Juga com un veterà. Sense complexos, amb seguretat. És descarat, no s'arronsa. Si s'ha de posar el peu, el posa. És disciplinat, sap llegir els partits, s'anticipa. I just acaba de fer 18 anys. La majoria d'edat l'abraça Arnau Martínez allà on no s'esperava que ho faria. Acabant la seva etapa com a juvenil, s'ha convertit en una peça indispensable per a la primera plantilla del Girona. Viu el moment dolç de l'equip i ho fa des de dins. En el dia a dia, entrenant sota les ordres de Francisco, i també a la gespa quan hi ha partit. El millor regal d'aniversari arribava en forma de victòria. I de titularitat, per què no dir-ho també. 90 minuts més a la butxaca i ben intacta la sensació que es mantindrà aquesta tònica durant les properes setmanes. Amb encara molt de marge de millora i tota una carrera per davant, la seva desena aparició amb els grans va venir acompanyada d'una excel·lent actuaió. En consonància amb el moment que viuen els seus companys. Dinàmica que ha dut a fer real la possibilitat de lluitar pel play-off.

Antonio Luna té 30 anys. Juanpe Ramírez els farà aquesta setmana. Un i altre van ser els companys d'Arnau ahir en línia defensiva. Futbolistes amb un llarg recorregut. Amb partits a Primera a les cames; alegries i decepcions a dojo i aventures per explicar. Molt menys trajectòria té el de Premià. Forjat a la base del Barça i també del Cornellà, el Girona el va pescar de l'Hospitalet, on hi havia actuat sent cadet. Tot just és encara juvenil i serà la temporada vinent quan iniciarà la seva aventura com a sènior, però ja actua com a tal. El 17 de desembre passat, Francisco el va fer debutar. A Segòvia, i en partit de Copa, jugava els seus primers minuts. Semblava que aquella competició seria l'únic aparador però les circumstàncies l'han dut a treure el cap també a la Lliga. Amb només tres centrals en nòmina, el nou dibuix tàctic i també les baixes l'han consolidat a l'onze. Acumula 787 minuts repartits en 10 partits a la primera plantilla. La desena arribava ahir, al Carlos Tartiere. El dia que bufava 18 espelmes. Un aniversari rodó.

Van ser 90 minuts i escaig al damunt de la gespa sense fissures. Segur i contundent, actuant amb serenor. També al 78, quan va pispar-li la cartera a Rodri Ríos, que es quedava sol davant Juan Carlos, en una acció molt protestada pels locals, que van demanar penal del defensor sense rebre el vist-i-plau de l'àrbitre. «És un dia especial i em sento feliç per moltes coses. Per la meva primera victòria a fora amb el primer equip amb porteria a zero, per fer-ho en un camp emblemàtic i per seguir somiant amb la possibilitat del play-off», escrivia al seu compte de Twitter.