Ben poc se l'ha sentit aquesta temporada a un Antonio Luna que ahir va ser l'encarregat de valorar el present d'un Girona que arriba «fort» al tram decisiu de la temporada. El considera un «candidat» a fer la promoció, havent fent mèrits suficients perquè els rivals directes tinguin «por» de veure com va escalant posicions. També va parlar de la seva situació personal, admetent que la lesió que el va mantenir tantes setmanes fora de combat «m'ha perjudicat moltíssim».
Sensacions de l'equip
«Estem molt contents i alhora ben orgullosos del treball que estem realitzant. No està sent una temporada fàcil per les lesions, la Covid-19 i mil i un contratemps. Mereixem estar en aquesta lluita. Tant de bo el dissabte ni que sigui per unes hores es pugui entrar al play-off per seguir somiant. Crec que ens ho hem guanyat».
Què ha canviat?
«Està clar que, al final, trobar el millor nivell o el nivell òptim de la major part dels jugadors de la plantilla ha sigut important. A més, el míster va canviar el sistema i mica en mica ens hem anat trobant més còmodes, oferint millors sensacions, sobretot amb la pilota als peus. Al principi vam tenir un dèficit però ara és una altra història. És una barreja entre el gran rendiment de tots i també el canvi de la manera de jugar».
Minuts i fer de central
«No m'ha costat entrar a l'onze, sinó que el míster ha considerat que havien de jugar d'altres companys. Jo sempre he estat preparat per quan se m'ha necessitat. Mai a la vida havia fet de central, m'hi vaig estrenar el dia del Rayo en una defensa de tres homes. No és que m'hagi costat, sinó que crec que quan m'ha tocat entrar en l'onze inicial m'he trobat bé i he tingut bones sensacions. El míster pensava que d'altres eren més idonis per jugar d'inici i ho he de respectar esperant que arribi el meu torn».
Opcions de play-off
«Mica en mica hem anat retallat punts. Fa un mes que tothom ens donava per morts. Aquí dins fins i tot ho vèiem complicat. Però ara arribem al tram final molt forts i ens hem guanyat a pols el dret a somiar i que la gent ens consideri com un candidat seriós a fer la promoció. Quan es veu que un equip ve des de baix amb força, a la resta els entra la por i això és el que hem d'aprofitar. El dissabte a casa tenim un partit súper important per ser-hi».
Ajuda de tots
«Ha quedat clar que durant diverses jornades hem anat als camps que semblàvem més aviat una plantilla de futbol sala. A Leganés vam anar-hi molt mermats i vam guanyar. També ens va passar a Vallecas i tothom sap com va anar la cosa. O a Oviedo mateix, l'altre dia. El míster sempre ens ha subratllat com n'és d'important la implicació de tothom. Som un grup molt compromès».
Baixes i més baixes
«Ara mateix no sé si mai havia viscut una temporada amb tantes baixes per lesió. Al Llevant, per exemple, en un mateix any vam patir quatre lesions greus del genoll. En el futbol el component de sort o de fortuna hi té molt a dir. Aquí està ple d'enormes professionals. Ens dediquen tot el temps del món i intenten fer-ho de la millor manera possible. S'han unit molts factors i ens ha passat el que ens ha passat. Per desgràcia, forma part del futbol. No li donaria més importància de la que té. Jo per exemple he estat tres mesos i m'ha perjudicat moltíssim, com és lògic. Però crec que el club ha treballat al màxim perquè jo tornés el més aviat possible. El que passa és que el cos de cadascú és diferent».
