisco aquest exercici i qui sap si podrien tenir minuts abans del final del curs.