Set dies perquè tot quedi dat i beneït. Per sortir de dubtes i saber del cert si el Girona jugarà o no finalment el play-off d’ascens a la Primera Divisió. Allò mateix que fa poques setmanes tenia ben lluny i que ara és a tocar. Ja no és que depengui d’ell mateix l’equip de Francisco Rodríguez, sinó que també, sense voler-ho i depenent del que facin els rivals directes, es podria trobar acariciant el premi. Ja sigui avui mateix o diumenge, quan s’acabarà la lliga regular. Perquè només queden dues jornades. Dos partits per decidir-ho tot. Qui baixa, qui farà la promoció i qui respira. Hi ha bastant en joc aquesta nit a Montilivi (21 hores). No serà el mateix contenxt que dijous passat a Màlaga, quan els locals ja tenien els deures fets. Si el Girona persegueix el tercer, quart, cinquè o sisè lloc, el que vol l’Alcorcón és lligar el més aviat possible la permanència. S’ha passat un grapat de jornades el conjunt de Juan Antonio Anquela instal·lat en places de descens i ara que el pot mirar des de certa distància, quatre punts quan en queden sis en joc, del que més ganes en té és de rematar la feina. Per tant, pas de gegant o fins i tot definitiu el que poden donar uns i altres en les properes 24 hores.

Està en el moment més dolç ja no de la temporada el Girona, sinó de fa molt de temps. Sobretot parlant amb els resultats a la mà. Són sis victòries consecutives les que ha arreplegat. Contra Saragossa (3-0), Oviedo (0-1), Tenerife (1-0), Logronyès (1-4), Sporting (1-0) i Màlaga (0-1). Ratxa que li ha servit per anar eixugant la distància amb els equips que semblaven candidats sí o sí a fer el play-off per pujar. Ara, per ocupar quatre places hi ha fins a cinc candidats i un d’ells és l’equip de Francisco, que ha trobat la regularitat necessària per escalar posicions, per entrar de ple a la lluita i fins i tot per espantar i guanyar-se el respecte dels rivals. Sense cap average a favor, la part positiva és que encara depèn d’ell mateix, pel que fent els deures avui podria estar la feina feta si algú falla. I si no, caldria rematar-la diumenge al camp d’un Cartagena que ja no s’hi juga absolutament res.

Però per això encara falten dies i al vestidor ningú és del parer de mirar més enllà. Focalitzar el següent partit ha funcionat i és per això que a Montilivi tothom pensa en l’Alcorcón. També Samu Sáiz, absent a La Rosaleda per unes molèsties i sense massa protagonisme darrerament, però qui torna a estar disponible i hauria de ser una peça important. El 10 està del tot recuperat, pel que Francisco té a tota la plantilla al seu abast. Ara bé, una altra cosa és que aposti per algun canvi o retoc. No ho ha fet en els darrers quatre partits, quan sempre ha repetit els mateixos onze futbolistes. Avui sembla que farà el mateix, pel que Stuani tornaria a estar acompanyat de Yoel Bárcenas en funcions més ofensives. Curiosament, els dos jugadors que tenen molts números de perdre’s una hipotètica promoció d’ascens per culpa dels compromisos internacionals. És per això que, treballant amb previsió, és important recuperar les millors versions d’homes com Mamadou Sylla i el propi Samu Sáiz. Perquè si Bárcenas i Stuani es perden el play-off, sempre i quan s’acabi jugant, caldrà buscar alternatives als dos atacants que han anat repetint les últimes titularitats.

S’agafa a la seva bona dinàmica el Girona per batre l’Alcorcón i també els seus números a Montilivi, on no perd des de principis del mes de març, quan va caure amb l’Almeria (0-1) just el dia que Francisco va decidir recórrer a un dibuix que li ha acabat donant molt bons resultats. És de moment el sisè millor local de tota la lliga el conjunt blanc-i-vermell, millorant les prestacions de la primera volta en aquesta segona meitat del calendari, quan ha anat encadenant victòries. En són cinc de consecutives a l’estadi. I sis partits seguits marcant-hi, com a mínim, algun gol. Al davant, un Alcorcón que a fora ha guanyat dos dels últims tres desplaçaments (1-3 a Lugo i 0-1 al camp de l’Albacete) i que fa pocs dies despatxava el Sabadell (2-0) per acostar-se a una permanència que encara no té lligada del tot. De moment, gaudeix de quatre punts de marge amb el descens quan només en queden sis. Ho té a tocar. Si no puntua avui, fins i tot podria salvar-se depenent del que facin Lugo, Castelló o Sabadell. Anquela perd el panameny Fidel Escobar. El central pateix unes molèsties físiques i no estarà disponible. En canvi, recupera el migcampista nigerià Kelechi Nwakali, germà del que va ser jugador del Girona, Chidiebere, qui no va gaudir de cap oportunitat al llarg de la temporada 15/16.

Un partit més, uns quants futbolistes estan apercebuts i es podrien perdre la visita de diumenge al Cartagonova. Els davanters Mamadou Sylla i Cristhian Stuani, els dos màxims golejadors de l’equip, han vist quatre targetes grogues cadascun. El mateix passa amb un dels altres davanters de la plantilla, Nahuel Bustos. S’hi suma el jove migcampista Ramon Terrats i tanca el cercle el lateral Yan Couto. La majoria d’ells, titulars habituals, pel que perdre’ls pot ser important sempre que l’equip se la jugui en l’última jornada del campionat.