En gairebé l'últim segon del partit de divendres passat, entre els dos centrals del Saragossa, Jair Amador i Peybernes, que havien pujat a rematar una falta a la desesperada, van aconseguir enviar la pilota al fons de la xarxa. Juan Carlos Martín es maleïa els ossos veient com, altra vegada, veia la seva porteria perforada i el Girona era incapaç de mantenir el zero al caseller contrari. Només el VAR va evitar-ho intervenint per invalidar el gol aragonès per posició antireglamentària de Jair Amador. El resultat final va ser de 3-0 i el Girona va tancar una jornada rodona retallant punts a Sporting i Rayo, confirmant el bon moment de l'equip i mantenint la porteria a zero dotze jornades després de l'última vegada. Sí, 12. Una dotzena de partits de manera consecutiva ha hagut d'entrar Juan Carlos a buscar pilotes al fons de la seva xarxa des que va aconseguir tancar-la amb pany i forrellat en la fantàstica victòria contra l'Espanyol en el derbi de Montilivi (1-0) de finals del mes de gener.

La manta, el llençol o la vànova són termes que no casen gens al món del futbol. Ara bé, són molts els entrenadors que hi recorren a l'hora de parlar de la relació dels seus equips amb el gol. Ho va fer Francisco divendres passat abans del partit contra el Saragossa per explicar com, d'una volta a l'altra, el Girona havia passat de deixar nou cops la porteria a zero a la primera a encadenar 12 partits de manera consecutiva encaixant, com a mínim, un gol. «Quan s'estira la manta, es destapa per dalt o per baix», deia en referència al fet que si es prioritza la defensa, costa fer gols i, si s'aposta per atacar, és al revés, la defensa pateix. «Ara som més atrevits, cosa que abans no podíem fer perquè havíem de vigilar pel que fa als resultats i necessitàvem punts per estar tranquils», afirmava el tècnic andalús.

Sigui com sigui, contra el Saragossa, el Girona va aconseguir el desè clean-sheet i Juan Carlos va veure, per fi, tallada una ratxa de 12 jornades consecutives encaixant. D'ençà del triomf en el derbi contra l'Espanyol i fins dissabte, el Girona havia rebut gols de Mallorca (1-0), Leganés (0-2), Mirandés (3-3), Castelló (2-1), Fuenlabrada (1-1), Almeria (0-1), Lugo (1-1), Las Palmas (1-2), Albacete (2-1), Sabadell (2-2), Ponferradina (3-1) i Rayo Vallecano (2-1). Una sagnia de gols encaixats que li havia impedit, sobretot a entre gener i febrer, poder-se acostar més a les posicions de play-off. Cal recordar també que el gol de Yuri de Souza (Ponferradina) va arribar en l'afegit quan el partit ja anava 3-0 o que el d'Umar Sadiq (Almeria) encara ningú sap si es va fer en posició correcta o no. Més preocupants van ser els gols encaixats per manca de concentració a Sabadell, que a punt van estar de costar un bon disgust, o els del Lugo i l'Albacete, en segurament, el moment més complicat del curs per a un Girona que no carburava i corria el risc de despenjar-se del tot dels llocs capdavanters de la classificació.

Contra el Saragossa, el Girona va tenir el partit més plàcid de la temporada i, de fet, el gol anul·lat a Peybernes en l'afegit hauria quedat en anècdota. Els de Francisco van oferir una sensació de solidesa defensiva màxima i els aragonesos no van, pràcticament, xutar a porteria. El partit va suposar, de retruc, l'onzè cop que Juan Carlos deixa la porteria a zero.

D'altra banda, l'equip torna avui als entrenaments per preparar el partit al camp de l'Oviedo de diumenge (14.00). Francisco és a l'espera de saber si Valery i Franquesa donen negatiu al test PCR i estan disponibles.