Moltes esperances hi havia en el partit d'ahir a la Nova Creu Alta. El Girona hi arribava amb la confiança, i alhora, inèrcia de les dues victòries consecutives contra Las Palmas (1-2) i Albacete (2-1) i la possibilitat de retallar punts al Rayo i acostar-se a tocar de les posicions de play-off. La millora ?tampoc costava gaire? respecte a diumenge passat va ser evident, però també insuficient per guanyar el partit. De fet, el Girona ho hauria pogut fer, perquè va tenir arribades clares i va marcar dos gols; ara bé, fent regals com els que van suposar els dos gols del Sabadell, és impossible. «Ens hem condemnat nosaltres mateixos», reconeixia Francisco al final parlant dels gols rebuts. Un equip que vol aspirar a estar entre els millors no pot començar un partit encaixant un gol còmic com el que va regalar Bernardo a Stoichkov (min.8). Tampoc pot permetre's el luxe que mitja dotzena de jugadors es mirin com el davanter del Sabadell fa el 2-1 sense fer-hi res per impedir-ho. Dues errades greus que van evitar la victòria d'un Girona molt millorat sota la batuta d'un Samu Sáiz motivat que, segurament, va fer el seu millor partit del curs. El punt? Dolent dolent no és, però el marge d'error és tan mínim que la sensació és d'una altra oportunitat perduda. L'equip que ha millorat les prestacions i encadena 8 punts dels últims 12; números que, de mantenir podrien ser senyal de la tan anhelada regularitat. Segurament però, aquesta continuïtat en els resultats, si es confirma dissabte contra el Ponferradina a Montilivi, arriba massa tard.
El desànim de l'equip durant el 99% del partit davant l'Albacete va convertir-se en il·lusió després de la remuntada miraculosa final. L'escenari canviava radicalment i l'equip tornava a estar viu. La visita a Sabadell, doncs, havia de ser el barem que determinés si realment l'equip demostrava les ganes de lluitar pel play-off. Amb Bueno i Bernardo disponibles, Francisco va tornar a recórrer als tres centrals, amb el juvenil Arnau completant la rereguarda. El tècnic andalús va sacsejar l'equip de diumenge passat amb l'entrada a l'onze de Franquesa, Cristóforo, Samu Sáiz i Monchu, a més a més, dels dos centrals. Tot plegat per mirar de millorar les prestacions ofensives del dia de l'Albacete. No costava gaire; el llistó era molt baix. De fet, l'equip va fer un parell d'arribades només començar que mostraven un altre aire. Tot se'n va en orris però, als vuit minuts quan Bernardo, en un intent d'assistència amb el cap enrere cap a Juan Carlos, va deixar la pilota massa curta, i Stoichkov no va desaprofitar el regal.
Pitjor no podia començar el partit. El cop havia estat dur però el Girona no volia ensorrar-se. Samu Sáiz entrava en joc i connectava amb Sylla amb certa facilitat. Els gironins eren amos i dominadors de la pilota i del control del partit mentre el Sabadell s'havia tancat al seu camp a l'espera d'algun error visitant per buscar un segon gol. Sylla va perdonar sol davant el porter en un contracop, cuinat per ell mateix i Gumbau. Poc després va ser Samu Sáiz qui va fer lluir Mackay amb una gran jugada individual que va acabar amb un xut sec, però centrat, amb la cama esquerra.
El Girona havia fet un pas endavant però el Sabadell no renunciava a res. Així, en una ràpida transició Stoichkov va deixar Aarón Rey sol davant Juan Carlos i la rematada del vallesà la va escopir el pal (m.39). El Girona s'havia salvat. El major domini dels de Francisco va trobar el premi al cap de ben poc. Va ser una magnífica jugada individual d'Arnau Martínez, que va entrar fins a l'àrea i va cedir perquè Gumbau superés Mackay amb una rematada amb la punta del peu ajustada al pal. El gol arribava al millor moment: al límit de la mitja part. Semblava que havia de donar aire a un equip que havia entrat amb molt mal peu al partit però que havia sabut refer-se. No seria així. La fiabilitat d'aquest Girona és mínima i en el segon minut d'afegit de la primera part, Rey va fer el que va voler dins l'àrea i després de fer lluir Juan Carlos, va fer-se amb el rebot i va cedir perquè Stoichkov fes pujar el 2-1 al marcador.
Els gestos de ràbia de Gumbau camí dels vestidors ho deien tot. L'equip havia remat, havia jugat i havia aconseguit empatar però una altra desonnexió general els feia anar al descans per darrere al marcador. La cara de Francisco també era un poema. Els crits del tècnic no van fer efecte d'entrada. De fet, només començar Juan Carlos va haver d'intervenir per desviar una altra rematada d'Stoichkov, que no estava en fora de joc malgrat que l'assistent havia aixecat la banderola. Seria el Girona però, qui mouria el marcador. Després de moles vegades perjudicat, el VAR va avisar l'àrbitre que Jaime Sánchez havia trepitjat Sylla en una centrada a l'àrea del Sabadell. Hernández Maeso va assenyalar penal i Samu Sáiz el va transformar per tornar a empatar.
Començava un altre partit. El gol va donar més confiança a un Girona que, de la mà de Samu Sáiz, tenia la pilota i arribava amb facilitat a l'àrea local. El mitjapunta madrileny, en una gran jugada individual va veure com Mackay evitava en darrera instància el tercer. Francisco havia refrescat el mig del camp amb Ramon Terrats i Ibra Kebé per Gumbau, fos, i Cristóforo. A deu minuts pel final del partit, va ser el torn per a Cristhian Stuani. El Sabadell semblava que signés l'empat i deixava que el Girona toqués i toqués esperant alguna altra errada per gaudir d'una última oportunitat. Els de Francisco, ja sense Samu Sáiz, canviat per Pablo Moreno, tampoc insistien gaire a la recerca del segon gol. Amb Stuani sense opcions de pescar-ne cap, Moreno va estar a punt de connectar un cop de cap a centrada de Terrats en el que semblava l'última jugada del partit. Encara n'hi hauria una altra. I quina altra. Una darrera acció que estaria a punt de costar un disgust dels grossos a una afició gironina que ja se'l veia a venir. Amb els cinc minuts d'afegit sobrepassats, el Sabadell va penjar una falta a l'àrea de Juan Carlos i Undabarrena des de la frontal de la petita va rematar a sobrebot enviant la pilota lleugerament per sobre del travesser. El pànic i la fragilitat defensiva de l'equip va estar a punt de costar un partit en què perdre hauria estat, per mèrits, injust.
El punt serà bo si el Girona manté la millora en el joc i corregeix les errades no forçades per doblegar dissabte el Ponferrada. Tot el que no sigui guanyar per arribar al duel a Vallecas amb opcions, suposarà dir adeu definitivament al play-off.
