El Girona s’ha guanyat tenir diumenge l’oportunitat de pujar a Primera Divisió. Serà a Montilivi, davant una versió reduïda de la seva afició, on mirarà de fer valer l’excel·lent resultat que va aconseguir ahir a Vallecas. Si en aquestes eliminatòries és vital marcar fora de casa, fer-ne dos suposa un tresor que el Girona no hauria de deixar escapar. Dues dianes de Franquesa i Sylla, al final de la primera part i en la primera acció de la represa, van capgirar el gol inicial d’Isi Palazón. Un gol, l’1-0 (m.6) que va fer tremolar -només uns minuts- l’implacable entremat defensiu dels gironins. Tot i això, en una mostra de maduresa, els de Francisco van saber patir per aguantar els pocs intents del Rayo a la segona part i, sobretot adormir el partit perquè els minuts s’escolessin sense que passés res fins al setè de l’afegit. El VAR no va faltar a la cita i va evitar un major avantatge dels gironins anul·lant amb escàndol un gol a Bustos (m.45), per unes mans inexistents, i també va aparèixer al final per no validar el 2-2 que havia anotat Pozo.

Amb Stuani encara sense estar al cent per cent, Francisco va decantar-se per Bustos per acompanyar Sylla en punta d’atac. La resta de l’equip va ser el mateix que els aficionats blanc-i-vermells se saben de memòria des de fa un parell de mesos. Entrar bé al partit suposava fer-ho alhora a l’eliminatòria. Contra l’Almeria, el Girona ho havia fet a la perfecció. Ahir a Vallecas però, els de Francisco es van veure superats només començar per un Rayo que va sortir molt més intens i a la idea a la recerca de fer mal ben aviat. I ho va aconseguir. Un mal refús de Juanpe, que va rebotir en Cristóforo, després d’una primera retamada de Trejo que va salvar Juan Carlos, va anar a peus d’Isi Palazón, que va rebentar la pilota per fer-la entrar al fons de la porteria. Tan sols havien passat sis minuts i el Girona ja estava per sota al marcador. El gol no entrava al guió previst del Girona -sí del Rayo- però era una situació de partit possible que de ben Francisco havia de tenir controlada.

L’escenari que s’obria era totalment nou per a un Girona que en aquesta recta final de competició, mai havia anat per sota del marcador tret del partit a Cartagena, ja intranscendent. Tocava remar i saber gestionar el marcador amb l’agreujant afegit que el Rayo, amb el botí ja al sarró, podia replegar-se, cedir la pilota al Girona i sortir com bales a l'esquena dels defenses gironins amb Álvaro García i Isi Palazón. Abans dels vint minuts, Álvaro García va obligar Juan Carlos a desviar a córner i Qasmi, dues vegades, tornaria a avisar un Girona més insegur que mai en defensa. Sense Bárcenas ni Stuani a l’onze, Sylla era un illot entre els dos centrals i Bustos feia el que podia. L’altre recurs ofensiu dels gironins, Couto, estava doblement vigilat.

Els madrilenys havien sortit amb dues marxes més i havia castigat un Girona, tou en defensa i desaparegut en atac. Els de Francisco anaven camí de la mitja part sense haver trepitjat l’àrea local. Tot i això, el partit canviaria com un mitjó els últims minuts. En la primera rematada a porteria, Franquesa, entrant des del darrere després d’una assistència de Sylla, va batre Zidane per empatar un partit que ja feia una altra pinta. I més encara es podia en podria haver fet si el gol amb l’espatlla de Bustos, que va desviar una centrada de Gumbau, hagués pujat al marcador. El VAR, altre cop a Vallecas, va avisar Pulido Santana perquè es revisés la jugada i el col·legiat canari, que havia concedit el gol en primera instància, va decidir -amb l’entrenador del Rayo, Andoni Iraola a sobre mentre s’ho mirava, anul·lar-lo. La decisió va provocar la indignació de la banqueta del Girona i d’un Francisco que entrar fins al mig del camp a protestar. Les queixes van derivar una tangana entre jugadors i membres del cos tècnic camí del túnel de vestidors.

Malgrat el gol anul·lat, el Girona, sense haver fet res de l’altre món, s’havia ficat de ple al partit i a l’eliminatòria. Tocava aparcar els nervis del final de la primera part al vestidor per encarar amb garanties la represa. El VAR havia invalidat l’última jugada de la primera part però no va poder fer per evitar que l’1-2 sí que pugés al marcador en la primera acció de la segona. El segon de la nit va arribar després d’una internada marca de la casa de Yan Couto que Sylla, de primeres, va rematar al fons de la porteria. Ara sí, era l’1-2 i Francisco i els seus ho celebraven. El segon gol va donar tranquil·litat als gironins i feia mal a un Rayo que va veure torçat el pla de tornar a sortir en tromba. Iraola es va jugar la carta Bebé. El Girona, amb Stuani al camp, havia aconseguit adormir el partit. No passava res. Trejo ho va provar però l’ensurt gros va arribar quan Pozo va rematar a gol una centrada de la dreta (m.89). EL VAR però, va anul·lar-lo per fora de joc. La glòria és a noranta minuts.

Bustos és titular i Aday cau de la convocatòria a última hora

Amb Yoel Bárcenas concentrat amb la seva selecció disputant partits de classificació per al Mundial, Francisco es va decantar per Nahuel Bustos per acompayar Mamadou Sylla en punta d’atac. L’argentí no era titular des de la victòria al Nuevo Carlos Tartiere contra l’Oviedo. L’entrada del davanter propietat del City Group va ser l’única novetat a l’onze del tècnic respecte a l’eliminatòria contra l’Almeria. Bustos va estar a punt de ser protagonista quan va enviar la pilota a gol desviant amb l’espatlla un xut de Gumbau. Des del VAR però, l’asturià Areces Franco va fer rectificar l’àrbitre principial Pulido Santana i l’1-2 no va pujar al marcador. D’altra banda, qui no va ser ahir a Vallecas va ser Aday. El migcampista de Sentmenat, i capità de l’equip, va ser baixa d’última hora de la convocatòria per culpa d’una gastroenteritis, que el va deixar fora de combat pel partit.