Acabi com acabi la Lliga, el dia 6 o el 20 de juny, aquesta serà la temporada que el Girona FC va començar amb ressaca, jugant la tercera jornada al camp de l’Sporting, per més tard recuperar la primera i la segona.

Aquest serà l’any que Muric va iniciar com a porter titular, amb Juan Carlos de suplent i Suárez de complement. Era la lliga en la que inicialment Alcalá era a la plantilla, al igual que Jairo, Diamanka o Zeballos. També hi era Ramalho, que va marxar a Pamplona al mercat d’hivern. I per suposat serà l’any que la parròquia local haurà vist sortir el capità Àlex Granell per anar a fer les amèriques.

Ha estat l’any en el qual Bernardo havia de ser el pal de paller de la defensa, però en el qual a l’últim terç de campionat ha vist com un jovenet i desconegut Arnau li prenia el lloc i el protagonisme, agafant el lideratge de la revolució protagonitzada en aquests mesos per Kebé, Terrats, Pau Víctor, Turmo, Monjonell, Jandro Sánchez o Pachón, que amb més o menys minuts, també han tret el cap al primer equip.

Tothom sabia que tornaria a ser l’any en el que Stuani s’enfilaria cap els trenta gols, però que a l’hora de la veritat ha estat el curs menys productiu de l’uruguaià, després de perdre’s bona part del primer tram de lliga.

La realitat és que la història fins ara ha estat que Juan Carlos serà recorda com el porter d’aquest any, que Couto i Calavera s’hauran repartit el carril dret i que Franquesa i Luna hauran fet el mateix a l’esquerra. Que Juanpe, un cop recuperat, haurà liderat una defensa on ha explotat Bueno i que a Francisco li ha costat trobar la tecla del trivot al mig del camp, finalment recuperat a temps amb Cristóforo, Monchu i un Gumbau més que aplaudit.

Sylla, Yoel i Nahuel no hauran encandilat especialment ningú, però hauran fet la seva part de la feina, mentre Aday, Valery, Moreno i Samu hauran viscuts en la intermitència de partits jugats i rendiment donat, segons els casos.

Aquest haurà estat la història de la temporada fins a dia d’avui. A partir d’ara, el que passi diumenge vinent, el dia 7 o el 20, serà la part de la història que realment es recordarà.