Tres promocions, un ascens i també un descens. Tot això ha viscut Àlex Granell en els 233 partits oficials que ha pogut lluir la samarreta del Girona. Experiències de tota mena el converteixen en una de les veus més autoritzades per recordar el passat però, encara que ja no defensi aquest escut, per valorar el present. Jugador ara del Bolívar i superada una extensa etapa a Montilivi, parla de l’última vivència de l’equip en el play-off més recent i de les actuals opcions de l’equip, que s’enfrontarà per partida doble a l’Almeria en els propers dies tot buscant l’última eliminatòria. Just fins on s’hi va arribar gairebé un any enrere, encara que llavors el resultat no va acompanyar.

«Guanyar l'any passat l'Almeria ens va fer sentir molt forts tot i que al final no ens en vam sortir»

Granell va viure la patacada del 2015. Contra el Lugo a la Lliga i amb el Saragossa, just després, ja a la promoció. També va plorar l’ascens fallit del 2016, quan l’Osasuna es va vestir de botxí. I també recorda amb amargor el gol de Pere Milla, de l‘Elx, que va tornar a impedir que el somni es fes realitat, aquesta vegada el 2020 i sense públic a les graderies. Espera ara, tot i que des de la distància, que les coses li vagin d’una altra manera al Girona i que, per fi, es pugui pujar a Primera per una altra via que no sigui la de l’ascens directe. D’entrada, ja el fa sentir-se «orgullós i feliç» la «bona situació» de l’equip a l’hora d’afrontar aquest play-off. El considera, al blanc-i-vermell, un conjunt «molt poderós» en aquesta competició perquè «té un gran recorregut, una bona trajectòria i els últims anys sempre ha estat lluitant per ascendir». A més en destaca la seva «línia ascendent», ingredient que «a nosaltres sempre ens ha fet molt de mal» i que ara pot jugar a favor. «El Girona és capaç de pujar. Els jugadors estan forts, hi ha gent de la casa que ho sent molt i és un equip humil. Té tots els ingredients per aconseguir-ho».

D’entrada toca superar l’Almeria i és llavors quan els records es posen en primer pla. Just l’equip andalús va ser el primer rival en l’última promoció, abans d’enfrontar-se a l’Elx. Granell se’n recorda perfectament. «Vam ser cinquens després d’una Lliga molt atípica pel coronavirus i perquè vam tenir fins a tres entrenadors. Tots van fer molt bona feina però hi havia unes expectatives i exigències que s’havien generat que ens feia viure en una situació de fracàs perenne perquè es volia pujar sí o sí directament. No ser primers ni segons ens va afegir pressió. Però vam guanyar l’Almeria i després d’això ens vam veure molt forts i convençuts que ho podíem fer». Ho justifica: «Teníem una gran plantilla, amb jugadors de renom. Alguns d’ells podrien jugar fins i tot en una categoria superior però es van quedar aquí pel seu amor al Girona, com ara Stuani». Recorda el «condicionant» de la gespa «impracticable» del Martínez Valero d’Elx, en l’anada de la final. «És vergonyós que passi quelcom així en el futbol professional, amb tants diners i tantes emocions pel mig». I també rememora la «rigorosa» i «determinant» expulsió d’Stuani a la tornada. «Vam intentar sobreviure però el gol que vam encaixar ens va fer molt de mal. Dolor, decepció, angoixa... Tot és va apoderar de mi. És un dels moments més durs esportivament parlant. que he viscut». Granell espera treure’s l’espina. Encara que sigui a un munt de quilòmetres de distànciea, celebrant, ara sí, l’ascens del Girona en un play-off.