Quique Cárcel, director esportiu del Girona, ha tornat a construir un equip per a batallar fins al final per estar a la Lliga Santander. Un ascens i quatre promocions en els últims set anys. Enguany, segons relata en una entrevista amb EFE, arriben “en un molt bon moment” i sent que els rivals els “respecten” per la seva experiència i plantilla. Aquest dimecres arrenca la primera eliminatòria davant l'Almeria, que té a un vell conegut com a entrenador. Joan Francesc Ferrer ‘Rubi’. “Serà un rival molt més dur amb ell”, assegura. Un Quique Cárcel que confia a poder comptar amb el seu gran referent, l'argentí Cristhian Stuani malgrat sortir de lesió, encara que “no per a tot el partit”.
Té un fons de l'últim ascens que desprèn una gran energia. Imagino que il·lustra l'atmosfera que hi ha a la ciutat aquests dies.
Sí, representa la il·lusió que estem vivint, com és repetir una gesta com la que vam fer fa tres anys. La veritat que amb ganes de tornar-ho a viure. Portem molts anys treballant intensament, pròxims a l'objectiu de tornar a pujar. Serà un play-off molt competitiu amb rivals amb grans plantilles i serà molt dur, però tenim aquest punt d'experiència, arribem en un bon moment i això ens fa ser optimistes.
Cristhian Stuani és una peça angular del projecte, però arriba després d'una lesió. Com està?
Crec que arribarà per a competir, però no per a tot el partit. Ja està entrenant en el grup i podrà tenir el seu moment. És un jugador molt important. Des que va arribar ha donat mostra de la seva capacitat, de gols i sobretot de carisma a nivell de vestuari. És una persona que sent molt el projecte i està amb moltes ganes de reivindicar una altra vegada pel final que va tenir l'any passat amb l'Elx que va acabar amb l'expulsió. Té moltes ganes de tornar a ser aquí per a ajudar-nos i tornar a estar en Primera.
També està el tema de les seleccions amb Stuani, per l'Uruguai, i Bárcenas, per Panamà. Com està la situació?
A vegades un pensa que com pot ser que les seleccions estiguin enmig d'un ‘playoff’ d'ascens… fixeu-vos la importància que té Stuani per a nosaltres, o Bárcenas que està sent titular. I també els passa a altres equips. És dur que jugadors que són importants en la plantilla arribi el moment de la veritat i hagin de sortir per selecció.
La situació de Bárcenas, hem parlat amb Panamà i hem demanat que pogués jugar el primer partit; l'han acceptat, jugarà i després haurà de jugar amb el seu país perquè té eliminatòries importants al seu país.
Respecte a ‘Cris’, és un tema molt difícil perquè la lesió que ha tingut li ha agafat a la meitat d'una sessió estressant amb l'Uruguai tenint partits de classificació per a Catar 2022 i després la Copa Amèrica. Tenim opcions que es pugui quedar, amb aquesta lesió és probable i esperem que així sigui perquè és un jugador fonamental per a nosaltres.
Vaig estar mirant mitjans d'altres ciutats i els donen com a favorits per a ascendir per la dinàmica que porteu.
És molt interessant, és bo saber com ens veuen, Òbviament arribem en un molt bon moment, els números ho avalen. Dels últims vuit partits, guanyar set i empatar un et fa arribar en un bon moment. Ara, com a favorits jo crec que és una realitat en l'aspecte que ens respecten com a equip perquè tenim una certa experiència en aquests play-offs i per la nostra plantilla. Et fa sentir que t'estan respectant. Però nosaltres els hi tenim també cap a ells perquè ens trobem davant uns ‘play-offs’ dels més durs que recordo.
Un gran nivell del Girona que, òbviament, és també culpa de l'entrenador encara que no es parli tant d'ell. Com d'important ha estat Francisco?
Té moltíssima part de culpa de tot el que està passant. Va agafar a l'equip l'any passat quan l'equip estava amb una mica de dubtes i el va fer arribar bé al ‘play-off’. Ens va portar a somiar fins a l'últim minut, quan ens van marcar el gol.
I enguany, amb totes les dificultats perquè acabem el 24 d'agost i la Lliga començava el 12 de setembre, ha tingut la capacitat de ser un entrenador superoptimista i superpositiu; sense posar-se nerviós malgrat les dificultats, sense sentir-se atabalat, i jo a això li dono molt valor. Com a entrenador et demostra capacitats humanes que són importants. Sense Stuani ni Juanpe en la primera volta no s'ha queixat mai, ha tingut a l'equip en zona mitja tota la temporada i ha fet una segona volta excepcional traient el millor de la plantilla.
Una de les claus d'aquest gran final ha estat en la defensa, amb dos gols encaixats en vuit partits i un contra el Cartagena ja sense res en joc. Com sorgeix aquesta fortalesa?
Va haver-hi un moment de la temporada en el qual ell va canviar a defensa de tres centrals després de treure a un noi com Arnau que té capacitat de lateral i de central, i Bueno que s'adapta molt bé a aquesta línia de tres per a anar ràpid als talls en banda. S'ha trobat a l'equip molt més còmode i amb una sortida de pilota diferent; va millorar molt l'estil futbolístic. També importa la capacitat de treball d'una plantilla jove i amb una gran mentalitat. I la bona feina del porter. Juan Carlos ha fet una temporada magnífica i en el final ha estat brillant.
Contra l'Almeria us enfronteu a un vell conegut com Rubi, ara entrenador de l'equip andalús. Serà més dur per això?
Coneix molt bé el club, a la nostra plantilla i ja ha demostrat el nivell que té. Serà un rival molt més dur amb ell. Ha arribat fa poc i suposo que encara estan treballant els conceptes per a ser millors, però òbviament serà una eliminatòria molt difícil.
Pujar a la Lliga Santander no és fàcil, però és el moment per a posar en valor que el Girona és aquí sempre, no?
La gent s'està acostumant malament, en l'aspecte de viure coses importants cada any, i això és una molt bon senyal. El Girona dels últims set anys porta un ascens directe i quatre play-offs per a pujar a Primera Divisió i cal donar-li mèrit a la imatge que hem creat a nivell d'institució. El club ha crescut molt, tenim uns propietaris que estan invertint i amb ganes de fer bé les coses. Cal donar-li molt valor, òbviament l'important és l'objectiu final, que és ascendir, però són coses molt boniques i hi ha grandíssims equips, grandíssimes plantilles i ciutats amb un històric brutal que viuen un moment de gran dificultat. Ara estem vivint un bon moment i cal saber-ho aprofitar. Un gran exemple és el Vila-real, que fa 25 anys no era conegut i avui estàvem parlant d'un campió de l'Europa League; aquí està la bellesa del futbol i hem de pensar a continuar creixent.
