Si com va dir temps enrere l’exjugador anglès Gary Lineker «el futbol és un esport on juguen onze contra onze i sempre guanya Alemanya», el play-off d’ascens a Primera es podria definir si fa no fa com aquell conjunt d’eliminatòries on cada dos per tres hi apareix el Girona, que sempre, això sí, acaba rebent una bona plantofada. Per més cruel que sigui és així. L’equip enceta avui la seva cinquena promoció en les últimes nou temporades. Un rècord que fins ara cap altre club té en el seu historial. Els quatre precedents, això sí, no han acabat mai bé. Somnis frustrats en l’últim moment o remuntades en contra d’aquelles que fan molt de mal. Si encara no s’ha inventat allò que diu que a la cinquena va la vençuda, de ganes que així sigui no en falten a Montilivi, que es prepara avui per viure el primer capítol d’una semifinal amb tics del passat més recent. Ha tocat l’Almeria, botxí el 2013 i víctima la temporada passada. Un rival de pes i renom, amb jugadors contrastats, molt de cartell i números per ser considerat com a favorit. També amb un entrenador que coneix la categoria i al Girona: Joan Francesc Ferrer, Rubi. Res que espanti als de Francisco, embalats com mai se’ls ha vist gràcies a una inèrcia de resultats que han dut l’equip a sumar 22 dels últims 24 punts en joc. Suficient per retallar distàncies, escalar posicions i acabar atrapant una promoció amb la qual ben pocs hi comptaven fa poques setmanes.

Ara els números ben poc hi tenen a dir. Són 180 minuts, sense comptar-hi una hipotètica pròrroga, on hi entren d’altres factors. Les dinàmiques, l’estat mental i les sensacions, poden donar un cop de mà i aquí el Girona hi té molt a dir. Si la irregularitat va ser el pa de cada dia durant gairebé dos terços de la temporada, aquest últim tram ha sigut ben diferent. Just a l’hora de la veritat és quan millor s’hi presenta l’equip i ho fa amb totes les peces del trencaclosques. Una d’elles, això sí, amb l’interrogant a les espatlles perquè està per veure amb quin estat físic Cristhian Stuani afrontarà aquesta eliminatòria. Se l’havia de perdre perquè l’Uruguai l’havia inclòs en una prellista per afrontar dos compromisos internacional, però s’acabaria estalviant el viatge per culpa d’una lesió al bíceps femoral de la cama dreta que l’ha fet perdre’s els partits amb l’Alcorcón i el Cartagena. Com que no ha hagut de viatjar al seu país, s’ha pogut recuperar i ahir Francisco deia que el davanter «té possibilitats» d’estar disponible. És més, es va exercitar amb els seus companys. Una altra cosa és que pugui jugar d’entrada. Si està bé, ho farà. Si no, el seu recanvi té nom i cognoms: Mamadou Sylla. Sense el mateix estatus a l’onze, la mateixa situació viu Antonio Luna. Ha estat lesionat les dues últimes jornades per un problema al bessó extern dret, però ja es troba bé i s’unirà a la causa.

Dibuix i onze

Amb un munt de peces per triar i remenar, Francisco no tindrà ganes ara de fer invents. Just va ser contra l’Almeria, a principis de març, quan va decidir canviar el sistema i si bé d’entrada l’experiment no li va funcionar, aquella decisió ha acabat donant els seus fruits. I quins fruits. Amb tres centrals i dos carrilers com a característica principal del seu dibuix han acabat arribant les set victòries consecutives i els 22 punts dels últims 24. És més, l’Almeria i el Rayo han sigut els dos únics rivals que han batut el Girona en els darrers 18 partits. Per tant, és evident que no hi haurà cap retoc en aquest aspecte i tampoc s’esperen massa novetats pel que fa als protagonistes, perquè sempre que ha pogut, el tècnic ha repetit l’alineació.

De dubtes n’hi ha ben pocs. Només saber si serà Sylla o Stuani l’home de referència i qui serà el seu acompanyant en atac. Bárcenas ha aplaçat el seu viatge per unir-se amb Panamà, pel que Francisco hi compta i el podria fer jugar d’entrada. Però també apareix la possibilitat que sigui Samu Sáiz el futbolista que actuï per darrere el davanter més avançat. Al mig no hi ha discussió. Cristóforo, Gumbau i Monchu seran els escollits. Tampoc s’esperen canvis al darrere. A part de l’intocable Juan Carlos sota pals, els carrils seran per a Couto i Franquesa, que van descansar a Cartagena el passat diumenge. A l’eix, l’excel·lent temporada de Santi Bueno tindrà recompensa en forma de protagonisme en un play-off. També jugarà Juanpe Ramírez, que ha recuperat un molt bon nivell un cop ha deixat enrere els problemes musculars. I Arnau Martínez, indiscutible tot i els seus 18 anys, sent encara juvenil.

El rival

Cridat a ser un dels favorits a l’ascens directe, una irregular segona volta ha dut l’Almeria ha afrontar el tram final del campionat amb un nou capità a bord. Rubi es feia càrrec de l’equip ara fa un mes i la victòria de diumenge al Molinón ha disparat la moral d’un vestidor farcit d’estrelles. L’entrenador català no les tindrà totes a la seva disposició, això sí. El central Jorge Cuenca està convocat amb Espanya sub21 i Brian Rodríguez ha viatjat a Uruguai per unir-se a la seva selecció.