No fa ni deu mesos que dirigeix el Girona. Temps suficients per haver-hi viscut experiències de tota mena i per a tots els gustos. Situacions que mai s'havien creuat en el seu camí des que fa d'entrenador, com ell mateix ha reconegut més d'una vegada. Però tot i així, Francisco Rodríguez mai ha defallit. Va fer-se càrrec de la plantilla la passada temporada, a poques jornades pel final, i la va acabar conduint a les portes de l'ascens. Mesos més tard, amb unes peces totalment diferents i moltes més dificultats, va camí d'intentar repetir experiència a la promoció. Entremig, victòries i derrotes. Dies per oblidar i d'altres per emmarcar. Són ja 50 els partits oficials com a blanc-i-vermell. Atrapa aquesta xifra rodona en un moment dolç. Després de guanyar al Carlos Tartiere d'Oviedo i de veure que jugar la promoció és encara a l'abast. Allò que semblava impossible no fa pas tant, s'ha convertit en un objectiu real, possible, i a tocar.

A l'agenda des de feia temps de Quique Cárcel, el director esportiu, el seu aterratge a Montilivi no acabava d'arribar mai a bon port. Intents que no fructificaven, propostes que eren rebutjades. Fins el passat estiu, al desenllaç d'un curs que es va allargar més del compte degut al parèntesi que li va tocar viure per la pandèmia del coronavirus. A finals de juny i després de perdre al camp del Màlaga, el Girona decidia fer fora Pep Lluís Martí tot buscant un revulsiu per a les poques jornades que faltaven. S'ocupaven places de play-off, però la directiva no les tenia totes amb la dinàmica que s'arrossegava. Aquest cop sí es va poder convèncer un Francisco Rodríguez que va acceptar el repte d'aterrar a Montilivi.

El 3 de juliol del 2020 debutava amb una victòria per la mínima a l'estadi: 1-0 al Saragossa. Era el primer dels 50 partits que ha dirigit fins ara. Ho ha fet amb un balanç positiu, encara que durant aquest temps s'hagi plorat un ascens fallit en l'última eliminatòria de la promoció. Això l'última temporada. En la present, encara no s'han ocupat cap de les sis primeres posicions de la classificació. Però l'equip, amb l'andalús al timó de la nau, ha guanyat més partits (23) dels que no pas ha perdut (14). El 46 per cent dels resultats han sigut una victòria amb Francisco. Gairebé la meitat dels partits que ha disputat, els ha vençut. Completen l'estadística un total de 13 empats.

Tres dades més que dibuixen el seu recorregut al capdavant de la plantilla. En tot aquest temps, poc menys de deu mesos, els gironins han fet 52 gols i n'han rebut una desena menys: 42. A tot això, en 19 ocasions s'han quedat sense encaixar, ja sigui amb Asier Riesgo sota pals o amb Juan Carlos Martín, el porter titular de la present temporada després que el basc decidís no acceptar una proposta de renovació i fes les maletes per unir-se al Leganés. D'aquests 50 partits oficials, 42 han sigut en Lliga regular, 4 en el darrer play-off per intentar pujar a Primera i els 4 restants en la present edició de la Copa del Rei, competició en la qual es va arribar fins als vuitens de final.

En tot aquest temps, el Girona de Francisco com a màxim només ha sigut capaç d'enllaçar tres victòries i ho ha fet una vegada. Contra Mirandés (1-0), Albacete (0-2) i Logronyès (2-0). Aquest proper dissabte, oportunitat d'or per repetir-ho. Després de superar el Saragossa (3-0) i l'Oviedo (0-1), la tercera podria arribar aquest cap de setmana amb el Tenerife. En només tres dels 50 partits, l'equip ha aconseguit fer tres gols. No n'ha marcat més en cap d'aquest mig centenar d'actuacions. Amb el Saragossa abans esmentat, i també davant del Mirandés (3-3) i Ponferradina (3-1). La desfeta més àmplia arribava a principis d'aquest mateix curs, a l'Anxo Carro de Lugo (3-0). Una de les dues úniques vegades que s'han encaixat tres o més gols. L'altra, a Anduva.

I ara què? Com a mínim, Francisco dirigirà el Girona sis cops més. En la mitja dotzena de jornades que resten perquè s'acabi la Lliga. Serà amb el Tenerife, Logronyès, Sporting, Màlaga, Alcorcón i Cartagena. Després, tot dependrà de si l'equip es classifica o no per fer el play-off. I si ho aconsegueix, el marcador s'engreixarà si disputa una o dues eliminatòries. Per l'any següent es disparen els interrogants. Perquè l'andalús acaba contracte aquest proper 30 de juny i encara no ha renovat. Sol passar-hi de puntetes quan se li pregunta. Així que caldrà esperar per veure si totes dues parts no només s'asseuen per parlar-ne, sinó si sobretot s'acaben entenent. Mentrestant, tocarà sumar algun partit més al caseller.