El Girona de Francisco va sumar ahir a Màlaga la sisena victòria consecutiva. Ja té alguna cosa més en comú amb l’equip que la temporada 2006/07 va ascendir de Tercera a Segona B de la mà de Ricardo Rodríguez i Javi Salamero. Ara els triomfs han sigut contra Saragossa (3-0), Oviedo (0-1), Tenerife (1-0), Logronyès (1-4), Sporting (1-0) i ahir el Màlaga (0-1). Catorze anys enrere, el Girona de Miki Albert, Pitu, Mourad i Chechu va firmar un tram final de lliga de Tercera immaculat desfent-se en les sis darreres jornades de Manresa (1-0), Sabadell (0-1), Barça C (2-0), Peralada (0-1), Prat (4-0) i Santboià (1-3). Suficient per assegurar plaça al play-off i tot i trencar la ratxa en l’anada de la primera eliminatòria a Mutilvera (1-0), arribar a la final sense problemes i celebrar l’ascens a Segona B contra l’Alcalà (2-1 i 1-2). Total 9 victòries en els darrers deu partits, entre lliga i promoció.

Al Girona, a qui no fa pas tant tot li solia sortir al revès, ara totes li ponen. El paral·lelisme amb aquell equip de Tercera existeix perquè aquell curs també es va començar amb expectatives, però mai es van acabar complint i el tècnic Joan Carrillo va ser rellevat pel tàndem Ricardo Rodríguez (que dirigia el juvenil a Divisió d’Honor) i Javi Salamero (director esportiu). La reacció a la segona volta va ser evident. El Girona va acabar segon, amb 80 punts, a només dos del campió, el Reus. Abans de la ratxa de sis triomfs consecutius el Girona era quart. Carrillo va ser fulminat al desembre, en la jornada 18, en caure golejat per 5-1 al camp del Prat, fent passar l’equip de segon a tercer.

La ratxa actual és tant o més espectacular, pel fet d’haver-se aconseguit a Segona A i en pugna amb rivals molt poderosos que somien amb l’ascens a Primera. Però la igualtat és tanta que potser s’haurà de seguir a ritme de rècord perquè aquí només val guanyar per no tenir ensurts.