Ala tercera no va anar la vençuda, a la quarta, tampoc i ara caldrà veure si pot anar-hi a la cinquena. Perquè dit sigui de passada, la història del Girona FC amb les promocions d’ascens és com un nedar per morir a la riba.

De fet, de les quatre disputades fins ara, en la primera contra l’Almeria amb Rubi a la banqueta, tothom va coincidir que els andalusos havien estat molt superiors i que per tant havien guanyat amb mereixement. De fet el 0-4 final vindria a explicar això.

En la segona d’aquestes fases d’ascens, ja amb Machín, l’eliminació a mans del Saragossa va ser perquè el Girona FC encara estava grogui de la patacada que una setmana abans s’havia donat contra el Lugo. De res va servir el 0-3 de la Romareda, veient com els aragonesos li donaven la volta amb un 1-4 a Montilivi contra un equip que no va posar massa resistència.

I just un any després, en aquella ocasió va ser l’Osasuna qui va demostrar de nou que havien estat millors en el còmput global dels dos partits, tant de manera global, com en cadascun dels dos enfrontaments. La derrota també va ser inapel·lable i majoritàriament reconeguda.

I el quart episodi ja és recordat per a tothom i porta el nom de Pere Milla. Això va ser fa només un any, ja amb Francisco i contra un Elx que va saber jugar millor les seves cartes per endur-se’n el premi de l’ascens.

Queda comprovat doncs, que promoció i Girona FC no són dues paraules que fins ara hagin casat massa bé, però és clar que aquestes coses algun dia han de canviar.

Per cert, fos quin fos el rival de la promoció d’enguany, la primera eliminatòria hagués tingut el seu encant, tot i que segurament la lluita estava més en saber si l’anada podria ser a casa o a fora, sobretot ara que hi haurà equips que tindran seguidors a la graderia.

De moment aquest ja és un dubte esvaït, ara només falta saber si es podrà comptar amb Stuani o no. D’entrada perquè l’equip el necessita, però també perquè expulsat l’any passat tindrà ànims de vendetta. Aquesta és la cosa.