Podíem pensar que la derrota contra el Rayo Vallecano era definitiva en les aspiracions del Girona per assolir una nova promoció d'ascens però els resultats del cap de setmana van servir per mantenir obertes les possibilitats de l'equip gironí unes setmanes més. Queden 7 partits de Lliga, no està tot decidit i les dinàmiques en aquesta part final de temporada poden servir per decantar la balança a favor d'un Girona que és més regular i competitiu del que havia mostrat durant el campionat. Als gironins els manquen els punts que a hores d'ara ja tenen Leganés, Sporting de Gijón i Rayo Vallecano i ara hauran de pedalar més que els seus rivals per posar-los pressió a la part final del campionat. Mantenir aquesta ratxa on s'encadenen més victòries que derrotes ha de servir per entrar a la zona de privilegi.

El tram decisiu. En el curs d'entrenadors com a alumnes apuntàvem o com a professor explicava que els equips han d'estar en el seu millor moment de forma els mesos d'abril i maig. És important arribar en el tram decisiu a prop de l'objectiu per fer l'esprint final amb les màximes forces possibles. Aquests propers 4 partits serviran per decidir si en les darreres 3 trobades de campionat l'equip de Francisco pot lluitar de veritat per a la sisena posició o bé ja estarà descartat de qualsevol oportunitat. El marge d'error ja no existeix, és el moment de sumar de tres en tres i d'assolir una altra vegada un 10 de 12 per poder retallar distàncies. El partit de diumenge a Oviedo ha de servir per tornar a escurçar diferències amb Rayo o Sporting o com a mínim mantenir-se a 4 punts com ara. Una sola derrota en els darrers 7 partits, però sobretot les 3 victòries consecutives a Montilivi reforcen la tasca d'un equip que està jugant de manera efectiva i fins i tot brillant en algunes fases del joc.

Sylla, millor al centre. La modificació del sistema de joc a la part ofensiva ha significat una millora per al Girona. Mamadou Sylla i Christhian Stuani estan coincidint sobre la gespa, cosa que durant la primera part del campionat no vam poder veure. Aprofitar els moviments d'atac dels dos davanters, ajuntar-los a la zona central i aconseguir la compenetració entre ells era una de les assignatures pendents del tècnic. Quan juga a banda, Sylla queda limitat per poder-se desmarcar, el fet de tenir només l'opció d'anar cap a dintre limita un jugador que crea més perill quan disposa de vàries zones on desmarcar-se. Potent en carrera i despert en la visió de joc, el davanter treu rendiment de les desmarcades quan parteixen del centre per buscar l'esquena dels laterals. Stuani ha d'aprofitar-se de la feina que fa el seu company, ja que els centrals entren en situacions de dubte a l'hora de definir els marcatges, l'Uruguaià juga més centrat, pot estar més alliberat mentre continua buscant la millor zona de rematada dins l'àrea rival. Per darrere, Samu Saiz està en el millor moment de la temporada i s'espera d'ell la millor versió en aquesta part final mentre Gerard Gumbau, que ha fet un pas endavant assolint més protagonisme, pot col·laborar fent passades de mèrit.

Rayo i Sporting poden ensopegar. Els madrilenys, dirigits per Andoni Iraola, són qui ocupa actualment la desitjada sisena plaça que donaria possibilitats d'una nova promoció, mentre els asturians de David Gallego s'han encallat quan semblava que ningú els trauria del davant. El Rayo Vallecano està generant dubtes després d'una derrota i un empat en els dos darrers partits mentre l'Sporting de Gijón ha encadenat tres derrotes consecutives que li poden fer mal en l'aspecte anímic. Amb Espanyol i Mallorca com a ferms candidats a l'ascens directe, qualsevol dels altres capdavanters poden entrar en una fase negativa. Les victòries cada vegada són més complicades en una lliga on encara queda molt per decidir. A la part baixa hi ha un munt d'equips implicats en el descens i no hi ha cap diferència entre jugar contra els primers o els darrers.

Amb opcions fins al final. El Girona ens té acostumats a lluitar sempre fins al final de cada campionat, sigui per aconseguir un ascens o bé per escapar-se del descens de Primera Divisió. Els gironins porten una colla d'anys lluitant fins a l'últim sospir. Si tot continua així cal apuntar-se a l'agenda el partit de la jornada 39. El cap de setmana del 16 de maig l'Sporting de Gijón visita Montilivi i podria arribar l'oportunitat de fer el salt cap a la zona noble. Des del meu punt de vista, els de David Gallego són el rival a batre, el Girona tindrà l'ocasió de disputar un duel directe a casa i el matx pot ser decisiu quan després del partit només faltaran tres jornades per a la finalització. La recuperació de lesionats i la neteja de les acumulacions de targetes pot servir perquè Francisco disposi de les màximes variables possibles, arriba el moment d'utilitzar variables en l'elecció del sistema de joc, de poder aportar solucions d'atac i defensa, de buscar l'equilibri en totes les línies de l'equip i de millorar respecte als hàndicaps que van sorgir la temporada passada. Ja no tot depèn de Christian Stuani, enguany hi ha més possibilitats de gol, i com que l'aportació dels joves és molt bona també hi ha més competència a la resta de posicions.