Sempre va bé començar amb bon peu, però si la dita assegura que el més important és com s'acaba, caldrà fer-li cas. L'inici de la temporada va ser ben accidentat per a un Girona que mica en mica ha anat trobant el seu rumb. Ha superat mil i un obstacles i s'ha desempallegat d'una irregularitat que li estava fent més la guitza que no pas un bon servei. La plantilla mai ha deixat de ser curta i potser descompensada, i les baixes ja sigui per lesió o sanció encara són a l'ordre del dia, però l'equip ha trobat una certa estabilitat i els resultats positius es comencen a amuntegar. Si la primera volta va ser prou positiva tenint en compte les adversitats, aquest segon tram de calendari va camí de superar-la. Qui sap com acabarà la cosa, perquè encara hi ha jornades per davant i tot pot passar, però a mitjan abril la situació a Montilivi és força engrescadora venint d'on es ve. Una bona ratxa de resultats, de les millors de la Lliga, fa que ara mateix els de Francisco encara mantinguin viva l'esperança de lluitar per la promoció d'ascens. Els pròxims partits seran determinants, començant pel d'aquest diumenge al camp d'un Oviedo que ni de bon tros té la permanència lligada però que ve de guanyar al Molinón per agafar una mica més d'aire i estar un xic tranquil veient el descens amb prismàtics.

Parlant ras i curt. El Girona és, ara per ara, el tercer millor equip de tot el campionat en aquesta segona volta de la competició. Ho diuen els números, encara que les sensacions que es desprenen també són força optimistes. De moment, i després de 14 jornades, ha aconseguit 22 punts de 42 possibles. Això vol dir que n'ha sumat una mica més de la meitat. El balanç en aquest tram de calendari és de 6 victòries, 4 empats i també 4 derrotes. I pel que fa els gols, se n'han fet més (21) dels que s'han encaixat (17), cosa que no ha passat durant bona part de la Lliga. Això, a banda, el converteix en el segon màxim golejador perquè només l'Espanyol, amb 27 dianes, n'ha fet més.

Des de principis de gener, quan es va atrapar l'equador del campionat, l'equip ha sigut capaç de guanyar l'Espanyol (1-0), Castelló (2-1), Las Palmas (1-2), Albacete (2-1), Ponferradina (3-1) i Saragossa (3-0). Ha empatat contra el Mirandés (3-3), Fuenlabrada (1-1), Lugo (1-1) i Sabadell (2-2). Això sí, també ha perdut amb el Mallorca (1-0), Leganés (0-2), Almeria (0-1) i Rayo Vallecano (2-1), tots ells equips que actualment ocupen una de les sis primeres posicions de la classificació.

Aquests números positius, els 22 punts que suma en aquesta segona volta, només els han superat dos equips. Curiosament, els dos conjunts que ara mateix pujarien directament a la Primera Divisió. Espanyol i Mallorca han fet 26 punts cadascun en aquest mateix tram de calendari. El quart en aquesta particular taula és el Leganés, amb 21. Els mateixos que el Màlaga i el Saragossa. A la vintena també hi arriben l'Almeria, Sporting, Castelló i Mirandés. Per contra, el pitjor equip és el Lugo, que només ha pogut esgarrapar 8 punts. Una dinàmica negativa que ha dut l'equip gallec a ocupar places de descens veient perillar, i de quina manera, la seva continuïtat a la categoria. El Logronyès n'ha fet 13, pels 14 de l'Albacete i el Sabadell.

En tota la primera volta, el Girona va poder sumar 30 punts i la va tancar vuitè a la classificació. Després d'empatar al camp del Ponferradina (1-1), tenia el sisè classificat, llavors l'Sporting, a sis punts de distància. El marge amb el play-off ara mateix s'ha escurçat. Els gironins són setens, amb 52 punts. A quatre del Rayo i el propi Sporting, sisè i cinquè respectivament. Amb el conjunt madrileny el gol average està perdut. Però encara s'ha de decidir amb els de David Gallego, que han de visitar Montilivi. Tot està per decidir.

La segona volta li prova a l'equip i també als jugadors. Parlant de noms propis, un dels que brilla amb llum pròpia és el de Cristhian Stuani. Es va passar els primers mesos de la competició més fora que a dins, però és ara, en aquest segon tram de calendari, quan està recuperant el seu olfacte. Des de la jornada 22 fins ara ha fet sis dels vuit gols que acumula. Va marcar un doblet al camp del Mirandés, a banda de perforar igualment les porteries del Fuenlabrada, Albacete, Ponferradina i Saragossa. També s'ha entonat Mamadou Sylla. És cert que el vallesà va irrompre amb força i tancava la primera volta amb cinc gols. Després d'un parèntesi que es va allargar uns mesos, ara torna a estar en ratxa i en les últimes set jornades ha vist porteria en quatre ocasions.