Històricament per al Girona, Cartagena no ha estat un bon indret on anar a buscar salut. Sis derrotes i tres empats en nou visites eren el balanç del conjunt gironí a terres cartagineses, on n’havia vist de tots colors. Des de sortir escaldat 4-1 el curs 2009-10 a patir quatre expulsions (Migue, Serra, Despotovic i Peragón) l’any següent (1-0) passant per una col·lecció de golejades a principis dels noranta a Segona B. Tot va canviar, però, la temporada passada en el partit de la primera eliminatòria de la Copa. El Girona va aconseguir trencar la malastrugança i, tot i haver de necessitar la pròrroga, va superar el Cartagena per 2-4.

El gran protagonista d’aquell dia va ser el jove del filial, Carlos Martínez, que va estrenar-se amb el primer equip fent un gol de traca i mocador. El davanter barceloní tornaria a tenir minuts en la següent ronda contra el Vila-real i va integrar-se a la dinàmica d’entrenaments del primer equip de Pep Lluís Martí. Un any i mig després, Carlos Martínez era ahir a Vilatenim jugant amb el seu equip, la Pobla de Mafumet, contra el Figueres. Què va passar per què Carlos Martínez passés de ser l’heroi de Cartagena a desaparèixer de l’òrbita del Girona? «Després del Vila-real, vaig tenir una petita lesió de dues setmanes i llavors va arribar la COVID. Tenia contracte fins el 30 de juny i el club no em va renovar», explica el barceloní. No allargar el vincle amb el Girona va fer que es perdés la represa de la Lliga de Segona A i el desenllaç del curs a l’estiu.

Martínez, de 23 anys, considera que la pandèmia el va «perjudicar» perquè havia començat a «parlar» amb el Girona de renovació abans que estallés. Tot i això, ni es mostra dolgut ni decebut amb el conjunt de Montilivi. «No miro enrere», diu. En aquest sentit, Martínez es queda amb tot el positiu que va viure a Girona. «Tenia molta il·lusió. Estava molt còmode i em sentia molt a gust al club. Em va quedar feina per fer al Girona», assegura. El davanter de la Pobla només té paraules d’agraïment cap al seu exequip. «Estic molt content del que vaig oferir a Montilivi i de com em va tractar tothom des del principi fins al final. És un club senyor i que tracta bé la gent, destaca.

Sense lloc al Girona, a l’estiu va trobar destí a Tarragona per jugar al filial, la Pobla de Mafumet, amb qui ha marcat enguany 8 gols i que ahir va aconseguir la salvació matemàtica a Tercera RFEF. Amb contracte encara amb els tarragonins, Martínez sempre recordarà aquella nit a Cartagena en què va sentenciar la victòria del Girona amb el 2-4. «El míster (Martí) em va dir que fos jo mateix. Sempre he tingut molta personalitat al camp. Quan vaig rebre la pilota, vaig pensar que la millor decisió era fer vaselina. I va entrar».