Amb tota la «il·lusió» del món i una «mentalitat positiva», Jonás Ramalho va agafar el tren que li va passar per davant. La trucada de l'Osasuna trastocava els seus plans inicials però li oferia un futur immediat i a mig termini que no va voler desaprofitar. Era una «gran oportunitat» i per això, a finals de gener deixava coixa la defensa del Girona per incorporar-se a una plantilla de la Primera Divisió. Marxava cedit i ho feia a darrera hora. A Montilivi no se li va buscar cap recanvi, perdent una peça per a un vestidor curt d'efectius. Han passat més de dos mesos i Ramalho no ha jugat ni un sol minut. Treballa, entrena i es cuida. Com ha fet sempre. Però de moment no li arriba el premi.

Tot i no disposar de massa defenses, la irrupció de Santi Bueno va deixar-lo sense tants minuts com s'imaginava a Girona en el primer tram de la temporada. Amb Juanpe Ramírez lesionat i no massa competència, la teoria deia que Ramalho hauria de ser el central titular al costat de Bernardo. A l'hora de la veritat, al basc li va tocar un rol més secundari. Van ser 15 partits entre Lliga i Copa i 1.100 minuts, xifres que presentava quan el gener ja feia baixada. Potser no entrava en els seus plans fer les maletes tan aviat, però va ser llavors quan l'Osasuna va trucar a la porta. Necessitava un defensa polivalent l'equip navarrès i havia pensat en ell. El jugador va acceptar d'una revolada i el Girona tampoc hi va posar massa impediments. S'acordava una cessió i Ramalho s'entrenava amb el seu nou equip només començar el mes de febrer.

Des de llavors, res de res. Això i prou. Entrenaments i més entrenaments. Amb 27 anys i encara corda per una bona estona, s'ha quedat sense participar. Encara no ha debutat. No comptabilitza cap minut a la Lliga i intenta aportar el seu granet de sorra des de fora. Alguna convocatòria, però res de res. El dorsal 15, ara el seu número, encara no ha lluït al damunt de la gespa. El principal afectat és el propi jugador. No pas el Girona. Que jugui més o menys no afecta en l'acord de cessió entre els dos clubs. Just després de la seva marxa, el director esportiu Quique Cárcel parlava en una roda de premsa d'aquesta operació. No entrava en detalls, ni xifres ni condicions, però donava a entendre que un cop s'acabés la temporada, Ramalho tenia tots els números de quedar-se a Pamplona.

No existeix cap opció de compra lligada a uns requisits. Quan es va negociar el préstec del defensa, Osasuna va acceptar quedar-se'l a partir del 30 de juny. Passés el que passés. Jugués més o menys. Se salvés o no l'equip. Per tant, aquest estiu es pagarà traspàs pel futbolista i el Girona ingressarà uns diners. Quants? Aquesta xifra variarà depenent de si el club navarrès es manté a la Primera Divisió o si acaba baixant. Si lliga la permanència, la quantitat serà superior de si perd la categoria. Ara mateix, Osasuna està 8 punts per sobre del descens, pel que ho té bastant bé per mantenir-se. No ha transcendit cap número, però es pagarà més de mig milió d'euros pel jugador. El seu valor de mercat ronda ara mateix el milió. Abans que tot això es faci efectiu, Ramalho continuarà treballant. Esperant que algun dia Jagoba Arrasate faci un cop de cap i decideixi fer-lo jugar. Mentrestant, paciència. A Montilivi, a tot això, el seu adéu ha donat pas al retorn de Juanpe, que tot i això no ha tingut massa continuïtat. També ha caigut Bernardo, que en té per algunes setmanes, pel que Francisco ha hagut de reinventar una defensa on hi ha aparegut el jove Arnau Martínez.