El Girona de Girona

És precisament aquesta darrera part del campionat la que ha fet que el Girona FC torni a ser de tot Girona. Passa cada vegada que un club és a punt de fer història i aquí no n’és cap excepció. En les darreres setmanes, i això s’ha intensificat molt els darrers dies, tothom pregunta per l’equip. No cal ser soci, abonat o seguidor per preguntar per l’equip de Francisco, tothom n’està al cas i tothom en vol saber. És el Girona FC de tots els gironins, també dels que passen habitualment del futbol.

Fa dies, el ja exdirector d’aquest diari li demanava al seu substitut en l’acte de relleu que el dia 21 fes la portada de l’ascens. Els exjugadors de l’entitat estan amb el neguit al cos. En els darrers dies hem vist reaparèixer les samarretes blanc-i-vermelles pels carrers de la ciutat i a partir d’avui a l’Espai Gironès es podrà veure una espectacular exposició que repassa la història del futbol a Girona, molt marcada pels colors de l’equip que ara torna a tenir tothom enganxat.

Són només alguns dels exemples que expliquen la febre amb la qual es torna a viure el futbol a Girona. Ha costat, perquè com dèiem l’any no ha estat brillant sempre, però aquest final torna a fer somiar a tothom. Torna a ser el Girona de Girona.

És clar que després del que es va viure ahir al vespre a Vallecas, queda un darrer esglaó, un darrer esforç i un darrer patiment. Qualsevol resultat ens hagués portat a fer conjectures, com les podem fer després d’aquest primer resultat. I el desenllaç no el sabrem fins d’aquí a sis dies, però pel camí alguns anhelaran la seva portada, les samarretes se seguiran multiplicant pel carrer i d’altres disfrutaran de la història a través d’un munt de samarretes, botes, pilotes i banderoles que resumeixen molts anys i també aquest sentiment que ha tornat a aflorar. I en direm futbol de ciutat, de tota la ciutat.