«Stuani és El tauró del Girona; és un molt bon jugador que sempre fa gols»

Va ser molt important. Necessitàvem els tres punts perquè estàvem a baix. Ara tots els partits són clau, des d'ara fins al final. A més, hi havia el plus extra per ser un derbi contra l'Sporting.

Respiren tranquils?

No del tot. Sabem que encara estem molt a prop del perill, de la part baixa. Hem de deixar els nostres rivals directes per sota i això passa per guanyar el que queda.

Està sent una temporada complicada?

Els primers mesos vam arribar a estar en descens. Vam poder sortir-ne tot pujant fins a mitja taula. Però darrerament les coses no anaven gaire bé. Hem de treballar més i millorar.

Duu cinc gols. Com a bon davanter, segur que en vol més.

Per descomptat. M'agradaria jugar i demostrar una altra cara, futbolísticament parlant. Sobretot que l'equip guanyi, això sí.

No està content amb el seu rendiment?

A veure, em trobo bé, però sempre en vull més. Soc sincer i cinc gols en són pocs. Ara, tal com està la cosa, el que prefereixo són les victòries. No estem ni bé ni malament, però sempre hem de treballar per millorar.

Què me'n diu, del Girona?

Que arriba molt bé, guanyant bastants dels últims partits i fent gols. Se li ha obert la porteria, per dir-ho d'alguna manera. Espero que amb nosaltres no els passi el mateix. Ells necessiten els punts i nosaltres també. Estan a un pas del play-off i arriben amb força a obierto. Estic segur que serà un partit ben maco.

L'anomenen El tauró. M'ho explica?

Ui, això va néixer a Màlaga. Els primers dies em van dur a menjar a la pizzeria Frascati. És molt famosa. El seu amo, un italià, em va posar aquest nom. Perquè lliga amb el meu cognom, Blanco, i també perquè soc un davanter, un depredador de l'àrea.

Qui és El tauró del Girona?

Stuani. Sense cap mena de dubte. És molt bon jugador, sempre ha fet molts gols i hem d'anar amb molt de compte. Esperem que no tingui el dia.

Veu el Girona com un candidat a fer el play-off?

És un equip fort que darrerament està fent bé les coses. Per a mi, els candidats són els que estan a dalt, que per alguna cosa hi són. Si hi acaben arribant serà perquè han fet bé les coses. Jo no em mullo, només penso en l'Oviedo.

Ha estat a Rússia, Ucraïna, Turquia, Suècia, Marroc... És un buscavides?

Són situacions que han anat sortint, que he decidit amb la família. He estat a molts llocs i no me'n penedeixo. Em quedo amb les coses bones. He viscut experiències, he madurat i he fet un munt d'amics.

El salt de la seva Argentina natal a Rússia com va ser?

Va ser dur. Un canvi brusc. No sabia parlar cap més idioma que l'espanyol. Allà és molt difícil trobar més gent que el parli. Se'm van complicar les coses una mica però m'hi vaig acabar acostumant.

Diu que no se'n penedeix, però li hauria agradat tenir més estabilitat?

Sí, una mica. Espero tenir-ne a partir d'ara, quedar-me en un equip. Però com li he dit, no penso en on estaré demà, sinó en el present. Penso en l'Oviedo i en guanyar el Girona. He pres aquestes decisions. A vegades són bones i d'altres no tant. Mai saps si encertaràs o com anirà. Ara mateix soc feliç. Em podria haver anat millor? Pot ser. Però llavors no ho sabia jo ni ningú.

El seu pare, Marcelino Blanco, és un exfutbolista molt conegut al seu país. La passió per aquest esport li ve de família?

I tant, des de ben menut. Ell em va ensenyar que a casa sempre hi ha d'haver una pilota. Me'n regalaven a cabassos. A la meva ciutat el coneixen molt. Això em sorprenia quan era ben menut. La gent l'aturava pel carrer. Amb els anys vaig ser conscient de tot això i per mi és un orgull. El coneixen molt més a ell que no pas a mi!

Té una fundació. I això?

Amb un amic meu la vam fundar a Lviv, Ucraïna. Ajudem els nens més necessitats. És un projecte a llarg termini que volem que vagi tenint cada cop més ressò. Vull donar un cop de mà a la mainada que més ho necessita. Hi ha gent que em deia que era una bogeria, però m'és ben bé igual. Hi crec i ho penso defensar sempre.