Com va això de no haver de pensar quan comença la pretemporada després de tants anys?

Encara és una mica aviat. Estic tranquil. He passat una setmana un xic mogudeta des que vaig anunciar que em retirava i no he tingut gaire temps de pensar en el que m’espera.

Diumenge a Montilivi es decideix un altre ascens a Primera. Per sort pel Girona vostè no hi serà. Veurà el partit?

N’estaré una mica pendent.

Ha pujat a Montilivi amb el Tenerife el 2009, Osasuna el 2016 i Elx l’any passat. Celebrar tres ascensos en un mateix estadi que no és el seu és quelcom insòlit al món del futbol.

Segurament sigui inèdit. Si més no és molt complicat aconseguir tres ascensos al mateix camp. És una dada molt important i difícil d’aconseguir, per la gran l’exigència que hi ha a la categoria. Realment, Montilivi és un camp talismà per a mi, perquè hi he viscut tres de les millors alegries que m’he endut en la meva carrera.

No sé si el seu idil·li amb Montilivi va més enllà d’un estadi talismà o hi ha un punt de bruixeria...

Em sento afortunat d’haver-hi jugat tres finals contra un equip tan complicat com el Girona i haver assolit l’objectiu de pujar. Soc afortunat i em sento content d’això. Per la gent del Girona no seré el més ben vist però en guardo un gran record.

No té pas arrels o alguna altra vinculació amb les comarques gironines?

No, no. Res.

Així, això seu és un Veni, vidi, vinci en tota regla.

Exacte. Els ascensos són l’únic que m’uneix amb Girona.

El gener del 2014 va estar a punt de fitxar pel Girona. Això sí que es pot dir, oi?

Sí. És veritat. Era quan m’havia trencat el genoll amb l’Osasuna i ja estava recuperat. Va sortir la possibilitat de venir al Girona durant el mercat d’hivern però al final, per circumstàncies diverses, no es va fer.

Per què no es va fer al final el fitxatge? (El Girona va fitxar Tato)

Vaig voler continuar a Pamplona per donar estabilitat i tranquil·litat a la família.

Amb vostè, potser el Girona hauria pujat abans...

(Riu). Qui sap!

Si hagués de triar, amb quin ascens dels tres es quedaria?

Tots tres van ser molt complicats i els tinc molta estima. Potser per ser el més recent, em quedaria amb el de l’Elx, perquè era una espina que tenia des de sempre.

El del Tenerife el 2009 va ser potser el més «fàcil»?

Sí. Era un format diferent. El Girona no s’hi jugava res i nosaltres ho teníem gairebé fet, perquè depeníem de nosaltres. Entre cometes, sabíem què havíem de fer i que segurament pujaríem.

Si aquell dia que va pujar amb el Tenerife li diuen que celebraria dos ascensos més a Montilivi...

Mai de la vida m’hauria imaginat pujar al mateix camp dos cops més. Era impossible de creure!

Com recorda el de l’Osasuna del 2016?

Veníem amb un 2-1 favorable de l’anada. Aquí, el gol de Kodro a la segona part va suposar un fort cop pel Girona.

El de l’Elx va ser el més inesperat?

Sí. El Girona era el clar favorit perquè tenia un tros d’equip bestial. Va ser inesperat sí, però vam fer un gran partit i amb molta feina i esforç, ho vam aconseguir.

Com va veure l’expulsió de Stuani?

Va ser determinant. Veure que el rival perdia un jugador com ell, que estava a un nivell altíssim, al minut 60 va ser una glopada de moral per a nosaltres i, al mateix temps, un cop que va deixar anímicament tocat el Girona.

Així doncs, com es puja a Montilivi en un play-off?

El resultat que té el Girona és molt positiu. Ho tenen molt a la mà. A més a més juguen a casa, que ajuda, tot i que no és un camp talismà per a ells. Tenen jugadors de qualitat que fa temps que busquen l’ascens. Tenen molts condicionants per aconseguir-ho tot i que serà complicat perquè el Rayo té molta qualitat i ho posarà difícil.

Temps enrere es parlava de fantasmes. Aquest Girona està ple de jugadors joves i nous que no han patit les garrotades anteriors. És important tenir el cap net?

Totalment. Aquestes pors apareixen durant el partit i també els dies abans. Tothom les té. La il·lusió d’aquesta gent nova que vol viure partits així pot ser un punt a favor important pel Girona. A més a més, si a l’anada van aconseguir un resultat tan important és perquè tenen un gran equip.

Molt millor un 1-2 per a la tornada que no pas un 0-0 com l’any passat.

Seguríssim. És un resultat molt positiu. Tot i això, és futbol i no és determinant. Veig el Girona jugant una mica amb el resultat.

Mulli’s. Qui puja diumenge, el Girona o el Rayo?

El Girona és una mica més favorit pel resultat del partit d’anada, però serà difícil.

Com ha vist el creixement del club des que va venir per primer cop a Montilivi el 2009?

Realment fer aquesta evolució és molt complicada al món del futbol. Llegia l’altre dia que en els últims 8 anys han disputat 5 play-offs i han estat dos anys a Primera. El Girona està fent les coses molt bé. És fruit de la bona feina als despatxos i dels que prenen decisions encertades.