En aquests darrers anys, al Girona n’hi han passat tantes que, ahir, tot i l’incontestable 3-0 del partit d’anada a Montilivi, a Almeria ningú les tenia totes. A l’hora de la veritat, però, l’equip va respondre com tocava i va demostrar que és madur, tot i la joventut, i que, de fantasmes, res de res. El Girona lluitarà per segona temporada consecutiva -la quarta en l'última dècada- per pujar a Primera Divisió en la final del play-off després de convertir el que havia de ser un setge terrible de l'Almeria en un simple tràmit. De patiment, n'hi va haver més a les cases dels aficionats que no pas sobre el terreny de joc, on el Girona, en un exercici defensiu perfecte, pràcticament no va concedir res a al totpoderós Almeria. Els números no enganyen i el Girona continua disparat en aquesta recta final de curs mentre somia amb un objectiu que ja és a només 180 minuts. Dos partits i un rival, Rayo o Leganés, separen el Girona de la màxima categoria. Un objectiu impensable fa un parell de mesos però que, a còpia de la recepta de Francisco de fam, ambició, sacrifici i humilitat s’ha situat, altre cop, a tocar. Per tossuts, no serà.
Les cames no van fer figa; al contrari. El Girona sabia què havia de fer i ho va executar a la perfecció. De res li va servir a Rubi, cercar a l’armari armes diferents, totes de màxim nivell. No se’n va sortir. D’ocasions, els andalusos en van tenir, és clar, però tampoc tantes, i Juan Carlos es va encarregar, sobretot en un cop de cap de Samú Costa, ja la represa, d’evitar que l’eliminatòria s’obrís. El pla de Francisco va sortir a la perfecció.
Si les coses funcionen, l’entrenador andalús del Girona ha demostrat ser partidari de no tocar res. Ahir tampoc ho va fer i va repetir l'onze tipus dels últims partits amb Sylla i Bárcenas en punta d'atac. Per contra, Rubi va sacsejar l'equip de dalt a baix i va introduir set canvis respecte l'onze que va perdre dimecres a Montilivi. Lluny d'especular amb el resultat, el Girona va sortir molt fort al partit i de seguida va començar a forçar errades de la defensa local que van provocar situacions de perill. Sylla i Franquesa, en una centrada enverinada, van obligar a intervenir ben aviat Fernando. El Girona havia entrat bé al partit. Lògicament, però, l'Almeria havia de mossegar cercant un gol matiner per fer entrar la por al cos als gironins. A punt va estar d’aconseguir-ho Juan Villar en un u contra u en què després de desfer-se de Juan Carlos va rematar fora a porteria buida.
El ritme del partit va abaixar una mica a mesura que anava avançant la primera part. Sylla, després d’una passada de Bárcenas, va tornar a fer lluir Fernando amb un punxot amb poc angle. Els gironins no patien llevat de quan Juan Villar trobava espais rere Arnau i Franquesa per la banda dreta. Abans de la mitja partit, els gironins van fregar el gol en un intent de refús dolent del central Ivanildo.
Els de Francisco havien arribat a la mitja part amb l'escenari controlat. El marcador no s'havia mogut i havien transcorregut ja quaranta-cinc minuts. A més a més, les sensacions eren positives. L’equip havia sortit a buscar el gol i l’havia fregat unes quantes vegades, sense, això sí, l’efectivitat de dimecres. Rubi va remoure l’equip a la mitja part amb un quàdruple canvi (Balliu, Akieme, Corpas i Robertone) per buscar l’heroica.
La represa va començar amb un bon ensurt per al Girona quan Samú Costa va rematar de cap una falta penjada a l’olla i Juan Carlos, amb una aturada espectacular, va salvar el gol sobre la línia. En primera instància, l’àrbitre va validar-lo però el VAR va indicar que la pilota no havia entrat. Francisco va decidir oxigenar la sala de màquines amb l’entrada de Ramon Terrats i Ibra Kébé per Gumbau i Cristóforo, molt desgastats físicament.
El Girona continuava pressionant la sortida de la pilota d’un Almeria que en accions d’estratègia sovintejava la porteria de Juan Carlos. Ofensivament, al Girona començava a costar-li combinar al mig del camp i trobar Sylla i Bárcenas per descarregar la pressió local. Tot i això, Franquesa va estar a punt de rematar una centrada de Couto molt ben intencionada.
El partit avançava i el marcador no es movia. Francisco va fer entrar Bustos en lloc d’un Bárcenas fos per mirar de continuar pressionant l’inici del joc local. El 0-0 no es movia i, la remuntada ningú la veia. Fins i tot, Francisco va donar descans a Couto i Franquesa a deu minuts del final. El partit entrava a les acaballes i l’Almeria agonitzava impotent de veure’s incapaç de superar la defensa gironina. Tot i això, en una pilota morta dins l’àrea, Lazo va estar a punt de posar una mica d’emoció als últims minuts. La rematada de l’extrem va sortir fora llepant el pal dret de Juan Carlos. Ja amb els jugadors locals amb els braços abaixats, el Girona hauria pogut fins i tot guanyar el partit si Bustos hagués estat més fi davant Fernando en l’última ocasió del partit. El Girona ja és a la final del play-off i somia que, a la quarta, vagi la vençuda.
