En els anys en què el Girona FC lluitava per no baixar, se sabia que tot i tenir marges curts en la classificació, n'hi havia prou amb calcar els resultats que feien els quatre que estaven en el descens. I així s'aplicava allò del qui dies passa, anys empeny.
Ara, que l'equip està en una altra lluita, és just al revés. Cal aprofitar que els de davant fallen per acostar-se a l'objectiu. Fa dues jornades a Las Palmas no es va aconseguir perquè el Rayo Vallecano també va vèncer. En canvi, sí que es va fer amb el triomf contra l'Albacete, aprofitant que els madrilenys no havien jugat el seu partit. Ahir n'era una nova oportunitat, sabedors que l'equip de Vallecas havia perdut el dia abans, però l'empat va deixar la feina a mitges.
Diu el poeta: «De res a poc i sempre amb vent de cara», que és com sembla que avança aquest Girona FC enguany. «Som on som, més val saber-ho», afegeix el text, que també serviria per donar realitat al moment de l'equip. Però per damunt de tot, el poema acaba amb un: «Tot està per fer i tot és possible», que seria el més gran dels anhels pel que queda de Lliga.
De moment, dues finals en deu dies contra Ponferradina (dissabte) i Rayo Vallecano, per saber si els rivals en qüestió en faran prou amb calcar resultats o bé seran els gironins els que hauran aplicat la recepta contrària. Que passi una cosa o l'altra dependrà que les darreres vuit jornades de Lliga tinguin o no al·licient.
