En una temporada plena de rocs al camí i entrebancs per tot arreu com aquesta, era massa bonic que el Girona arribés al tram decisiu amb opcions de lluitar pel play-off sense cap imprevist. I ja se sap, és la famosa llei de Murphy. Quan semblava que el Girona havia trobat la regularitat tan desitjada de resultats, quan el sistema de tres centrals i dos carrilers funcionava d'allò més bé i quan Samu Sáiz s'havia carregat la responsabilitat ofensiva a l'esquena, tot se'n pot anar en orris arran de quelcom tan comú en futbol i l'esport, com són les lesions.

Els aficionats del Girona albiraven dissabte al vespre una autèntica final de poder a poder a Vallecas contra el Rayo per la possessió de la sisena plaça i l'últim bitllet pel play-off. Tanmateix, i malgrat que el Girona passa per la millor ratxa de resultats de la temporada, el duel contra els madrilenys comença a fer pujada ja d'entrada. La manera de tocar-se la cuixa de seguida i de demanar el canvi després de fer el 2-0 contra el Ponferradina dissabte passat feia preveure, malgrat les previsions optimistes de Francisco, que Samu Sáiz no podria jugar a Vallecas. Així serà. El madrileny pateix una lesió als isquiotibials de la cama dreta que el tindran allunyat dels terrenys de joc un parell de setmanes.

Més temps encara fora de combat estarà Bernardo. El colombià va jugar tocat el partit contra el Ponferradina i va acabar de trencar-se, amb una ruptura al bessó de la cama esquerra que el tindrà un mes de baixa. És a dir, que tant Samu Sáiz com Bernardo, no només es perdran la final de Vallecas sinó, sobretot en el cas del central, seran baixa una colla més de partits. Així, el madrileny sembla gairebé impossible que pugui arribar al duel contra el Saragossa de la setmana que ve, mentre que Bernardo es perdrà els partits davant Rayo, Saragossa, Oviedo i Tenerife. Dues baixes de molt de pes, sens dubte, per a l'equip en el tram final i decisiu de la temporada.

És cert que el Rayo acumula una bona colla de baixes, però també el fons d'armari dels d'Andoni Iraola és força més ample que el del Girona. «Mirarem que estigui a punt i, si no pot ser, en posarem un altre», deia Francisco de Samu Sáiz dissabte passat després del triomf contra el Ponferradina. Aquesta ha estat una màxima habitual del tècnic andalús en una temporada marcada per un piló de problemes de lesions, sancions, convocatòries internacionals o moviments a la plantilla que han fet que pràcticament mai hagi pogut disposar de tots els efectius. Quan semblava que de mica en mica s'havia buidat del tot la infermeria- només hi era Juanpe-, la plaga de lesions ataca altre cop el vestidor gironí en el pitjor moment. A nou jornades pel final i amb l'equip en estat de gràcia guanyant partits increïbles com el d'Albacete i oferint una versió solvent i pràctica que recorda, amb matisos, el del curs passat, veu ara com perd dos dels jugadors més importants.

Sense Bernardo, se les haurà d'enginyar Francisco per a refer l'onze dissabte. D'entrada, per jugar amb el sistema de tres centrals potser ja no té prous efectius. Ni amb l'eclosió impactant d'Arnau Martínez n'hi haurà prou per tenir tres centrals purs, perquè Juanpe té molt difícil recuperar-se a temps i al gener, el club va beneir, econòmicament, la sortida de Ramalho a l'Osasuna. D'aquesta manera, Francisco només compta amb Bueno i Arnau Martínez com a centrals purs, perquè fa la sensació que Juanpe no hi serà a temps. Si ho fa, les alarmes s'apagaran una mica, tot i que no gaire perquè Bueno és a una targeta de la suspensió i, durant un mes, no tindrà recanvi. No en tindrà o bé caldrà cercar-lo a casa, on Francisco ja ha trobat un petit tresor en potència com Arnau. Èric Monjonell ja va debutar al camp del Saragossa i, ahir, va entrenar-se amb el primer equip, com Pau Resta. També ho va fer l'extrem Suleiman Camara. La lesió de Bernardo, en aquest sentit, podria repercutir, de retruc, negativament pel filial, que aquest cap de setmana comença la fase d'ascens a Segona RFEF i ho farà sense Arnau Martínez, segur, i qui sap si tampoc Resta i Monjonell.

Pel que fa a la parcel·la ofensiva, l'absència de Samu obligarà Francisco a repensar l'atac. El madrileny havia estat la brúixola de l'equip tant a Sabadell com contra el Ponferradina oferint, de ben segur, la seva millor versió de la temporada. Sense ell, el tècnic pot introduir un jugador més de contenció com Monchu, Terrats o Kebé que acompanyin Cristóforo i Gumbau o bé passar a jugar amb extrems. Aquesta possibilitat donaria opcions a Aday, Valery o Bárcenas de tornar a l'onze.