Pere Guardiola, tercer màxim accionista del Girona i president del Consell d’Administració del club va visitar ahir la plantilla i de passada va atendre els mitjans de comunicació per repassar l’actualitat a dos partits per acabar la temporada. L’empresari va voler subratllar el mèrit de l’equip de situar-se altre cop a la final del play-off d’ascens. Guardiola va reconèixer que l’objectiu, malgrat totes les dificultats sofertes durant el curs, era tornar-ho a intentar. «Som on volíem ser», va dir el bagenc, que va destacar la figura de l’entrenador Francisco. «Mai ha estat qüestionat. Gràcies a ell no ens hem enfonsat en els moments més fotuts del curs. Té molta energia i ho ha gestionat tot molt bé», va explicar. En aquest sentit, Guardiola va explicar que el club té tota l’atenció centrada en «els dos partits contra el Rayo» tot i que, preguntat sobre la possible continuïtat del tècnic va admetre que si es puja «no haurem de patir».
LA TEMPORADA
«Hem arribat per sort on volíem, lluitant el tram final del curs per assolir l’objectiu que ens vam marcar a principi de temporada, que era tornar-ho a intentar».
L'OBJECTIU
«Era una temporada complicada, en què havíem d’estar alerta. L‘any passat teníem un gran pressupost però enguany se’ns reduïa dramàticament, sense l’ajuda de la Lliga. Vam acabar tard, i havíem de confeccionar una plantilla nova amb molta dificultat pressupostària. La segona temporada després del descens és molt complicada. L’objectiu de la permanència també era una realitat, però fa temps que hi som, i fem plantilles per intentar fer bé les coses, i poder tornar a tenir opcions. Però primer salva’t. Hi ha casos com el del Deportivo, que va baixar, o el Saragossa, que ha patit moltíssim. Són plantilles no tan excelses per optar a l’objectiu i que llavors tenen molta dificultat per suportar la pressió de no baixar. No era fàcil. Som on volíem ser».
EL MATX DE LLIGA A VALLECAS
«Les opcions no es van acabar del tot amb aquella derrota (2-1). Vam fer un gran partit, i això que teníem baixes. Es va fer equip una mica diferent. Vam sortir empipats sobretot per l’àrbitre i perquè no ens vam merèixer perdre. Tot i això, la sensació va ser més bona que en d’altres dies que es guanyava i potser no deixava tant bons moments».
LA GRAN REACCIÓ
«Hi havia molta més harmonia, s’arribava més a l’àrea, amb gent per dins. Cadascú millorava i això feia que ho fes el funcionament de l’equip. El míster ha gestionat molt bé el vestidor. Hem aconseguit que tothom sigui important amb un rol força marcat. Tot això fa aconseguir la gran ratxa. Són moltes cosetes fetes bé que sumades provoquen la ratxa de resultats i que s’arribi on es vol».
EL FUTUR DE FRANCISCO
«Mai ha estat discutit internament ni pel club ni per ningú. Una altra cosa són els programes de ràdio o Twitter. Teníem clar que aquesta història la fèiem amb ell. De fet, ja era una de les primeres opcions de Quique Cárcel per entrenar l’any que baixem. Ell volia entrenar a Primera i no va ser possible, però al final es va ajuntar al nostre projecte. Aquest era un any complicat i no s’hi valia allò de si es guanya ets el millor i si es perd, un desastre. Tenim clar que el futbol has de ser sortut però si fas les coses bé futbolísticament i la gestió del vestidor és bona ... En molts dels moments fotuts de la temporada, gràcies a Francisco no ens hem acabat d’enfonsar. És un tiu amb molta energia i ho hagestionat tot molt bé. Quique Cárcel i ell parlen moltíssim cada dia. Està parlat i requeteparlat. Ara mateix, estem focalitzats en acabar de la millor manera possible. No es tracta de si es puja o no. Ens sentim còmodes amb ell i ell també amb nosaltres. Té coses molt difícils de trobar. Si pugem, no haurem de patir».
L'ECONOMIA DEL CLUB
«Hem aprovat l’ampliació de capital perquè el club tingui la protecció necessària en cas que els objectius esportius no s’assoleixin. Això és, al cap i a la fi, el més important que hem de fer els propietaris, donar estabilitat al club i que estiguem vius amb plantilles competitives per, al maig, lluitar per l’objectiu. Aquesta indústria és fotuda perquè es depèn una mica de l’atzar. Si es puja, ets un club de 60 milions, mentre que a a 2a A, de 15. L’ampliació va en aquest sentit, per protegir el club. Passi el que passi, hem de mantenir el club amb projectes esportius potents».
ÈXIT O FRACÀS?
«Ja és un orgull tornar a competir a una final de play-off, amb tot el que costa. No és blanc o negre. Ni èxit ni fracàs. Si pugem haurem fet un gran pas però serem el segon o tercer amb pitjor pressupost i haurem de rearmar-nos, fitxar bé i potenciar planter... Si pugem, ho celebrarem i treballarem per ser competitus. Si no, haurem de fer el dol i sant tornem-hi».
EL PLANTER
«Vaig dir que teníem tres pilars: infraestructures, primer equip i futbol base. El planter és clau amb tota la història dels pressupostos i límit salarial. La gent de casa és la que t’entén millor, són d’aquí, tenen l’ADN, s’ho creuen i ho estimen. A més a més, econòmicament són els que més rèdit poden donar, tot i que el somni sigui tenir plantilla de la casa. Es necessita temps. Arnau, Terrats, Kébé, Valery... Són fruit de la la feina dels últims 5-6 anys. Això és orgull. Tant de bo poguéssim tenir el 70% de plantilla de gent formada aquí i anar a buscar a fora el plus. Seria un somni».
LA CIUTAT ESPORTIVA
«Els últims dos anys, arran de la patacada de baixar i la pandèmia, els recursos han anat direccionats al primer equip i al futbol base. El nostre pla continua sent la ciutat esportiva. Ens queda un any al PGA, però hi parlem perquè estem còmodes amb ells i ells amb nosaltres. Si haguéssim de renovar no hi hauria problemes. En funció del que passi al final, també amb el tema de l’ampliació, veurem com encarem el tema de la ciutat esportiva, que continua sent un objectiu clar. Vam decidir posar els diners a uns altres llocs, en comptes de la ciutat i esperar que tot estigués més estabilitzat. Pot dependre de pujar, però també de com estigui tot amb la pandèmia».
