Gerard Gumbau tanca els ulls i fa volar la imaginació. Què faria si marqués el gol de l’ascens? «Uff! Aquest any he fet un gol a Sabadell i vaig fer vuit celebracions diferents en una. Imagina’t si fes aquest! Em tornaria boig, molt i molt boig». El de Campllong va ser un dels jugadors del Girona que va plorar en el desenllaç del play-off contra l’Elx de la temporada passada. Ho va fer pel no ascens final, sí, però sobretot per no poder ajudar els seus companys al terreny de joc per culpa d’una lesió. Les imatges de Gumbau retirant-se de l’escalfament entre llàgrimes formen part ja d’una nit negra que ningú vol que es torni a repetir. És per això que el migcampista de Campllong espera amb més ganes que mai el partit de diumenge. «Hi penso molt i això em fa ser més fort per tenir encara més ganes i ambició. El futbol ens dona una altra oportunitat i l’hem d’aprofitar», reconeix un Gumbau que anhela complir el repte pel qual va acceptar passar de jugar a Primera amb el Leganés a fer-ho a Segona amb el Girona. «Vaig venir a casa per tornar al club on realment es mereix. Ens falta el més difícil, que és rematar-ho», diu un Gumbau que desprèn ambició en la mirada i en cada mot que pronuncia.

La motivació i ganes no són úniques del de Campllong sinó que s’escampen arreu del vestidor. Aquesta, per Gumbau, pot ser una de les claus de l’eliminatòria. «Som un equip. Hem aconseguit ser una família. Tothom, jugadors, tècnics, fisios... aporta el seu granet de sorra. Veig molta ambició, il·lusió i humilitat. Aquests tres ingredients són els que ens han dut fins aquí». La pinya que hi ha al vestidor s’ha mostrat implacable durant tota la setmana amb qualsevol escletxa d’eufòria. No n’ha entrat gens. Se n’ha cuidat Francisco però també els jugadors. En aquest sentit, Gumbau alerta els aficionats més optimistes perquè es posin en guàrdia. «No hi ha res fet i pot passar de tot en futbol. El Rayo té qualitats molt bones per fer-nos gol. Haurem de sortir amb la màxima ambició perquè si no, se’ns poden complicar les coses. Això sí, que els aficionats estiguin tranquils perquè ens buidarem al camp».

El 24 blanc-i-vermell recorda que el míster els fa tocar de peus a terra «de seguida». «Tenim l’exemple de la primera part a Vallecas. En un moment ens podrien haver fet dos gols. Hem de sortir mentalitzats que no hi ha res fet i amb ganes i convicció. Sense nervis ni por, només convicció». Lluny de pors d’altres temporades, la renovació de plantilla que hi va haver a principi de curs ha ajudat a netejar la ment i alhora ha aportat una fam que, potser, la temporada passada no hi era. «Una de les nostres virtuts és aquesta gana i il·lusió del jovent, que combinada amb els més veterans fa el poti-poti que ens ha dut fins on som», diu.

Gumbau somia. Ho fa despert i tocant de peus a terra però no pot evitar que les emocions vagin soles. S’imagina saltant al Camp Nou amb el braçalet de capità del Girona? «Mira», s’assenyala el braç. «Pell de gallina». Obre els ulls. «No t’ho podria respondre. Visc el present. Tant de bo arribi aquest moment, però queda molta feina per fer. Després del partit en tornem a parlar».