El gol de Monchu i l’empat de l’Sporting a Fuenlabrada van convertir la nit en una autèntica festa. Merescuda, perquè el Girona ha patit el que no està escrit i li ha tocat bregar amb mil i un obstacles. Però se n’ha sortit. Les set victòries consecutives, una marca que mai havia fet en l’anomenat futbol professional, l’han dut cap a la promoció d’ascens rumb a Primera, d’on ja ningú el pot treure passi el que passi en l’última jornada que se celebrarà aquest diumenge. Se li presenta per tant una nova oportunitat per pujar a la màxima categoria, on ja hi va treure el cap un parell de temporades. S’hi va enfilar el 2017 i sense pagar peatge. Abans i després d’aquesta fita, ha tret el cap pel play-off i no pas una vegada. Ja n’hi van cinc, comptant la d’aquest any. Es converteix d’aquesta manera en l’equip que més vegades hi ha participat.

El Girona va pujar a Segona el 2008. Llavors, la categoria estava estructurada de la mateixa manera, amb 22 equips, però el sistema d’ascensos era diferent. Pujaven els tres primers classificats i prou. Per afegir-hi emoció, es va decidir retocar aquesta fórmula ben aviat i la temporada 2010/2011 s’instaurava en play-off, deixant l’ascens directe pels dos primers i l’altra plaça pel guanyador de les eliminatòries que disputarien el tercer, quart, cinquè i sisè de la lliga regular. Fa una dècada d’això i des d’aleshores, fins a 25 equips diferents hi han participat com a mínim una vegada. Aparicions fugaces i d’altres repetides. Convidats habituals i d’altres que només ho han provat un cop. Qui encapçala aquesta classificació és el conjunt blanc-i-vermell. L’autèntic rei de la promoció, encara que fins ara no ha sabut treure’n profit.

El Girona s’hi ha classificat cinc cops. No hi ha cap equip que n’hagi disputat tants. Quatre no van acabar del tot bé, perquè no es va aconseguir el premi gros. El cinquè està per veure. Tot just dilluns s’aconseguia el bitllet guanyant l’Alcorcón a Montilivi. Qui s’hi acosta és el Valladolid. Ha jugat el play-off quatre vegades i en dues va ser capaç de guanyar-lo. La temporada 11/12 ho va fer tancant la lliga regular en tercera posició mentre que el curs 17/18 va pujar com a cinquè. Un esglaó per sota hi arriben, d’una tacada, l’Almeria, Las Palmas, Saragossa i Còrdova. Tres d’ells es mantenen a la categoria de plata mentre que l’últim competirà el curs vinent a la Segona RFEF quan fa quatre dies es jugava les garrofes amb Barça o Reial Madrid. Perquè el Còrdova va protagonitzar una de les promocions més surrealistes. La temporada 13/14 va tancar la lliga regular en setena posició perquè va accedir al play-off perquè el filial del Barcelona havia sigut tercer. No només va superar la primera eliminatòria, sinó que va guanyar l’última ronda en un partit impossible d’oblidar al Gran Canaria, marcant en l’últim sospir després que el matx estigués aturat durant un grapat de minuts per invasió de camp d’una afició, la local, que ja es veia a Primera i es va acabar quedant amb un pam de nas.

Sporting, Elx i Alcorcón l’han jugat dues vegades cadascun i cap d’ells ha sigut capaç de pujar. Tanca el capítol de participants el gran grup de conjunts que hi han tret al cap només un cop: Granada, Celta, Hèrcules, Múrcia, Nàstic, Osasuna, Getafe, Tenerife, Cadis, Osca, Numància, Màlaga, Albacete, Mallorca, Deportivo i Leganés. Quatre d’ells ho van fer amb un èxit rotund perquè van acabar ascendint: Granada, Osasuna, Getafe i Mallorca. I pel que fa el Leganés, encara no ha debutat perquè tot just s’hi classificava aquest passat dilluns i competirà, al costat del Girona i l’Almeria, per una plaça a Primera. L’altre candidat quedarà definit diumenge. Depenent dels resultats, serà el Rayo o l’Sporting.

Són deu les promocions que ja s’han jugat fins ara. Enguany se celebrarà l’onzena. I si es tenen en compte els precedents, no existeix cap norma fixa que marqui quina és la millor posició a la lliga regular per tenir més o menys opcions d’èxit. El tercer ha pujat tres vegades. Una ho ha fet el quart i tres el cinquè. Un parell de cops també el vencedor ha sigut el sisè. Completa la llista el cas del Còrdova, que va ascendir sent setè. De moment, el Girona no se n’ha sortit, ocupi la posició que ocupi. El 2013, amb Rubi a la banqueta i un quart lloc a la butxaca, l’Almeria el va deixar sense premi en l’última eliminatòria (0-1 i 3-0). El 2015, la plantofada amb la mà oberta rebuda contra el Lugo en l’última jornada va tenir continuïtat en la primera ronda del play-off. 0-3 a La Romareda per perdre a casa per 1-4. L’equip havia sigut llavors tercer amb el seu rècord de punts a la categoria. El 2016, el quart lloc tampoc el va beneficiar. Es va plantar a la final, on el seu botxí va ser l’Osasuna (2-1 i 0-1). Tres quarts del mateix va passar l’última temporada, amb una cinquena posició al sarró i superat pel sisè, l’Elx. El 0-0 al Martínez Valero i el 0-1 a Montilivi encara couen. Però mesos més tard arriba una nova oportunitat.