Com van els nervis?
Personalment, durant la setmana no els pateixo gaire. A mesura que s’acosta el dia del partit es va notant més. Això sí, el partit no l’hem d’encarar amb nervis, sinó gaudir-lo i aprofitar l’ocasió.
Vostè ja va pujar a Segona A amb el Rayo Majadahonda. Es nota la pressió en aquest tipus de partits?
Sí. I també vaig fer play-off de 2a B a Tercera (dos de fallits amb l’Alcobendas) i la tensió i els nervis són els mateixos. Hi ha en joc la il·lusió i la feina de tota la temporada. Oi tant, que es nota, sigui la categoria que sigui.
Al camp se’l veu un home tranquil.
Ho he dit força cops. Al camp, el jugador és un reflex de com és. Jo soc molt tranquil en el dia a dia i intento transmetre aquesta calma i saber estar al terreny de joc.
Sense sortir com a favorits, tant el Girona com el Rayo s’han classificat molt bé per a la final. Per a qui és ara la pressió?
Potser no recau en cap equip. Tots dos hem passat amb resultats força favorables. Si un dels dos hagués patit una mica més, l’altre segurament seria una mica més favorit. Tot i això, hi ha tanta igualtat entre tots dos que la balança no es decanta per cap costat.
L’altre dia deia Mario Suárez que el favorit era el Girona i aquí no en volen ni sentir a parlar d’això. És curiós que ningú vulgui el cartell de favorit.
Els dos equips estem molt igualats i la diferència a la classificació ha estat molt poca, de molt pocs punts. És normal que cap dels dos el vulgui.
Els amoïna que hi pugui haver empat a tot al final i el Girona es beneficiï del factor classificació?
És una situació que pot passar. Si és així, haurem d’encarar-ho d’una altra manera i si hem d’arriscar més perquè no hi ha més remei, ho haurem de fer.
Què li va semblar l’eliminatòria del Girona contra l’Almeria?
El Girona al partit d’anada va fer les coses molt bé i li va servir per tenir una tornada més tranquil·la.
Què és el que més tem el Rayo del Girona?
Tenim l’experiència dels partits de Lliga on ens hem trobat un Girona molt ordenat que amb prou feines concedia ocasions de gol. Tenen molt bons jugadors del mig del camp cap endavant que marquen la diferència. Jugar amb dos davanters a dalt és una amenaça constant i el seu punt port.
Vostès no es queden curts. Isi Palazón, Bebé, Trejo, Álvaro García, Pozo, Andrés Martín... Tots són homes desequilibrants.
Tots dos equips tenim bons jugadors a la parcel·la ofensiva sí. Potser els gols del Girona han recaigut més en Stuani. Al Rayo, la diferència és que no tenim aquest davanter golejador que fa tants gols i ens els hem repartit més.
La victòria 2-1 a la Lliga a Vallecas deixava el Girona a 6 punts i el «goal average» en contra. S’hauria imaginat que acabarien entrant al «play-off» i quedant per sobre del Rayo?
El final de temporada del Girona ha estat espectacular i pocs equips són capaços de signar-lo. A partir d’aquella derrota van encadenar victòries i bones sensacions fins a classificar-se molt merescudament pel play-off.
Aquell partit pot ser una referència?
Recordo que el Girona tenia moltes baixes de lesions. Es va avançar i va demostrar que és un molt bon equip perquè ens ho va posar molt difícil. Ens trobarem segurament amb quelcom molt semblant però amb jugadors que no van jugar llavors i ara sí que hi seran.
Eren penal les seves mans en aquell partit?
Sincerament, en futbol ja no se sap què són mans i què no perquè no hi ha un criteri unificat. Fins i tot els jugador tenim dubtes. Ara bé, en Monchu, molt murri, va fer que la pilota em toqués a la mà expressament. Jo tenia les mans a baix i no vaig poder fer-hi res. La pilota se n’anava a servei de porteria; no tallava cap passada. L’àrbitre va estar correcte anul·lant el penal perquè era una jugada que no tenia cap transcendència.
L’experiència de la temporada passada contra l’Elx pot afectar el Girona, ja sigui en negatiu com en positiu?
És un club molt expert en promocions. Recordo que quan va pujar ja venia de fer-ne dues de seguides. Al final, em sembla que gairebé no queda cap jugador d’aquella època i de la temporada tampoc gaires. Encararan el play-off de manera diferent i no recordaran res. Tenen jugadors nous amb el cap ben fresc.
En aquest sentit, el Girona té un equip molt jove. L’experiència pot ser determinant?
Tot dependrà de com vagi l’eliminatòria. El factor experiència hi té molt a veure perquè són 180 minuts on cal saber dominar les diferents fases. Qui guanyi serà el més constant i el que hagi controlat més bé el cap.
