Stuani està lesionat. Torna a ser l’hora de Sylla?
Sempre ha estat el moment de Sylla. Tothom està bé els darrers partits i el míster té moltes alternatives. Ara juguen Stuani i Bárcenas però també hi ha Bustos i Pablo Moreno. Ell està content amb tots i qualsevol pot jugar perfectament.
Com ho porta això d’haver de ser suplent de Stuani últimament?
Em vaig trencar abans de l’Oviedo i ara s’ha lesionat ell. Hem coincidit en molts pocs partits. La seva és una baixa important perquè sabem de la importància que té a dins i fora de l’equip. Rebrem el seu suport com sempre des de fora.
Es perfila com el «9» del «play-off».
Som cinc i la decisió la té el míster. Vaig tornar a jugar força minuts contra l'Alcorcón i estic content.
Va començar el curs jugant-ho tot, marcant i tenint un paper destacadíssim. Potser m’equivoco, però ha perdut una mica el somriure?
No. No és això. Cada partit és diferent. Dilluns estava molt content per haver assolit el primer objectiu.
Com va de confiança?
Bé. Tinc la confiança del míster i dels companys. Hi ha hagut la lesió pel mig també, que m'ha fet perdre tres o quatre partits.
Ha pensat gaire en l’ocasió fallada a Màlaga?
No... Quan es guanya no s'hi pensa tant. He d'aprendre de l'error i tenir-ho en compte pel pròxim cop.
La seva millor marca són tretze gols. N’acumula nou, que és un bon número. Confia igualar-la?
Hi confiava abans de la lesió. Ara és una mica difícil, però encara hi confio.
«Sempre ha estat el moment de Sylla. El míster té diverses alternatives i decidirà qui juga»
Francisco va ser davanter. Té més mà esquerra amb els atacants quan fallen i per què no es capfiquin gaire?
Sempre ens dona consells. A mi m'ajuda molt. L'altre dia en l'ocasió fallada contra el Màlaga em va dir que no pensés en dues coses, que com que tinc un interior molt fort, que la col·loqui a un costat en comptes de rematar a rebentar. Sap de què va la cosa.
Com el va afectar el capítol del mercat d’hivern i la possible sortida cap al Mallorca?
Molta gent es pensa que tenia el cap a un altre lloc. Jo només volia jugar al camp. No en feia gaire cas. Ells van insistir molt i després també va aparèixer. Al final vaig dir que estava content i molt a gust aquí. Esperem que puguem aconseguir el segon objectiu que és l'ascens.
Com va anar exactament? El truca un dia el Mallorca i li diu «et volem»?
El meu agent em va avisar que el Mallorca em volia. Jo li vaig dir que aquí estàvem en un bon lloc, en un club que lluitaria per pujar i que no creia que poguéssim sortir. L'Espanyol va ser igual. Volien canviar de sistema i jugar amb un altre davanter, que havia de ser jo, per ser al costat de Raúl De Tomás. No es va fer i jo estic content aquí.
Han parlat amb el Girona d’una millora de contracte?
És al cim de la taula. No hi haurà cap problema. A l'estiu ens asseurem i segurament arribarem a un acord.
Té quatre targetes. Millor que descansi a Cartagena, no?
(Riu). No hi haurà descans per ningú em sembla. Nahuel i Stuani també en tenen quatre. Haurem de tenir-ho en compte i mirar d'evitar la cinquena.
Mulli’s. Quin rival s’estimaria més al «play-off»?
Qualsevol serà difícil. Amb l'estat d'ànim i dinàmica nostra, els rivals també ens tenen molt de respecte.
El Girona va de tapat o aquesta súper ratxa de resultats els pot afegir una pressió que no tenien fins ara?
No, de pressió no en tenim cap. Quan s'encadenen set victòries és perquè no tenim cap pressió. Al principi ens va faltar trobar l'equilibri i la regularitat. D'ençà de fa 10-12 partits, l'equip té una idologia i equilibri. Ara amb la confiança que tenim, no hi ha pressió, sinó motivació.
Sap que el Girona no ha tingut gaires bones experiències en els «play-off»?
Ho he anat seguint, sí. No hi ha hagut gaire sort. Esperem que enguany es trenqui la malastrugança i el club pugui tornar a Primera Divisió.
S’ha imaginat fer el gol de l’ascens?
Quan s'és davanter sempre es visualitza marcar en cada partit, però no li ho negaré. Sí. Me l'he imaginat. Seria quelcom molt gros.
Com ho celebraria?
Ui, no ho sé pas. Em tornaria boig!
Havia guanyat mai set partits seguits?
Mai. És el primer cop.
Què ha canviat a l’equip?
Potser no teníem la regularitat. El canvi de sistema també ha anat molt bé. El míster i l'staff han trobat la tecla i ens ha afavorit.
«La millora de contracte és al cim de la taula. A l'estiu ens asseurem i no hi haurà cap problema. Estic molt content i a gust»
Quin mèrit hi té Francisco en tot plegat?
Molt. No era fàcil. Després del partit contra el Lugo (1-1) i a Las Palmas estàvem morts a la mitja part (1-0). Fins i tot es parlava de mirar el descens i ara mira on som. Llavors, després de perdre contra el Rayo (2-1) tothom deia que havíem dit adeu al play-off. L'endemà de Vallecas al matí ens va reunir per dir-nos que estava molt content amb el que fèiem i que no ens rendíssim mai, que encara era possible. Ha tret el millor de cadascú.
Tenir tants entrebancs durant la temporada ha fet més fort el grup?
El míster diu que no hi podem fer res amb les lesions, covid... Som els que som i sortirem a guanyar sempre. Té aquest positivisme que ens ajuda molt a tots.
Quan va fitxar s’hauria cregut que el Girona faria el «play-off» d’ascens?
Sí. Hi ha hagut moments que jo ho veia molt difícil i la gent de l'staff em deia que encara quedava molt. Els de dalt no paraven de sumar. Abans de fitxar pel Girona sí que tenia clar que era candidat per fer, com a mínim, el play-off.
Com va ser el seu fitxatge? Va arribar amb el mercat tancat.
Mai és fàcil quan hi ha més equips pel mig. Havia d'arribar a un acord amb el Gant per rescindir i a més a més jo tenia altres opcions com el Màlaga. De fet, ja tenia contracte ja preparat per signar amb ells.
Què el va fer canviar d’idea?
No tenien llicències disponibles. Em van dir que comptaven alliberar-ne. Jo els va dir que si no hi havia fitxes lliures no podia signar.
Quique Cárcel ja l’havia volgut abans. Com és que no va venir abans?
Sempre és difícil arribar a acords entre clubs.
Amb quants anys va arribar a Catalunya?
Amb deu anys. El meu pare ja era aquí treballant i després vam venir la resta de la família cap aquí.
Els seus germans també juguen a futbol?
Sí, tinc un germà petit que juga a l'infantil A del Barça. Es diu Nohoun. És petit encara.
Abans de venir aquí, ja li agradava el futbol?
Sí, però allà els recursos són mínims. Jugàvem al carrer per plaer amb els amics.
Tenia ídols? S’emmirallava amb algú?
Allà vèiem de vegades la Lliga de Campions a la tele i algun Mundial. En aquella època, l'ídol de tot el país era Diouf, que va fer un paper molt important al Mundial 2002.
Quan aterra a Granollers de seguida comença a jugar?
Sí. Vaig començar a l'aleví del Granollers i després de dues temporades i mitja em va fitxar el Barça per l'infantil. M'hi vaig estar fins a juvenil de segon any.
Granollers és terra d’handbol. Ho va provar?
Sí, ho vaig provar però no me’n sortia gaire bé i vaig canviar d'esport. Al final del curs, a l'escola s'organitzaven tornejos d'handbol. Veia que no hi tenia gaire traça i vaig canviar.
Ha tingut sempre el suport de la família per dedicar-se al futbol?
Sempre han estat contents i m'han donat suport. Tant quan vaig anar al Barça com ara.
Amb qui va coincidir al Barça?
Als primers quatre anys vivia a Granollers i anava a entrenar amb un taxi del club que ens venia a buscar després de l’escola. L’últim any sí que vaig viure a la Masia. Vaig coincidir amb Gerard Deulofeu, Sandro Ramírez, Grimaldo, Keita Balde, Brian Oliván... El meu company d'habitació a La Masia era en Macky Bagnack.
Quan el Barça li va dir que no hi comptava, li va caure el món a sobre?
Em van trucar i m'ho van dir. Estava acostumat a viure a un món diferent i, de cop i volta, sent adolescent, em vaig trobar fora. Va ser un cop molt dur. Tocava cercar alternatives. Hi havia alguns equips interessats però no es concretava res i vag decidir-me pel Mataró, que ho tenia a prop i també jugava a Divisió d’Honor. Allà vaig marcar gols a cada partit i llavors vaig rebre ofertes de Màlaga, Vila-real i em vaig decidir per l'Espanyol.
Després de l’Espanyol va continuar la seva carrera a Bèlgica. Quin és el nivell de la Primera Divisió belga? És com la Segona Divisó A d’aquí?
S'assembla més a la Segona A espanyola. Fins i tot la Segona A és una mica més forta que la Primera d’allà. Allà hi ha cinc grans equips amb molt bones plantilles però la resta no arribarien al nivell de la Segona A.
EN CURT
És veritat que al vestidor li canten «Mamaaa Uuuuhhh», fragment del Bohemian Rhapsody de Queen?
(Riu). Uf! Són uns quants bromistes, però sí. M'ho agafo bé...
Ha tingut temps de fer turisme?
Visc a Fornells. Amb la pandèmia i les restriccions no he tingut gaire temps, no. Ara bé, conec una mica la zona i diguéssim que no és nou tot això per mi.
Quina sèrie mira?
N’he mirat moltes: La reina del sur... Ara he començat Quién mató a Sara.
Quin és el millor company que ha tingut?
N'he tingut molts a cada equip que he estat. A l’Espanyol em feia molt amb Pau López i Joan Jordán. Aquí, amb Bárcenas, Ibra Kébé, Pablo Moreno, però en general tinc molt bona relació i em faig amb tothom.
Quin és el jugador de més qualitat amb qui ha compartit vestidor?
Joan Jordán.
El defensa més dur que s’ha trobat?
Els dos de l’Alcorcón l’altre dia (León i David Fernández) estaven molt ben posats i em van complicar molt les coses. Potser Omeruo, del Leganés.
El millor entrenador que ha tingut fins ara?
Tots t'ajuden i aporten coses, tant futbolísticament com humanament. És una suma de tot plegat. No em queixo. Abel Mourelo (Mataró) em tenia molt d'apreci i amb Francisco també hi estic molt bé.
Quina és l’última samarreta que s’ha intercanviat?
El dia del Màlaga amb el lateral dret, Ismael.
Quants idiomes parla?
Català, castellà, francès, anglès i després el fula i el malinke, que són els dialectes del Senegal que parlen el meu pare i la meva mare. També conec alguna paraula en flamenc i rus, però no els parlo pas.
