Molts factors són determinants perquè un equip triomfi i atrapi els seus somnis i objectius. Però hi ha un ingredient indispensable que mai pot faltar a cap recepta per aconseguir qualsevol propòsit. Sobretot en una categoria tan igualada com és la Segona Divisió A, que no dona treva ni regala res a ningú. La regularitat és imprescindible. Mai pot faltar a la cita. Sense ella, qualsevol equip està perdut i condemnat a la seva sort. No la tenia el Girona, que semblava navegar sense rumb, i si se n'havia sortit tot navegant per la part mitja-alta de la classificació era pels gols de Mamadou Sylla o per les aturades miraculoses de Juan Carlos. Ha sigut ara, quan el més calent és a l'aigüera, que s'ha trobat la fórmula de l'èxit. És per fi un equip regular, que treu endavant els partits. El futbol ofert i les sensacions seran millors o pitjors, però per fi els resultats positius s'encadenen. Just el que reclamava des de feia temps Francisco Rodríguez a cada roda de premsa. Una mica de continuïtat, per no fer de la temporada una muntanya russa constant. S'ha trobat el camí de l'èxit i l'últim es, sense cap mena de dubte, el millor mes de la temporada del Girona, que s'ha acostat a les places de play-off i podria fins i tot fer-ho més aquest dissabte a Vallecas quan semblava fins no fa massa que això era del tot impossible.
El 7 del passat mes de març, just ara fa una trentena de dies, s'encaixava l'última derrota. Un dolorós 0-1 a Montilivi contra l'Almeria, que va ser més incisiu i que s'acabaria emportant els tres punts gràcies a gol d'Umar Sadiq esquitxat per la polèmica perquè el davanter visitant es trobava en una posició dubtosa just abans de rebre la pilota que acabaria enviant al fons de la porteria. Ha passat un mes i el Girona no ha tornat a perdre. Això ja és un èxit. Però els resultats que s'han anat collint durant aquest trajecte fan de l'actual ratxa la més positiva de tot el curs. Cinc jornades sense conèixer la derrota. Amb tres victòries i dos empats. Una cosa mai vista fins ara. Des d'aquell 7 de març fins ara, s'ha aconseguit remuntar al camp del Las Palmas (1-2) per fer el mateix i de manera agònica a casa amb l'Albacete (2-1). També s'ha superat el Ponferradina a l'estadi (3-1). A part, un parell d'empats. El primer, gràcies a un salvador gol de Mamadou Sylla a tocar del descompte contra el Lugo (1-1) i l'altre, en un derbi d'alt voltatge a la Nova Creu Alta (2-2) on es va evidenciar un clar pas endavant del conjunt blanc-i-vermell.
Això es tradueix en 11 punts dels últims 15. És la millor ratxa de la temporada, superant els 9 punts de 15 aconseguits entre el 24 d'octubre i el 9 de novembre passats. Llavors, victòries contra el Castelló (0-1) i Cartagena (2-1), i empats sense aturador davant l'Almeria (0-0), Saragossa (2-2) i Las Palmas (1-1). Cap altra vegadda el Girona ha sigut capaç d'estar-se cinc partits consecutius sense perdre. Ho ha fet dos cops aquest curs i el que s'ha saldat amb més resultats positius és el trajecte actual. Dissabte, per tant, oportunitat per enllaçar fins a sis les jornades sense caure, cosa inèdita aquesta temporada.
L'actual ratxa té premi. El d'haver-se espolsat la irregularitat, allunyant el descens a l'horitzó tot consolidant la setena plaça i tenint de nou a prop el sisè lloc. Però a més, el Girona és el segon millor equip dels darrers 30 dies. Comptant aquestes últimes cinc jornades, només hi ha un conjunt amb una puntuació superior. Un Espanyol que, amb 13 punts dels últims 15, va embalat cap a la Primera Divisió. El tercer i, per tant, qui completaria el podi, és un Castelló amb 10 punts. El Rayo en té 9, però li queda un partit, el que té pendent amb el Mirandés.
