Enric Franquesa va ser l'home del partit dissabte passat contra el Tenerife. El defensa de Sant Cugat del Vallès va oferir un gran desplegament físic amunt i avall pel carril esquerre fins que, ja en l'afegit, se li va acabar la benzina i va haver de ser substituït per Valery Fernández. Abans, però, a la primera part, va afusellar per l'escaire Dani Hernández després d'un refús del porter en un córner, per donar els tres punts al Girona. Una actuació rodona per al jugador cedit pel Vila-real que s'ha convertit en el quart màxim golejador de l'equip amb tres dianes, empatat amb Samu Sáiz i Bárcenas, i només per darrere de Sylla (9) i de Stuani (8).

La xifra, tres gols, no és inèdita per a un defensa aquests últims anys a Montilivi en què el club ha tret molt de petroli en accions d'estratègia i els centrals han signat registres més elevats. Tant és així que homes com Juanpe, Alcalá, Bernardo, Ramalho o Kiko Olivas s'han mogut sempre entre els dos i cinc gols els últims cursos. Ara bé, per a un lateral sí que és un número de gols important. De fet, al Girona d'ençà del retorn al futbol professional el 2008 mai cap lateral n'havia fet tants. El que més s'hi va acostar va ser David Juncà la temporada 2014-15, que en va aconseguir dos. Per trobar un altre lateral que hagués fet més gols que Franquesa no cal anar gaire lluny, però sí recular 17 anys enrere en el temps. Va ser Delfí Geli quan en la temporada 2003-04, la del seu retorn a Montilivi quinze anys després d'anar-se'n al Barça i començar una llarga carrera professional, va marcar 5 gols a Segona B.

Segurament la projecció ofensiva de què es dota els carrilers en el sistema amb el qual juga el Girona els permet tenir molta més arribada. Tanmateix, a l'època Machín els carrilers feien moltes coses bé però, de gols, ben pocs. Ni Cifuentes, ni Mojica, ni Maffeo, ni Planas, ni tampoc Clerc van destacar per aquesta faceta. Només Clerc (15-16), a més a més de Juncà (2), va sumar una diana als registres golejadors de l'equip. Una mica més enrere, sí que n'havia aconseguit fer dos per temporada Migue González, però el terrassenc actuava molt més de central que no pas de lateral. El cas de Luso Delgado és semblant. L'aragonès va aportar dos gols a la causa durant les temporades 10-11 i 11-12 en què feia de lateral dret i va triplicar la xifra (6) quan a la 12-13, Rubi el va reconvertir a pivot. Els gols de l'aragonès, això sí, solien ser gairebé sempre en accions apilota aturada aprofitant les seves capacitats en el joc aeri.

Les dianes de Franquesa no han estat fruit de jugades a pilota aturada ni rematades de cap. El de Sant Cugat ha aprofitat la seva projecció ofensiva i arribada a l'àrea rival i ho ha celebrat amb, de moment, tres gols. El primer va ser al camp del Castelló i, com el de dissabte contra el Tenerife, va servir per donar tres punts a l'equip. L'altre el va aconseguir, amb la cama dreta, contra el seu exequip, el Mirandés (3-3), aprofitant un refús després d'una jugada embolicada.