El Girona jugarà el play-off d’ascens. Lluitarà per segona temporada consecutiva per ser equip de Primera i ho ha aconseguit gràcies a una increïble ratxa de set victòries consecutives que ningú hauria imaginat un mes i escaig enrere. La setena és una realitat gràcies a un autèntic golàs de Monchu, que va batre Dani Jiménez amb un obús al minut 86. L’empat de l’Sporting a Fuenlabrada servia per completar la festa. Diumenge, a Cartagena, oportunitat per definir la posició definitiva a la Lliga regular.
Tot, en una nit força incòmoda i gens plàcida. Ja d’entrada, es va veure que no va ser la millor posada en escena del Girona, sorprès pel ritme i la intensitat del seu rival, que va posar la directa des del xiulet inicial. Potser encara adaptant-se a la lesió d’un Cristhian Stuani que romandrà uns dies de baixa, els de Francisco van estar espessos i superats. Ben armat al darrere, potent a l’hora de recuperar la possessió i elèctric en les transicions, l’Alcorcón demostrava que, almenys d’entrada, la necessitat per salvar la categoria li guanyava la partida a la voluntat de fer la promoció. Nwakali es feia un tip de tallar i repartir joc, mentre que les bandes entraven com punyals. Juan Carlos va haver de sortir ben ràpid per tallar un contracop que després seria anul·lat per fora de joc. Un dels molts avisos dels d’Anquela, capaços d‘anul·lar un Girona que funcionava a batzegades i que arribava a l’àrea contrària en comptagotes.
Fins als 20 minuts, amb una centrada enverinada de Couto que va treure Dani Jiménez i amb una internada a l’àrea que va acabar amb Monchu per terra i els jugadors reclamant un penal sense rebre el vist-i-plau de l’àrbitre. El punt d’inflexió va ser la lesió de Xisco, que va demanar el canvi al notar una punxada muscular i va deixar el seu lloc a Marc Gual. Quedar-se sense la seva referència ofensiva i veure com els resultats dels rivals directes no l’acompanyaven van deixar un xic tocat l’Alcorcón, que va perdre aquella guspira dels primers minuts i es va anar apagant. Ho van aprofitar els de Francisco per, ara sí, prémer l’accelerador i passar a controlar la situació. Cada cop més segurs al darrere, van anar allargant les possessions, fent-se forts al mig del camp tot buscant les internades de Couto i Franquesa per banda o les curses d’un Sylla que, la primera que va tenir, la va acabar amb un xut massa desviat després d’una passada de Gumbau.
El partit no tenia res a veure amb el de dijous a Màlaga, quan el Girona es va fer un tip de servir còrners. El primer d’anit no arribava fins els 34 minuts. Va ser l’únic d’un primer temps que es va acabar amb més bones sensacions que no pas les inicials. L’Alcorcón va acabar tancat al darrere, tot buscant un contracop que no va arribar i respirant quan Gumbau, amb cama bona, va col·locar la pilota al pal llarg i allà, ni Franquesa ni tampoc Sylla es van entendre a l’hora de rematar, perdent així una bona oportunitat. L’empat, veient com estava anant tot plegat, no era llavors un mal resultat. L’Almeria era l’únic dels de dalt que estava fent els deures. Quedava un món, això sí i deixar passar els minuts i treure el peu de l’accelerador potser era un joc massa arriscat.
Sobretot, veient que el Rayo feia dos gols a Castelló en un tres i no res i es gastava un cartutx. Faltava veure què seria capaç de fer l’Sporting a Fuenlabrada però mentrestant el Girona es tornava a encallar a Montilivi. Començava el segon acte com ho havia fet en el primer. Més ensopit que el seu rival, sense massa idees ni recursos en atac. Samu Sáiz trepitjava la gespa però ho feia per passar-se un grapat de minuts escalfant a la banda, tot esperant entrar, el que podria ser una bona notícia per un equip al que se li acabaven les idees quan superava la línia del mig del camp. Més clar ho tenia l’Alcorcón, que continuava amb el candau posat i llançava la directa quan tenia metres per davant. Així es va trobar amb un parell d’excursions gairebé consecutives ben perilloses. La primera la va salvar el peu de Cristóforo i l’altra, un Santi Bueno imperial, que va tallar un clar contracop amb superioritat dels visitants.
Samu Sáiz hi posa color
El canvi estava cantat i Samu va ser l’escollit per intentar desencallar la situació. El 10 hi va posar criteri i va convertir-se en el conductor principal del joc del Girona, que una i altra vegada topava amb la muralla del seu rival, però que movia la pilota amb més criteri i s’acostava amb més perill als dominis de Dani Jimenez, sense acabar de generar cap clara ocasió, però sí tancant, cada vegada més, els visitants.
Samu movia d’un costat a l’altre, baixava a rebre si calia al mig del camp i fins i tot va veure una targeta groga abans que Francisco fes entrar encara dos homes més d’atac. La societat Sylla-Bárcenas no havia funcionat, pel que es va apostar per Pablo Moreno i Bustos. Al primer se’l va veure força desquiciat i també va ser amonestat. Cap dels dos va poder obrir la llauna. Sí Monchu, quan el partit ja moria i amb un cacau que es va colar prop de l’escaire esquerre del porter. Bogeria a Montilivi i de cop i volta a l’Alcorcón li entraven les presses. Ja no va tenir temps de dir ni ase ni bèstia, que el jugadors del Girona ja celebraven la classificació per al play-off al damunt de la gespa.
