Com ho porta això de ser famós i fer entrevistes?

És la primera entrevista que faig des que soc al primer equip, però no ho soc pas, de famós! Soc aquí i prou (riu).

Amb 20 anys s'està consolidant al primer equip del Girona, a la Segona A espanyola. Però, anem al principi de tot. Quan comença vostè a jugar?

A Mali jo jugava al Danaya FC fins que amb 16 anys vaig entrar al Diambars FC, que és una acadèmia per joves futbolistes que hi ha al Senegal. D'allà n'han sortit Idrissa Gana Gueye del París Saint Germain i també Pathé Ciss, del Fuenlabrada.

Com ho va encaixar la seva família que se n'anés tan jove a un altre país?

Va ser molt complicat al principi, perquè al meu pare no li agrada el futbol. Va ser molt difícil dir-li que me n'anava. Li vaig explicar que me n'anava a estudiar i així també practicaria una mica el futbol..

No veia el futbol com una bona sortida el seu pare?

A la meva mare sí que li agrada, però ell volia que estudiés o treballés. Estava estudiant el curs que tocava quan vaig marxar i ara aquí, quan pugui, acabaré els estudis.

Eren gaires germans a casa seva?

Som quatre germans. El meu gran també és futbolista i havia jugat al Saint Ettiene però es va lesionar i ara és a la Regional 1 francesa.

Sempre li havia agradat de petit el futbol a vostè?

Sí, i tant! Des de ben petit.

Quins eren els seus ídols?

Seydou Keita del Barça, és clar. També Fréderic Kanouté. Passa que jo era molt petit i tampoc n'estava gaire al cas. Sentia que tothom en parlava però no els tinc gaire presents.

Era seguidor d'algun equip?

Sempre del Barça. També m'agrada moltíssim l'Olympique de Lió.

Diuen que a vostè el va descobrir Santi Pou (cap de metodologia i assitent a l'àrea esportiva del Girona). Quina és la història del seu fitxatge?

Miri, jo estava jugant un torneig al Senegal amb l'acadèmia. Recordo que abans d'un partit va venir el meu agent i també hi havia Santi Pou, el president de l'Uniao Madeira portuguès, un delegat del Porto i un parell de representants de dos clubs més interessats. Llavors Santi Pou em va dir si volia jugar a Europa. Jo li vaig dir que és clar que sí. A la mitja part em va dir que jugava bé però que havia de fer més per arribar a Europa. Jo no el coneixia de res aquell senyor i pensava, «què m'explica ara aquest?». Vaig continuar jugant com sabia a la segona part. Al final del partit em va dir que li havia agradat i que era així com havia de jugar. Els següents dies em trucava sovint perquè fitxés pel Girona. La veritat és que jo no sabia res del Girona i jo ho veia tot plegat una mica estrany. A més a més, jo havia de signar pel Porto.

I com és que no va acabar al Porto?

Perquè allà només era per anar-hi a fer una prova. El Girona em va posar el contracte a sobre la taula i vaig estimar-me més venir aquí.

Es va haver de documentar per buscar informació sobre el club?

Quan el meu agent em va dir que fitxaria, vaig començar a seguir el Girona i a mirar-ne els partits. No sabia on era ni el coneixia, no. Vaig buscar a Google per saber on era i on jugava. Llavors era a Primera Divisió. Vaig arribar al febrer perquè estava amb la selecció. Només quedaven cinc partits per acabar la temporada del juvenil i en vaig jugar tres.

El Senegal no és lluny de Mali però Europa sí que queda un tros més lluny. Què li va dir la seva família quan els va dir que se n'anava al Girona?

La primera vegada, quan me'n vaig anar al Senegal sí que s'ho van prendre malament. Un cop allà jo ja em vaig acostumar a viatjar i estar sol. Quan els vaig dir que fitxava pel Girona el meu pare ja estava més content. «Fas el que t'agrada des de petit? Doncs aprofita-ho». Ell vol que sigui feliç a la vida i si és jugant a futbol i guanyant-me la vida, «endavant». Jugar a Europa era el meu somni de petit.

Recorda el seu primer dia a Girona?

Com si fos ara. Era un dimecres. Vaig arribar a l'aeroport de Barcelona a les nou o així. El meu agent m'esperava i vam venir cap a Montilivi a acabar de signar papers. Al migdia vam anar a dinar i a les quatre ja m'estava entrenant amb el juvenil. No entenia gens els companys, però tenia moltes ganes de jugar. Al cap de tres dies vaig jugar al camp del Mallorca el meu primer partit.

Era la primera vegada que sortia de l'Àfrica?

No. La meitat de la meva família viu a França i hi havia anat uns quants cops a visitar-los de vacances. El meu pare sempre hi havia treballat, uns meus germans hi viuen i hi tenen família... No diré que soc mig francès, però gairebé.

I aviat mig català?

Encara no! Bé, la meva xicota és catalana! (Riu).

El va ajudar a adaptar-se viure amb nois de la seva edat a la Residència de les Hortes, a l'escola Maristes?

Exacte, sí. Em va anar molt bé.

Amb qui es feia més?

Tenia bona relació amb tots els nanos. Hi havia un noi suís que es deia Nassir amb qui tenia més feeling perquè parlàvem francès. També Youssuf Koita, que era el porter del filial l'any passat.

L'han vingut a veure els seus pares a Girona?

El meu germà ha de venir aviat i el meu pare també volia venir però amb la covid-19 no han pogut encara.

La seva família està contenta que sigui al Girona i es guanyi bé la vida, però i vostè? Ja duu una bona colla de partits (25). Està satisfet de com li van les coses?

Sí. En podria tenir més però estic content, sí.

El coronavirus el va frenar quan més bé estava al desembre?

Sí... Després de superar el virus no he gaudit del futbol. Quan vaig tornar, tenia molèsties al pubis i no podia jugar amb normalitat. Ara ja estic bé, al cent per cent i torno a gaudir. Estem en un bon moment i amb confiança.

Parlant de confiança, el club en té molta en vostè i en què creixi encara molt més. N'és conscient d'això?

Sí. No em suposa pressió, em motiva. El club sempre m'ha donat suport. Quan no jugava amb el filial, m'entrenava amb el primer equip. Els estic molt agraït.

Ara que juga a Europa, és famós al seu país? L'aturarien pel carrer?

Famós? Bé... Sí, em coneixen. No sé si ben bé famós o no, però em sembla que sí, que m'aturarien. I aquí també. De vegades estic amb la meva xicota i la gent m'atura i em demana fotos. És tot nou per a mi; no ho havia viscut mai! Soc un noi normal, que sempre feia el que volia pel carrer i ara sento que diuen «mira, hi ha l'Ibra allà«. I això que vaig amb mascareta...

Si li haguessin dit fa un parell de mesos que l'equip arribaria en zona de play-off a manca de 5 partits, s'ho hauria cregut?

Doncs sí que m'ho hauria cregut. Hi havia un moment que no estàvem gaire bé és veritat però és que aquesta categoria és molt exigent. Al vestidor sempre hem estat molt i molt units i jo sempre he pensat que podíem aconseguir quelcom de bo.

Què ha canviat?

L'actor principal és el míster. Fa una feina terrible. Entre nosaltres també. Ens vam asseure per parlar a veure què passaria amb la temporada i ens va anar molt bé. El míster ha sabut treure-ho endavant.

El colla gaire Francisco per ser jove?

A mi i a tothom, sí. No perquè sigui jove, ho fa amb tots. M'agrada el míster. És bon tipus i sempre em diu la veritat, no em menteix. Si faig les coses malament, em diu «què ha passat? Això no ho has fet bé. Espavila». I ho faig. Ha de ser així.

El cuiden molt des del club. Albert Síria, Quique Cárcel, Santi Pou...

S'han portat sempre molt bé amb mi des del primer dia. Els estic molt agraït, des de l'etapa del filial. No m'ho diuen de paraula, també amb accions. Gestos com quan pujava a entrenar amb el primer equip els valoro molt.

L'estan seguint des de la selecció de Mali?

Sí. Ja he jugat amb la sub-20. Ara ja no puc perquè passo l'edat però si jugo bé confio que em cridin de l'absoluta per la Copa Àfrica del 2022. I si som a Primera Divisó, pla!

S'atreveix a fer una promesa si el Girona puja?

No soc gaire d'aquestes coses...

Rapar-se el cap, pujar les escales de la Catedral de genolls, aprendre català...

Ja n'aprenc de català. La meva xicota és d'Olot , m'hi parla i se'm queden paraules a poc a poc. Però fer una promesa, no, perquè encara queden cinc partits i estic concentrat amb el Logronyès.

Acaba contracte el 2022.

Estic molt content al Girona.