«És molt difícil guanyar tants partits consecutius. Té molt de mèrit». Amb 81 anys, Xavi Agustí recorda perfectament que «ben poques vegades» ho va aconseguir ell durant la seva carrera com a entrenador. «Em sembla que un cop amb el Banyoles quan vam fer equip per pujar dues categories i llavors en el meu primer any al Girona, que teníem un súper equip», recorda. El Girona actual hi va arribar dilluns superant l’Alcorcón (1-0) gràcies al gol de Monchu a les acaballes del partit. Una victòria que, combinada amb l’empat de l’Sporting a Fuenlabrada, va suposar la classificació per al play-off d'ascens a Primera Divisió. L'escenari que s'obre ara és una altra possibilitat de pujar a la màxima categoria i el veterà exentrenador confia que es pugui aprofitar.

«Es veu que l’equip hi va i té ganes de fer la promoció i pujar, que és el que convé. Si continua així, ho farà», detalla. Agustí, que també ha viscut i patit uns quants play-off, és conscient de la dificultat d’aquest tipus de partits. «Hi ha una gran igualtat sempre. Cal una mica de sort i també calés, com ens va passar a nosaltres el 1992 (promoció fallida a Salamanca). Esperem que no faci falta ara i puguem pujar», ironitza. El banyolí no té preferències pel que fa al rival però, si hagués de triar, es quedaria amb «l’equip que anava bé durant tot l’any i últimament hagi afluixat una mica».

Agustí no es perd cap detall de la trajectòria del Girona i ha seguit de ben a prop l'evolució d'un equip al quali li costava Déu i ajuda arrencar i que ara s’ha convertit en devorarivals. «La cosa ha millorat molt. No ens fan gols i això és molt important», subratlla el tècnic, que recorda que del que es tracta és de guanyar «encara que sigui per la mínima i jugant menys bé». En aquest sentit, la ratxa de 7 victòries d'enguany és molt diferent a la de la temporada 1988-89 a Tercera Divisió amb ell a la banqueta. Aquell curs el Girona va dominar de dalt a baix la categoria i va pujar a Segona Divisió B. «Allò era una màquina de fer futbol. Teníem en Cristo (20 gols) i en Lozano (14 gols), que eren la millor font d'alimentació possible per a en Geli (28 gols), que les endreçava totes. Guanyàvem, golejàvem, jugàvem bé i no patíem. Era una altra cosa allò», explica. Aquell súper Girona va superar consecutivament en les set primeres jornades Balaguer (3-2), Banyoles (0-4), Blanes (3-1), San Cristóbal (1-3), Vic (6-0), Calella (0-1) i Badalona (2-0). L’equip va ascendir directament a Segona B a tres jornades pel final en un partit contra el Reus a Montilivi (2-0) i va acabar el campionat amb 93 gols a favor.

Exjugador, exentrenador i també ex resposable esportiu del Girona, Agustí resta importància al fet que Francisco no hagi renovat per la temporada que ve. «Pel que em sembla és una persona que fa les coses de mica en mica al seu ritme. Ho ha anat posant tot al seu lloc al seu moment», diu el banyolí, que destaca que «per l’esforç i la bona feina que fa» Francisco «es mereix entrenar a Primera Divisió el Girona o un altre equip».